dimecres, 27 de maig del 2009

Dones rares


No es pot ser educat.

Cada cop entenc menys les dones que veuen qualsevol actitud d'amabilitat masculina com una agressió dels homes destinada, com a mínim, a destruir el gènere femení.

M'explicaré amb dues anèctodes que he viscut aquests darrers quinze dies:

Anècdota 1: al bar

1. A la porta d'un bar coincideixo amb una dona. La típica situació en què tots dos aneu a obrir la porta a la vegada. Tot educadament, obro la porto i la deixo passar. La seva reacció és:

«Perdona, però ja em puc obrir la porta soleta, encara que sigui una dona».


Anècdota 2: a l'oficina

2. Una companya de feina amb qui no tinc massa confiança, tot s'ha de dir, es presenta a l'oficina amb una minifaldilla tamany cinturó i amb un escot prominent. S'apropa cap a mi a fer-me una consulta i no em puc estar de dir-li: «Noia, avui estàs espectacular, no t'estranyi si veus com se'ns cau la bava a tots».

Resposta: «Ets un puto masclista».


La meva reacció

En el primer cas, vaig optar per passar jo primer i tancar la porta del bar en els seus putos morros. En el segon cas, cremat ja pel primer, vaig optar per dir-li: «Si no et vestissis com una guarra, no t'hauries de sentir aquestes coses».

Vosaltres com haguéssiu reaccionat?

En tot cas, que se'n vagin a cagar les filles de puta.

PS: No cal dir que en la segona anècdota vaig rebre el suport de les altres dones de l'oficina. Una d'elles, una madureta força interessant i molt «catxonda», a més em va dir: «A mi em pots dir aquestes coses sempre que vulguis».

divendres, 22 de maig del 2009

Gent suada


Ni te m'apropis!

Segur que més d'una vegada heu viscut aquesta situació:

Aneu per un carrer força ple de gent. De cop noteu la pressió d'algú que us vol avançar. Us aparteu cap a un costat i... una esquena suada sense samarreta us frega el braç i us el deixa xop d'una suor que, evidentment, no és la vostra.

Si Déu existís, castigaria amb càncer de pell a tots els que van sense samarreta pel carrer.

dimecres, 20 de maig del 2009

iGuarrilles (o Autoretrats 2.0 II)


Una iGuarrilla

Faré un article ràpid, perquè tinc una setmana que no us vull ni explicar, però tampoc no us vull deixar sense les vostres dosis de coses que fan gitar.

El mes passat, en un article titulat Autoretrats 2.0 us parlava d'aquesta generació de guarrilles que publiquen fotos més o menys insinuants a internet.

Com que en aquesta vida tot es pot superar, avui he descobert el què sens dubte és un pas més enllà de l'autoretratisme digital:

Girls with iPhones

Serem capaços de superar-ho? Girls with Netbooks? Girls with Pal Pre? Girls fucked with an iPod Touch?

Actualització 21.05.2009: Ahir llançava l'estúpida pregunta «serem capaços de superar-ho?». Avui, i en menys de 24 hores, n'he obtingut la resposta.

Guys with iPhones

dijous, 14 de maig del 2009

Cocaïna gratis



Llegeixo a l'ADN d'avui que l'aire de Barcelona té cocaïna.

Això explica moltes coses sobre la ciutat i, sobretot, de la personalitat dels seus habitants.

Jo sempre havia pensat que les presses i l'estrès que caracteritza els barcelonins estava provocat pel trànsit, l'aglomeració de gent, la feina... Però no, és la cocaïna. Cocaïna en suspensió en l'aire de Barcelona. Cocaïna gratis, nois!

Però qui l'hi posa la cocaïna? És Jordi Hereu preocupat per incrementar el nivell de productivitat dels barcelonins? És Montilla, per despertar-se ell i tots els que l'envolten? És una nova estratègia d'oposició d'en Trias?

A mi, que prefereixo mil vegades l'assossegada vida d'això que en diuen «comarques» a la voràgine desenfrenada de la pixapinada, m'agradaria, si puc escollir, que a l'aire del meu municipi m'hi tiressin vedella amb bolets, fricandó o arròs a banda —a banda de la cocaïna, és clar.

dimarts, 12 de maig del 2009

El mambo, en Puyal i la premsa esportiva



Mambooooo!

A casa sempre hem tingut la teoria que als alumnes «justets» de periodisme els professors els orientaven cap a la premsa rosa o cap a l'esportiva. Més que res per no computar-los com a fracàs escolar.

