Visca les Marianes!

Una jove de Nuevas Generaciones
reflexionant sobre la victòria d'en Mariano

Estic convençut que a molts de vosaltres la victòria d’en Mariano us ha deixat un mal gust de boca. És normal. A ningú no li agrada que li facin menjar una cigala després d'haver-lo percutit per darrera.

Però a mi, amics meus, el triomf del senyor dels hilillos de plastelina m’ha alegrat el dia.

Per entendre la meva eufòria hem de tenir clar que per al nostre país és ben bé igual que governi un socialista que un peperu, ambdós són la mateixa merda. Però com a mínim els segons no amaguen les seves intencions, que no deixen de ser les mateixes que les dels primers, però pintades en un altre color.

Doncs, per què aquesta alegria que m’embriaga tot el cos i que m’injecta de sang la titola?

És simple. Les dones del PP estan més bones.

I no només estan més bones, sinó que vesteixen millor.

Aquesta és la diferència fonamental entre la dreta i l’esquerra espanyola.

I és que amics meus, coincidireu amb mi que res té a veure una Arantza Quiroga amb una Leire Pajín, o una Cayetana Álvarez de Toledo amb una Carmen Chacón, o una Soraya Sáenz de Santamaría amb una María Teresa Fernández de la Vega. O fins i tot una María Dolores de Cospedal amb una Magdalena Álvarez.

El PP significa el retorn a les faldilles, a les sabates de talons, als trajus-jaqueta (i no sabeu com em posen les dones amb faldilles i talons!); el PP és la feminització de la política davant d’aquesta incomprensible dèria que han tingut sempre les esquerres de masculinitzar la bellesa femenina a cops de pantalons i anoracs gruixuts.

És el retorn a les cares de vici i a les mirades perverses, als pensaments bruts, als plaers prohibits, als pecats carnals ocults i les actituds porques. Perquè totes les polítiques peperes sense excepció fan cara de gaudir jugant amb cuirs, vibradors i manilles i de posar-se de quatre grapes al primer toc, tot bavejant a l’espera que una grossa cigala els rebenti la xona.

Només cal veure la cara de xupapolles que fan la majoria, per tenir clar que traspuen una perversió viciosa, i que esperen el final dels mítings per calçar-se als primer borjamari que se'ls posi a tret, sota la tarima del pavelló d'esports. Això sinó s'han masturbat abans sota la taula de la roda de premsa.

I per acabar, siguem francs (que francos ja ho són ells) sempre provocarà un punt més de plaer encular a una del PP que a una del PSOE. Digueu-me romàntic.

L’única nota trista de tot plegat és que la Montserrat Nebrera plegués del partit abans de la victòria definitiva. Perquè sens dubte, mai no hi haurien hagut tantes palles davant la tele en la presa de possessió d’una ministra.

melafo 1: Arantza Quiroga

Melesfo de dos en dos: Cospedal i Saenz de Santamaria

Melafo 4: La Cayetana abans d'agenollar-se

Melafo 5: La jove promesa toledana,
Marta Valdenebro
Avui per esmorzar ja se n'ha menjat dues