Agafes el tren.
Intentes en va buscar algun pamflet per llegir, però els prestatges del vagó estan buits. No queda ni un sol diari lliure.
Llavors no et queda més remei que seure i buscar alguna manera de passar l'estona... i deixes anar la imaginació.
La noia del davant no fa mala fila, més ben dit, està molt bona... i te l'imagines despullada...
Al teu cap veus com s''aixeca del seient, s'agenolla al teu davant, et descorda la cremallera dels pantalons i davant de tothom et fa una mamada.
Al compartiment del costat una morena d'uns vint anyets, que fa tota la fila de treballar de caixera en un supermercat, té els mugrons de punta, es recolza de cara al vidre del vagó i t'ofereix un cul al que ets incapaç de renunciar.
Quatre seients més enllà, una dona a tocar de la quarantena, amb vestit jaqueta i amb pinta de treballar a la Caixa, s'arremanga les faldilles i deixa al descobert un cony rasurat, brillant per una humitat que no para de vessar. T'hi aboques i comences a llepar.
Mentrestant, una altra mossa, l'estudiant que hi havia prop de la porta, t'aferra els ous i la cigala per darrera i comença a bombar. Després de dues escorregudes creus que allò no s'aixecarà, però l'estudiant triomfa. De quatre grapes comença a xarrupar, mentre que el noi que seia al teu costat, l'operari de telefònica, ja s'ha tret els pantalons i, amb un samaler de 27 centímetres l'empala pel darrera.
Aviat tot el tren és una orgia. A més m'ha tocat un vagó d'homes i dones de cossos perfectes i d'una fam sexual insaciable i tothom participa a la festa.
Arribats a aquest punt del relat, molts em direu: «Ep Pere! molt bé, ara ja hem mullat els pantalons, però on és aquella ració d'odi, de fàstic, d'escorrialles morals que ens havies promès en obrir el blog?»
Quan ja has acabat de repassar el potencial sexual de tota la gent del vagó, exhaust per l'esforç de pensar, la teva imaginació perversa ja no té marxa enrera i necessita continuar la bona marxa.
Una senyora del teu compartiment està llegint un Hola. De reüll hi veus les fotos del Cristiano i la Paris. I te'ls imagines follant. T'imagines la Paris llepant-li les pilotes.
Però la senyora passa pàgina, i llavors és la Sonsoles qui xarrupa el samaler del José Luís, que amb camisa i corbata i els pantalons abaixats, fa un míting en un pavelló esportiu.
I t'imagines al José Maria empalant a l'Ana, arrepenjada en una chaise longue.
I al Mariano i a l'Elvira menjant-se polla i cony en un ferotge seixanta-nou. L'Elvira, a més a més, li té posat un dit al cul.
I després veus al Jordi i a la Marta, suats, en una sessió de sexe contra el bufet on hi ha una Verge de Montserrat esquitxada de líquid blanc.
I a la Maria Teresa penetrada incessantment de forma mecànica per l'strap on de la Piedad.
I llavors vomites. Surts del tren i tornes a vomitar.
I penses que la imaginació, desbordada, a vegades pot ser molt i molt cruel.
La propera vegada t'asseguraràs de comprar el diari abans d'agafar el tren.
Nota: Els noms utilitzats en aquest relat són producte de la imaginació de l'autor. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
I si barregèssim els dos estils?
ResponEliminaQuin perill...
tot el que podríem fer en un viatge amb tren i no fem per pudor... (i no em refereixo a la pudor de peus)
ResponEliminaAmb lo fàcil que és anar de peu al tren treure's la cigala i restregar-la d'amagatotis per darrera de la primera que li faci tilín...
ResponEliminaFaci com al Japó i faci un "cumshot surprise" a la primera perraca de torn.
ResponEliminaAggggg!!! Això de la Maria teresa t'ho podies haver estalviat... Buargggg!!!!
ResponEliminaVol dir que és recomanable aquestes pràctiques sexuals en un vagó de metro a l'estiu amb la pudor (i jo si vull dir pudor) que fa la gent?
ResponEliminafer-s'ho amb algú que li put l'alerón fa una mica de fastiquet. I molt pitjor és xupar una cigala suada... eeeeeeeeeeeeeecs.
Danielle Steel + Conrad Son = Pere Llufa. Per un moment he pensat que la història acabaria amb tots fent el trenecito. És bo sortir descarregadet de casa.
ResponEliminaJosep: La vostra perversió és infinita.
ResponEliminaVladimir: Ep! depèn de l'hora i el trajecte. Si enganxes el tren que va a la universitat no us dic que no, però jo no sé si Renfe Rodalies dóna per a tant.
Markutis: Oju! que per darrera «no todos los gatos són pardos», que hi ha tios que porten els cabells llargs fins la cintura. I ties que quan es giren i els veus la cara destremparien al mateix Igor del Jovencito Frankenstein.
Brandon: Al Japó ja han posat vagons exclusivament per a dones. Així anaven...
CETINA: Podia haver estat pitjor. Per exemple: Josep Lluís vs. Maria Lluïsa, Juanca vs. Sofia, Jaime vs. Elena (bé, aquests ja no), Joan vs. Marita, Xoan vs. Imma... Continuo?
Kashna: Ep, que la història passava entre les 7 i les 8 del matí, amb tothom acabadet de dutxar. Que el cony i la polla més xunga feien olor a ambrosia.
Modgi: Només de pensar en la imatge de tots els personatges de la segona part del relat fent el trenecito, m'han vingut unes arcades que no s'ho pot ni imaginar.