Una societat captiva

No tenia els 6 euros per la màscara oficial, però li passarem per alt la falta

El passat 5 de novembre internet havia de viure la seva pròpia apocalipsis.

Anonymous, aquesta colla d'adolescents amb aspiracions a hackers "kiero jaquear el jotmeil de ni nobia grasias de antebraso", havia anunciat mitjançant un comunicat "ETA style" però sense txapela que atacaria Facebook.

En un avenç de l'apocalipsi maia del 2012, Anonymous pretenia fer caure el gegant de les xarxes socials per denunciar el "suposat lliurament d'informació dels usuaris a empreses i governs" i per expressar la seva disconformitat amb les polítiques de privacitat de l'empresa d'en Zuckenberg.

L'estratègia dels deixebles de V for Vendetta (una pel·lícula que només ha recaptat 70 milions de dòlars i que de retruc torna a estar de moda), passava per fer un atac de denegació de servei (conegut com a DDoS en l'entorn geek, conegut com a ezo-qué-é-lo-qué-é en la resta d'entorns) que saturés els servidors de Facebook i deixés aquesta xarxa inoperativa.

Una operació collonuda, no creieu? Tombar Facebook. "Mola mazo" que deia el poeta d'Alcoi.

Però de cop, l'única persona del grup a qui no li apretava la goma de la màscara va pensar que si Facebook queia no es podrien comunicar pas amb els 170.000 seguidors que Anonymous té a la mateixa xarxa.

I com podria informar Anonymous de l'èxit de la destrucció de Facebook sense Facebook? Oh, paradoxa.

Per Twitter? Oh, espereu, que Twitter també és una de les empreses que conformen el nou eix del mal 2.0… Google+? LinkedIn?

Finalment, l'operació Facebook fou cancelada, perquè matar Facebook, Twitter, Google+, Youtube i tots aquests altres monstres socials era, en el fons, matar Anonymous. O com a mínim, deixar-los sense veu.

I així, sense voler-ho, Anonymous es va convertir en captiva de la seva pròpia paradoxa. I de, passada, també del sistema.

PS. Els membres i simpatitzants d'Anonymous, així com gran part del moviment dels indignatxxxs han adoptat la màscara de V for Vendetta com a símbol. En una nova paradoxa dels temps que corren, aquesta decisió ha suposat un reimpuls a la venda de màscares d'aquesta pel·lícula que han comportat un ingrés "extra" a multinacionals com TimeWarner (propietària dels drets d'explotació) i cadenes com El Corte Inglés.

Només la botiga de disfresses novallorquesa Rubie's Costume va vendre l'any passat, a un preu de 6 dòlars la unitat, més de 100.000 màscares, quan abans de l'aparició d'Anonymous i la popularització del símbol, no arribava a les 5.000 vendes anuals. No cal dir que el senyor Rubie s'ha convertit en un dels principals defensors dels moviments de protesta.

Com deia no fa pas massa The Guardian, "a symbol embraced by anti-establishment activists is, thanks to its popularity, helping to fill the coffers of a large Hollywood corporation".

Coses de viure en una societat captiva.