Agafats dels collons

Sens dubte, està gaudint d'un bon buquet

Que m'agraden les mamades no és cap novetat que us descobreixi avui. Els lectors habituals ja són prou coneixedors de la meva predilecció perquè em xarrupin la fava, i la majoria de lectores ja han tastat en primera persona el meu excel·lent buquet. I a fe de Déu que algunes s'hi podrien dedicar professionalment si és que no ho fan ja. Com a mínim, a mi no em van cobrar.

Tot i així encara queden dones que es neguen a amorrar-se al piló, ja sigui per tabús, per una sexualitat mal interpretada o per unes estranyes i perverses conviccions heretades d'un feminisme malentès.

I és que algunes fèmines associen de manera equívoca mamada amb submissió. Carn de pel.lícules porno, aquestes femelles creuen que agenollar-se davant d'un home representa la confirmació del seu estatus com a sexe dèbil.

I no amigues meves, res més lluny de la realitat. Al contrari del què les vostres immadures o manipulades ments puguin pensar les mamades són poder. Perquè no hi ha activitat sexual que deixi a l'home més indefens que una bona fel·lació.

La polla és el joystick de la voluntat de l'home. No debades la traducció d’aquest terme en català és ‘palanca de control’.

I és que si les dones poguessin portar la polla del seu home a la boca tot el dia n’exercirien un control absolut, com el ventríloc que mou a la seva completa voluntat el ninot, però a la inversa.

Perquè fel·lar una cigala no és ficar-se un tros de carn a la boca, mamar una cigala és xuclar l'ànima d'un home. És l’absorció completa de l’esperit masculí. La completa vampirització de l'ésser masculí.

Arribats a aquest punt, entec que totes les que encara teníeu dubtes esteu deleroses per posar-vos a la boca la primera cigala que tingueu a l’abast, ni que sigui per comprovar les meves teories.

No us precipiteu i continueu llegint, la lliçó d’avui encara no ha acabat.

No entraré en els detalls sobre com fer una mamada, prou n’hem parlat en aquest oasi literari, i prou feina tinc avui per escriure un tractat que l’experiència ja us anirà donant. Però sí m’agradaria fer un incís en un moment tant significatiu com delicat.

L’escorreguda.

I és que moltes dones no saben què pas fer en aquest moment. Què és millor, a la boca, a la cara, fora?

L’escorreguda és el moment més crucial d’una bona mamada. És aquell instant en el que, si les coses s’han fet correctament, podríeu ordenar l’home que es llancés d’un setzè pis i ho faria sense dubtar-ho. I al contrari, una mala decisió pot engegar a la merda tot l’esforç i la bona feina realitzada fins aquell moment.

Lluny del què hom pugui pensar, la lleterada a la cara no és la millor opció. Potser per a alguna generació esclava de les pel·lícules porno pugui esdevenir una bona alternativa, però generalment els resultats són poc satisfactoris, tant per l’un com per l’altra. És millor en aquest cas, deixar que l’esperma caigui sobre el cos i regalimi sobre els pits. Perquè si bé l’escena de la cara inundada de semen pot ser molt cinematogràfica, a pocs homes li agrada besar una cara maquillada del seu propi líquid.

En aquest sentit, la correguda fora és millor opció, tot i que cal tenir en compte que és una operació extremadament delicada. Penseu-hi. Amb la mamada teniu tot el control. Mentre xarrupeu la verga erecta, l’home no és res més que un terròs de sucre que desfeu a voluntat i que rebentarà en mil bocins en el moment que el brollador exploti. Retirar la boca en el moment més àlgid és com si us retiren la cigala de la xona en els instants previs a l’orgasme, una merda veritat?

L’escorreguda fora de la boca només té sentit si la mamada acaba amb palla. Però amb una palla espectacular, a l’alçada de la fel·lació que estàveu fent. A més, cal controlar molt bé els ritmes, tenir l’art de la continuïtat. La transició d’una acció a l’altra ha de ser transparent i en el temps adequat, que no es noti. Sinó tot acabarà amb una fellatio interruptus on tot se n’anirà a la merda: la mamada i, especialment, el vostre control sobre l’home.

“Així doncs, que faig?” us estareu preguntant a aquestes alçades de la pel·lícula.

Sens dubte, la millor opció és la correguda dins la boca.

Visualment impecable, sexualment extraordinària, la correguda en boca és el final que tota novela voldria tenir. Veure com la dona s’omple la boca del vostre semen i com ressegueix la cigala amb la llengua fins als ous per no deixar escapar aquella gota fugissera no només és un dels plaers més immensos que un home pugui viure i veure, sinó la constatació definitiva que tu, dona, tens tot el poder.

A més, la mamada cal assaborir-la. Cal gaudir-la com un vi que ens ha costat 600 euros.

No hi ha res pitjor que la dona que conserva el líquid a la boca i surt esperitada al lavabo per buidar-la a la tassa del vàter. És com l’home que abandona el llit per fumar-se un cigarro tant bon punt s’ha escorregut dins vostre. Pitjor encara. És com si a més a més, us deixés un plec de bitllets sobre la tauleta de nit.

Oi que a vosaltres us agrada que després d’una follada l’home es quedi al vostre costat, acaronant-vos, abraçant-vos, estimant-vos? La mamada, doncs, en tant que activitat que cal considerar femenina, necessita dels mateixos ritmes.

La polla, amigues meves, necessita amor.

En canvi, veure com la dona apropa la seva cara a la teva per besar-te i, a pocs centímetres de tu, amb un sensual gest recull amb la llengua aquella goteta que s’escapava per la comissura dels llavis per assaborir-la és l’elevació a la màxima potència del plaer masculí.

Si ho feu bé, entendreu llavors el veritable significat de l’expressió “tenir un home agafat pels collons”.