Raons no n'han faltades i les diferents transmissions i programes esportius de cada cap de setmana, començant per Estudio Estadio, no han fet més que refermar-nos en aquesta teoria any rera any.

Per exemple, en Puyal.

En Puyal, amics i amigues, fa cagar. Algú ho havia de dir.

En Puyal s'equivoca molt. Si haguéssim de comptar les vegades que en Puyal s'equivoca durant un partit, necessitaríem quatre marcadors com els que hi ha al Camp Nou.

En Puyal parla molt. En Puyal parla, i parla molt. Menys retransmetre el partit, en Puyal parla de tot i jo, el què vull, és escoltar el partit.

En Puyal necessita ulleres. En Puyal necessita ulleres i no ho sap, o no ho vol saber. «Companys, em podeu confirmar que ha estat X qui ha xutat?», «Em podeu confirmar que ha estat X el que ha fet falta?».

En Puyal deu tenir mala llet. Només així s'explica que els seus col·laboradors sembli que li tinguin por o bé sembli que li hagin de xupar la polla durant la transmissió del partit.

En Puyal peca de «creatiu». En Puyal creu que és creatiu. I els que l'envolten també. Només així es pot entendre que facin fortuna expressions com «Dooooooon Andreeeeeeeeés», «Ti-ti ti-ti-ti, ti-ti ti-ti-ti... enrí», «Més i més i més i més i messi», «ha marcat eto'o, ha marcat eto'o, to to to to to to, ta ta ta ta ta ta, to to to to to to...». Proveu de dir-les vosaltres en veu alta davant d'un mirall i coneixereu el significat de l'expressió «vergonya aliena».

I aquí, companys (com diria en Puyal) arribem on jo volia arribar, al darrer despropòsit perpetrat per aquest veterà de les ones hertzianes: «El mambo del Bernabeu».

Senyor Puyal, sabeu què és un mambo? Canti amb mi: Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho... maaaaaaambo, uh!

Us recordo els gols del Barça contra el Madrid: 6. I els dos que falten? (i no, no val dir que són els dos del Madrid)

I el pitjor és que ells saben que la van cagar, en són conscients; per això, quan en parlar del partit posen el mambo de fons, tallen la cançó en arribar al número 6.

Mireu, per no fer més el ridícul us regalo una alternativa ben nostrada: «La mitja dotzena del Bernabeu»

P.D. Per cert, no ho intenteu arreglar, l'altre mambo, el de Lou Bega, només arriba al 5.

diumenge, 10 de maig del 2009

Real Madrit metamorfosi

Dies enrera, arran d'un comentari que vaig fer en un article del sr. Markutis en què jo deia «Què ho fa que la majoria de persones "normals" amb només quinze dies en nòmina al Madrit ja se'ls posa cara de fills de puta i quillo d'extrarradi? Per cert, el pentinat de principe de bekelar i la cinta va amb el contracte?», el sr. Albert va concretar més la pregunta:

s'ha de ser un quillo amb cara de gilipolles, cabell llarg i cinta al cabell per entrar al madriz? o t'hi tornes un cop dins?

Comprovem-ho.

Estarem tots d'acord si afirmo que si hi ha alguna cosa que uneix a Andrés Iniesta, Michael Landon i Jordi Pujol és, indubtablement, que fan cara de bones persones i, a més, és probable que també ho siguin.

Però què passaria si fitxessin pel Reial Madrit? Continuarien fent cara de bones persones o es tornarien uns quillos amb cara de gilipolles?

Vegem-ho i jutgeu-ho vosaltres mateixos:







Facin joc senyors.

Nota: Vull agrair la col·laboració de la sra. Misha (Misha és pseudònim, es diu Maria però m'ha demanat que no publiqui el seu nom real) pels seus muntatges amb el fotoxop. Jo, amb el Word, no me n'hauria pas sortit.

divendres, 8 de maig del 2009

kagun la kasa okupada



Avui tornant de la feina he tornat a passar per davant de la kasa okupada (amb k, perquè es veu que si fas servir la c ets com una mena de burgès còmplice del capital opressor).

Una kasa okupada es distingeix de les altres bàsicament perquè té una pancarta al balcó i perquè als cinc minuts d'haver estat ocupada sembla com si hagués envellit 100 anys.

Però també podem observar altres factors distintius d'una kasa okupada:

— música fins a altes hores de la matinada (com que el treball és alienant, que ens donin pel kul als que ens hem de llevar d'hora per anar a la feina)

— capacitat de generació de brutícia de forma espontània (aparició de somiers rovellats, sacs d'escombreries al portal i al passadís, grafits en un radi de 100 metres, menjar escampat per arreu, caixes buides de cervesa...)

