Una tarda amb en Pere Llufa ha estat suficient perquè la figa li supuri pur intel·lecte. |
A aquestes alçades del blog la majoria de lectores ja s’hauran adonat que la meva intel·ligència és tan descomunal com la meva voracitat sexual. Les menys acomplexades, a més, han pogut comprovar les dues coses. Alguna hi ha, fins i tot, que encara no pot seure sense posar una coixí inflable a la cadira.
Doncs bé, després de la polla d’articles, crec que ha arribat l’hora de donar-li un sentit a tot això i de fer valdre un dels principis que sempre ha regit aquesta iniciativa literària: el servei públic.
Sí, benvolguts deficients amics, perquè Aneu a cagar sempre ha estat més —molt més— que un simple blog on deixar-hi les cagarades de rigor que han il·luminat les vostres palles. Aneu a cagar és la ONG que alimenta la vostra mediocritat intel·lectual, que il·lustra la vostra ignorància no sempre conscient i que connecta les sinàpsis primàries del vostre cervell ni que sigui durant l’estona que llegiu un dels meus articles, ni que sigui per permetre-us tirar muntanya amunt el moc de l’estupidesa que us penja perpètuament del nas. I tot això, de franc.
És per això que avui salto a la palestra amb una iniciativa sense precendents. En un gest de generositat que m’honora i pel qual hauríeu d’estar fent cua sota la meta taula, amb les dents netes i les genolleres posades, per menjar-me el ratolí, Aneu a cagar inaugura avui els...
...articles per encàrrec.
Perquè tot i el despreci amarg que sento per vosaltres, la meva educació de tradició jesuïtica no em permet abandonar-vos a la vostra infeliç i nècia sort. A partir d’avui, Aneu a cagar seran els rems que us permetran bellugar la barca de la idiotesa en la que esteu varats en l’oceà de l’estultícia.
És per això que us convido, us repto, a proposar-me els temes sobre els que voleu que la meva erudició infinita us il·lumini. En Pere Llufa, com un avançat tertulià de les ones hertzianes, us promet donar-vos no només reposta, sinó també tot el seu saber.
Edavant, sense por. Us espero.
La catalana mitja
ResponEliminaMenjar la qullonada
Els pets vaginals
Servei públic a canvi de servei púbic, mossènyer? Hàbil com sempre.
ResponEliminaQuè tal una reflexió sobre "els bloggers que no permeten comentaris"? Jo m'afegiria a votar per un de pets vaginals, que diu la tal Teresa, però posats a suggerir...
PETS VAGINAAAAALS!
ResponEliminaPETS VAGINAAAAALS!
I un sobre la gent que es sobrevalora a si mateixa? Sí, aquells que es creuen que són déu: prepotents, altius i narcisistes.
ResponEliminaSi es veiessin amb ulls d'altris...
Qualsevol diria que us sobra el temps, mestre.
ResponEliminaO potser ho feu perquè els mediocres que no s'aventuren a fer el seu propi blog-de-merda puguin sentir-se falsament realitzats? Si és que sou d'un altruïsta que em cago a les calces.
Proposo: gent cruel, psicòpates en potència, frustrats de merda que gaudeixen fent mal i ferint als altres. Altres, que no tenen collons de tornar-s'hi i fel-s'hi una cara nova perquè van néixer covardiques-
ResponEliminaEm sembla que guanyarà Pets Vaginals.
ResponEliminaEl darrer anònim parla clarament dels inside jokes...
ResponEliminaAnònim 1 de desembre de 2011 20:16, us veig nerviós? Tot bé?
ResponEliminaEm treu a ballar?
Ah, vostès ballen?
ResponEliminapensava que l'amo i senyor d'aquest blog només gaudia amb mamades... quanta ignorància, prego em disculpin.
I amb quina música ballen, quelcom romanticot?
És tant lloable la seva generositat que ara mateix el vaig a recomanar pels infumables Premis CAT.
ResponEliminaDesprés no es queixi, Llufa.
Senyor Gerent: Això té premiT?
ResponEliminaJa que parlen de balls.. els balls de saló.
ResponEliminaI una entrada sobre Tumblr?
ResponElimina