Sí, fins i tot aquesta es pot fer estimar
Us heu preguntat mai quin estrany mecanisme cerebral fa que després d'estar sense evacuar una setmana de vacances, 18 hores de vol interoceànic, tres hores de cotxe des de l'aeroport fins a casa, tot just poses les claus al pany de la porta de casa hagis de llençar les maletes i arrencar a córrer cap a la tassa si no vols cagar-te al rebedor?
PS: Article dedicat a la nostra Comtessa i als seus, ara ja nostres, problemes intestinals.
O com només posar la clau al pany, ja t'estàs pixant irremediablement.
ResponEliminaalguns estudis demostren que la merda només vol sortir en territoris coneguts, i si vas fora es pot acumular fins que l'evacuació sigui inevitable. Bé, l'estudi és meu però amb rigor
ResponEliminaEstic completament d'acord amb bule, vaig batent recods d'acumulació dignes de ser estudiats!!!
ResponEliminaI a vosté, mil gràcies per la dedicatòria. No pot preguntar quant costaria enviar-me la tapadora d'eixa taça per correu? Damunt la meua letrina preferida quedaria meeeeeeel.
Això és una mescla de plaer i putada. Plaer pel què ha dit. Putada perquè, després de que la matèria aguanti estoicament sense problemes, hores, dies i setmanes, en pic arribes a casa, "asoma el hocico" insistentment i et fa correr anus ajudeu-me.
ResponEliminaJo sempre he tingut molts problemes d'aquests tipus. Però els resolc bebent cafè, o coses que sé que em senten malament.
ResponEliminaApa, ja saben una cosa inútil més de mi.
Quina diferència hi ha entre una bona enclotada i una bona evacuada?
ResponEliminaDoncs que després d'una bona evacuada no has d'abraçar-te a la tassa i dir-li cosetes romàntiques a cau d'orella.
I te n'adones de com n'estàs de la teva tassa de vàter. El desarrelament no és estar en una ciutat llunyana envoltat de gent desconeguda que parlen un idioma incomprensible, és no poder cagar al teu vàter.
ResponEliminaDeu ni do el disseny de la tapa del WC. No deu ser la teva? A mi em seria impossible evacuar en semblant tassa, encara que no he tingut mai problemes d'aquest tipus.
ResponEliminaNanit
iaia: Sí, jo parlava de caca, però de fet són tots els fluids els que veuen la via lliure.
ResponEliminabule: a vegades es pot acumular fins al retorn. No sé si el Guinness contempla el rècord de dies sense anar de ventre, però crec que han de ser molts.
Comtessa: No està a la venda. És això que ara en diuen custom i que sempre n'havíem dit feta a mida.
Però si porteu la tapa blanca a un d'aquests que pinten cascos de moto, segur que us podrà fer un dibuixet ben lluït i al vostre gust.
Pare: Aguantar sense problemes? Quina sort Pare. El meu problema és que la merda se'm fica tant cul endins que al final m'acaba arribant al cervell i el tema del cagar es converteix en una autèntica obsessió.
Kashna: Quina sort també sra. Kashna. A mi no em funciona ni estimulant-me l'anus i l'escrot amb el dit, que diuen que és cosa fina.
Josep: Jo en conec a més d'un que després d'una nit d'excessos ha acabat abraçat a la tassa del vàter.
Modgi: Totalment d'acord. Per això, quan em mudo de casa m'enduc la tassa.
Gaia: No és la meva, jo tinc pitjor gust encara. El problema és que encara no he trobat un dibuix prou aberrant i encara la tinc blanca. Potser folrant-la de vellut?
La tassa! És una cosa prou important com per maquillar-la, netejar-la, cuidar-la, fetitxitzar-la, i estimar-la tant com calgui!
ResponEliminaMés que al posar la clau al pany a mi em comencen a fallar els esfínters ja des del replà de l'edifici i mentre pico i espero a l'ascensor, que he d'agafar perquè pujar quatre pisos en aquest estat no és recomanable.
ResponEliminaDoncs jo dec tenir molt asumit la meva condició de mamífer per que deixo rastre del meu pas per tot els waters per on passo. No se'n escapa viu ni un!
ResponElimina