— existència de gossos llardosos (que tot i així, aconsegueixen sempre anar més nets que els seus amos)

— cadenes i forrellat a la porta (com a «espai alliberat», cal tancar-lo bé, no fos cas que quan surten hi entrés algú)

— cables i tubs connectats als pals de llum, telèfon, gas, aigua... (tot amb les màximes mesures de seguretat, evidentment).

— desaparició del català com a llengua vehicular encara que els okupes siguin més catalans que un aparador de barretines (es veu que també fa burgès)

— existència de nens descalços (és clar, no fan bótes tan petites).

Els okupes diuen que «un habitatge okupat és un crit de lluita contra aquest sistema econòmic que ens obliga a dedicar la major part del nostre sou/diners a pagar per un sostre».

I jo els dic: aneu a kagar!

dimarts, 5 de maig del 2009

Monitors d'esplai: deixeu que els nens s'apropin a mi



Avui no tinc massa ganes ni temps per escriure, així doncs, només deixaré una pregunta que fa temps que em ronda:

Per què serà que cada vegada que algun «noi» de més de 35 anys em diu que és monitor d'esplai, penso que no tardaré massa a veure'l als diaris?

Penseu-hi mentre canteu una cançó dels Esquirols.

dilluns, 4 de maig del 2009

Llibres de l'Odisfera

Avui, l'apassionant i mai no prou valorat bloc Aneu a cagar enceta un nou camí didàctic; un viarany d'intel·lectualitat mal entesa amb l'objectiu de formar als petits saltamartins que habiteu aquesta nostra odisfera i donar-vos la base de coneixement necessària per cagar-vos amb tot de forma més fonamentada.

Ja n'hi ha prou de passar-se la vida davant l'ordinador furgant-vos el nas i enganxant-vos les burilles a l'aixella; de passar-se tot lo dia mirant recopilacions de vídeos de gossos fent el ximple o de caigudes i relliscades accidentals al jutub; i de passar-vos les jornades masturbant-vos com psicòpates amb les fotos barbara-rey-nude.com i lorenzo-lamas-on-the-bed.com...

Llegiu, maleïts, llegiu!

Enceto doncs aquesta nova secció que molt bé es podria titular «Llibres de l'Odisfera», però que també es podria titular «Llibres que llegeixo perquè em surt de la punta de la fava» i tindria la mateixa manca de sentit. L'objectiu, acabar construïnt una petitat biblioteca de llibres prescindibles, però altament recomanables.

Dos avisos per a navegants:

1. No, no n'han fet pel·lícula.
2. No, no es poden descarregar d'internet.
3. No penso publicar ni sinòpsis ni sinapsis, jutgeu-los vosaltres mateixos.

Llibre número 1


La conxorxa dels ximples
John Kennedy Toole
Ed. Columna
En castellà: La conjura de los necios. Editorial Anagrama

Llibre número 2


El Otoño en Pekin
Boris Vian
Tusquets Editores

dissabte, 2 de maig del 2009

La grip porcina i els anti-Bolonya



A aquestes alçades de la pel·lícula, ja s'han escrit moltes coses sobre la grip porcina. Té cap necessitat el món de sentir-ne cap més? Evidentment que no. Però encara queda lloc al món per a alguna teoria més? Evidentment que sí.

Aquí us deixo doncs, els meus cinc cèntims sobre la qüestió.


El veritable origen de la grip porcina: Saura i els anti-Bolonya

Molta gent s'ha preguntat per què els darers dos mesos no hi ha hagut tancades ni protestes estudiantils contra el pla Bolonya i per què, de forma sobtada, les mobilitzacions s'han reprès. La resposta es diu "Viatge de final de curs".

I quin ha estat el destí de molts d'aquests viatges? Exactament, ho heu encertat: la Riviera Maya, a Mèxic.

En Saura, que tot i ineptejar força de ximple no en té ni un pèl, ho tenia clar. Deixar anar un virus al tequila dels estudiants perquè aquests, un cop tornats i represes les mobilitzacions tot esperant les vacances d'estiu —com així ha estat— propaguessin la malaltia entre els seus companys de tancada.

I haureu de reconèixer que una tancada en una aula o en els passadissos d'una universitat, sense cap tipus de servei d'higiene, és un focus perfecte per incubar i traspassar qualsevol virus.

En aquest sentit, l'elecció del porc com a suposat causant de la grip tampoc no hauria estat casual.

És per malpensar...

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails