«Si supero la prova podré ser regidor...
total, tampoc el necessitaré...»
D'un temps ençà, tothom diu que hi ha un cert desencant dels polítics. 'Desafecció per la política' en diuen, per no dir que n'estan fins la punta de la fava o fins al fons de la figa.
Molt s'ha teoritzat sobre com resoldre aquest problema, i la meva conclusió és que el principal motiu de tenir els polítics que tenim només és un: manca de vocació.
I com ho resolem?
Per entrar a qualsevol organització que exigeixi un cert grau d'excel·lència per ser-ne membre sempre és obligatori superar una prova. Així passa als Latin Kings, als cossos d'èlit de l'exèrcit dels Estats Units i a les fraternitats de les universitats. Només així, els candidats demostren públicament que realment tenen vocació per formar-ne part.
Així que proposo fer el mateix per dedicar-se a la política.
Vols presentar-te d'alcalde del teu poble? Deixa't petar l'ullera (prova només vàlida per heterosexuals).
Vols optar a ser president de la Generalitat? Deixa que el cap el partit contrari prenyi la teva filla (o la teva dona, o la teva mare, en cas de no tenir filles).
Vols ser diputat al Congreso? Mata el gosset dels teus fills o crema l'armari dels productes cosmètics de la teva dona.
Només així sabrem que, rera la teva voluntat de dedicar-te a la política s'hi amaga una sincera i abnegada vocació i voluntat de servir a altri.
Jo proposaria que els candidats haguessin de felar l'actual càrrec al què aspiren. Clar que això sols faria que es presentessin els homosensuals, o bé s'anés alternant gèneres al càrrec. Ambdós possibilitats seria de l'agrad dels sociates i demés. I per fi en Chip's'Rahoy ensenyaria pluma en públic.
ResponEliminaO bé, tallar-se un dit per presentar-se a les el·leccions (del nivell que fos). El polze, per ser candidat a President del govern. Molaria perquè acabarien amb tot de polítics des-ditats i faria encara molta més gràcia veure'ls.
Mira, saps? M'has alegrat la nit, ostres, com he rigut, i això avui va car, eh? Petons!
ResponEliminaBen pensat, tú. Però no tireu pel camí del delicte i el vici que per a aquesta gent és el pa de cada día. Jo optaria més aviat per la butxaca. Vols tenir un càrrec públic? Fes-ho gratis. Vivendes protegides lliures de lloguer per a parlamentaris i congressistes (rotatòries, en plan pis d'estudiants), l'Estat et paga la manutenció i a currar. Ja veurieu com baixaria la mitjana d'edat al congrés dels diputats i com els mandats serien més curts.
ResponEliminaVols ser alcalde de Barcelona? Doncs fes un porta a porta com el Maragall per escoltar les queixes de la gent. Però no a Sarrià-Sant Gervasi ni l'Eixample, a Ciutat Vella o el Carmel. O més cruel encara: tira't a la Imma Mayol!
ResponEliminaVols ser alcalde d'on visc? sigues un autèntic fill de puta.
ResponEliminaPare: Ja havia pensat amb la primera opció, i havia arribat a la mateixa conclusió que vos. Al final tots els llocs estarien ocupats per sociates o per ecosociates.
ResponEliminaAixò del dit està bé, però si el càrrec fos prou important, també es podrien tallar la tita (dic tita, per no dir polla, que treuria seriositat a l'article).
Zel: He fet riure una dona... m'envia petons... nois! ja ho tenim això!
Kashna: I si partim d'un sou base i els anem descomptant x diners per promesa incomplerta? I si acaben devent-nos diners, ens els repartim entre tots o fem una festassa, on a més, el cremem en una pira pública.
Markutis: Ni la meva imaginació més perversa hagués pogut mai imaginar una prova tan cruel com la que proposeu.
Ara bé, hauríem d'establir alguna condició, perquè encara podríem veure en Xuan-80-quilòmetes-per-hora-amb-tomàquets-amb-gust-de-tomàquets presidint totes les administracions públiques del país.
Brandon: Voleu dir que aquesta prova no l'han superada, sent optimista, el 75% d'alcaldes del país?
Sempre ho he pensat, les oposicions haurien de ser proves de resistència.
ResponEliminaPer començar els governants haurien de presentar-se a concurs de felacions. Podriem començar pel grup dels professors, si volen els governants exigir sacrifici i bons resultats als professors, abans haurien de guanyar-se tal dret.
Els que passéssin la prova dels professors, haurien de demostrar la seva capacitat de ser arriscats i emprenedors deixant-se fer de tot per un comitè de PIMES, així, de pas, s'anirien acostumant al que hi ha...
En fi, bon post i bon blog. Anirem passant!
Em sembla que això de les fellatios la Chacón ja ho ha portat a terme.
ResponEliminaDret a cuixa, crema de bruixes, esclaus, epidèmies constants, precarietat laboral, duels a mort, la tortura institucionalitzada... de veritat hem guanyat alguna cosa amb el pas que va del feudalisme a la democràcia?
ResponEliminaEfrem: M'apunto els vostres suggeriments que milloren realment la meva proposta. Haurem de començar a preparar seriosament una Iniciativa Legislativa Popular per fer-ho realitat?
ResponEliminaModgi: Fel·lacions? Jo vaig llegir fa temps no sé què d'un cul...
Valero: És més, hem guanyat alguna cosa amb el pas de les antigues societats primitives de cova i destral de sílex a l'edat contemporània?