dijous, 11 de juny de 2009

Pa amb tomàquet


Un orgasme gastronòmic

Que el món és subnormal no és cap novetat, i que Espanya encara ho és més és una obvietat incontestable. De proves d'això en tenim cada dia, però n'hi ha una que eleva a la categoria de veritat empírica les meves afirmacions: el pa amb tomàquet.

Durant tres-cents anys, els espanyols s'han dedicat a intentar acabar amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, a expoliar-nos, a robar-nos... i de tot el què ens han arribat a prendre els molt capsigranys va i es deixen el pa amb tomàquet, un dels millors plaers gastronòmics que ha parit el planeta Terra.

Si el pa amb tomàquet fos francès, es vendria a les perfumeries. Si fos ianqui, els americans ja l'haurien patentat i els vendrien com a Tomato Bread Queen®™ arreu del món.

Per què no s'ha estès arreu del món aquest nèctar dels sentits, aquesta soma del poble català? Perquè, com ja he dit al principi, el món és subnormal.

Perquè no hi ha excusa, la tècnica no és complexa. El meu veí, que es dedica a seure al portal a mirar les fulles dels arbres com cauen —fins i tot a la primavera— i a enganxar-se els mocs sota l'orella, suca els tomàquets més bé que Miquel Àngel esculpia.

En comptes d'això, els molt tanoques es dediquen a sucar-hi mantega de cacauet o, com en el cas dels espanyols, margarina (no parlo ja dels llocs on, en un afany de superació increïble, et posen el tomàquet en rodanxes sobre el pa; això a l'Aràbia Saudí seria motiu de lapidació pública i tallada de mans i cigala).

Voleu tenir un nen trist? Doneu-li un entrepà de pernil amb pa i margarina. Trist, amargat i, de torna, a més és probable que de gran acabi a Democracia Nacional o a España 2000.

Ep! però no només els espanyols són uns caps de suro... aquí també en tenim. A Catalunya existeix una mena de quintacolumna de la gastronomia, són aquells que al bar sempre es demanen un entrepà amb «el pa sense tomàquet».

Un quintar de tomàquets pel cul, catorze pans de quilo pel nas i setze litres de margarina per la punta de la cigala els fotria jo. Fills de puta. Re-pe-tim-ho: fills de la grandíssima puta que van néixer sense paladar o amb les connexions sinàptiques atrofiades. Aquests són els veritables botiflers, aquests són els grans traïdors a la pàtria!

Com són capaços de renunciar a aquest plaer dels déus?

Jo he vist homes mullant els pantalons i dones relliscant de la cadira en cardar la primera queixalada a una llesca de pa amb tomàquet.

Jo mateix estic patint una erecció que faria empal·lidir al mateix Rocco Sigfredi només de pensar en una bona llesca de pa torrat, ben sucada amb tomàquet, ben amarada amb oli de les Garrigues i lleugerament amorosida amb all.

Però si al bon pa amb tomàquet no li cal ni acompanyament! Si la llesca està ben sucada, ni pernil ni llonganissa li fan falta!

Doncs això, el món és subnormal. I els espanyols encara més.


PS1: Haurien d'afusellar públicament a tots els que, en comptes de sucar el tomàquet, «pinten» el pa amb un pinzell amb una mena de puré de tomàquet triturat. Ep! que això ho he vist fer en més d'un bar i de dos.

PS2: A Catalunya he vist molts monuments a la sardana, als castellers i fins i tot al ball de bastons. Fins quan haurem d'esperar a veure el monument al pa amb tomàquet a cada poble català?

PS3: Vinga va, fills de puta, ara aprofiteu aquest article per criticar els mestres.

24 comentaris:

  1. Jo encara trobo extrany que la vaga dels mestres sigui de sols 3 hores. Encara els hi haurem d'agraïr i tot...

    ResponElimina
  2. Quina gran entrada, què vol vosté, fer-me tornar a la terreta abans d'hora??????? Tenim pà raro i tomaques que semblen de plàstic per ací :(:(:(:( Vull pambtomaca del booooo, el pa del forn del meu poble i les tomaques del meu bancaleeeeet

    ResponElimina
  3. el pa amb tomaca de pinzell és una aberració cada vegada més estesa al món de la restauració per evitar el temps que es triga en partir una tomaca i fregar-la. Uns fills de puta, com vosté diu encertadament, uns fills de puta de primera classe

    ResponElimina
  4. Comtessa, no es cregui que la majoria dels tomàquets de per aquí milloren molt la qualitat. Si no tens controlada la parada del mercat on els tenen bons, a la majoria de supermercats i colmados necessites ben bé 2 tomàquets per arribar a sucar una llesca com déu mana.

    Collons si és un gran invent aquest! Jo sóc incapaç de menjar un entrepà d'altre manera. De fet, no conec a ningú que demani pà sense tomàquet. Però compte, que fins i tot entre els convençuts hi ha polèmica. Trobo que la gent no posa prou oli al pà amb tomàquet, però sobretot no suporto la gent que suca la llesca per les dues cares!

    ResponElimina
  5. Recordo fa anys uns anuncis d'una mantega de merda que es deia Tulipan i sortia la típica mare quilla que fotia pa amb xopet i tulipan pa merendá los nenes. Llavors vaig començar a prendre consciència que la mantega havia de ser una merda, i que el xopet i Espanya pitjor que el verí. Quan llegeixo tumaca o alioli vull matar a tort i a dret. Estic malalt?

    ResponElimina
  6. El pa amb tomàquet és el banquet dels déus. Si no existís el pa amb tomàquet la meva vida seria molt trista. Més trista, vull dir.

    ResponElimina
  7. Quan currava al bar, ens obligaven a l'aberració del pinzell (menys quan ens els fèiem per nosaltres mateixos, que procuràvem que el jefe no ens veiés i xucàvem tomates com déu mana). Era horrorós, estèticament i de gust també. Tan horrorós era que els clients, abans de demanar, em deien que si la tomata havia de ser així, que el preferien només amb oli.

    L'altre dia precisament, un tarat em va preguntar quin era el meu plat preferit, pel que se'm feia la boca aigua, i li vaig dir precisament: Torrades de pa amb tomata, oli i una miqueta d'all.

    Crec que no podria viure sense el pa amb tomata.



    I

    ResponElimina
  8. Hem d'obrir un MacTomàquet. Si la publicitat es fa bé i ho venem com a dieta mediterrània, els ianquis oblidaran el ketxup.

    ResponElimina
  9. Una vegada, , a un maleït poblet de l'interior d'espanya , vaig intentar testar la seva gastronomia .
    Un Bocadillo de queso por favor.
    ¡Van ser capaços d'enviar a la merda un entrepa de formatge!!!!!
    Pa amb una molla interminable, gruixut, un taco formatge i prou!!!! Era imposible de menjar. Sec!!!!
    Una merda autèntica.
    Vaig contenir-me i no els vaig explicar el secret. No. Que segueixin menjant merda.

    ResponElimina
  10. El pa amb tomaquet tindría que ser pregunta de selectivitat. Si no saps fer-ho correctament no mereixes ser res.
    Jo, al meu curriculum, sempre ho indico.

    ResponElimina
  11. Totalment d'acord amb tot el que dieu. Però jo aniria més lluny: jo crec que els catalans tenim un gen que ens fa apreciar el pa amb tomàquet. La resta de la humanitat, simplement o no li agrada (no us heu trobat mai cap espanyol que us pregunta que com és que mengem pa "mollat" amb tomàquet O_O ?) o s'ho menja però simplement perquè és exòtic (els estrangers, bàsicament.. Però no els hi mullis gaire el pa o també els hi farà fàstic).

    En quan a fer un restaurant de menjar ràpid amb pa amb tomàquet, teòricament el bocatta i el Pans&company, en posen.. Però a mi em sembla que és com la homeopatia, que li ensenyen el tomàquet i es pensen que el pa ja recordarà quin gust té.

    ResponElimina
  12. Pare Bukkàkez: Fill de puta.

    Comtessa: És que encara no hem entès que hi feu allà dalt, perduda entre les neus... vivint al millor país del món, quines ganes de passar-ho malament fugint-ne!

    bule: Hauríem de muntar un akelarre per calar foc als restaurants que pinten el pa.

    Markutis: Totalment d'acord, el pa ha d'estar ben amarat d'oli, que deixi fins i tot una mica de basseta en el plat per poder-la escurar amb l'últim bocí de pa.

    Quant a sucar el pa per les dues cares només està justificat en el cas de llesquetes que es poden agafar amb dos dits. Sucar una llesca normal o gran només fa que t'embrutis les mans innecessàriament.

    Vironer: I n'hi havia un, d'anunci, en el que els de tulipan arribaven al pati d'una escola amb helicòpter a fer proselitisme de la margarina. El desig que les aspes de l'helicòpter escapcés els caps de tots els qui queien en el parany era tant gran...

    I no, no esteu malalt. Si suméssim tota la gent disposada a matar quan veu 'pantumaca' o 'alioli' podríem muntar un exèrcit d'alliberament nacional.

    Modgi: Tota la raó. El pa amb tomàquet és un revitalitzant de l'ànima.

    iaiapunkarra: I penseu que hi ha bars que no se n'amaguen, que ho fan a la vista! L'altre dia vaig anar a esmorzar a un bar que han obert nou al costat de casa i allà estava el cambrer, amb el puto pinzellet. Primer i darrer cop que m'hi han vist per allà.

    Nabokoix: El problema és que, com ja he dit, el món és subnormal, i els molt idiotes continuaran preferint el pa amb cacacuet o margarina.

    Anònim 1: El què sorprèn més és que els paios estiguin contents amb la seva estupidesa... Bocata de calamares, bocata de jamón, bocata de... si sembla que mengis povorons! A la merda, home!

    Anònim 2: Totalment d'acord. A l'empresa on treballo, a les entrevistes de selecció de personal la primera pregunta que fem és «t'agrada el pa amb tomàquet?». Si la resposta és 'no' o 'pse' ja no cal continuar perdent el temps.

    Kashna: Aquest gen es diu, simplement, intel·ligència i bon gust.

    ResponElimina
  13. Ull amb els bocatas de calamares que alguns neden en maionesa i la totalitat son impossibles de mossegar amb el diàmetre d'una boca que no sigui la de la Rosario Dawson.

    ResponElimina
  14. Ara que parles això de "pamtomaca": Tinc curiositat per saber si TOMACA es diu a alguna part de Catalunya (com aquí diem la tomata, en femení). Perquè si em confirmeu que no es diu enlloc, deixaré anar tot l'odi que m'estic contenint per a qui diu pamtomaca i a sobre tot junt. Si us plau contesteu-me ràpid, que l'odi ja no aguanta més per sorir.

    ResponElimina
  15. (Vull dir "sortir", ja us dic que tant d'odi contingut no pot ser pas bo de cap de les maneres...)

    ResponElimina
  16. iaiapunkarra: No només es diu 'tomaca', sinó que és totalment normatiu, tan correcte com tomàquet, tomata, tomàtiga, tomacó...

    'Tomaca' s'utilitza principalment a les Terres de l'Ebre i al País Valencià (i em sembla que a d'altres bandes també, però canviant-ne el gènere), com la tomaca de la pereta, un tomàquet alcoià de coll de pera, o la tomaca del perellonet.

    A les illes en diuen tomàtiga i fins i tot domàtiga. No heu tastat mai la tomàtiga valldemossina?

    El què no es pot dir de cap de les maneres és pamtumaca o pantumaca, que és la manera com els espanyols han decidit maltractar i destruir aquest himne a la nostra terra. Contra ells heu de descarregar aquest odi contingut que dueu.

    Per cert, sabíeu que a Girona es fan dos dels millors tomàquets d'arreu? La tomata de penjar i la tomata pera de Girona.

    I una darrera curiositat, a Reus tenen el tomàquet d'en Benach. Feu-ne la lectura que vulgueu.

    Apassionant el món del tomàquet, no trobeu?

    PS: No compreu tomàquets de penjar que ara ja no valen res. Si heu de sucar pa, millor agafeu els de pera.

    ResponElimina
  17. Me n'oblidava. A les espanyes del pa amb tomàquet també en diuen pan a la catalana.

    Fa anys, a Albacete vaig trobar un bar que a la pissarra dels entrepans hi posava «con pan a la catalana, suplemento 25 ptas». Fills de puta. Lladres. Fills de puta.

    ResponElimina
  18. Merci per l'aclarimenti per aquesta explicació tan brillant sobre el món de la tomata!

    Com que no tinc gaire contacte amb la gent del sud, no sabia lo de la tomaca. Perquè és veritat, el que és odiós és la forma castellana de pamtomaca o alioli i similars. Pero volia assegurar-me'n abans. Ara ja em puc desfogar. Fillsdeputa tots.

    Una vegada, al bar, van venir una parella i em van demanar un entrepà de catalana. Els fem un entrepà de catalana com déu mana i em van dir que no volien allò, que es referien a un entrepà de pernil salat amb tomata.

    Els vaig explicar que aquí hi ha un embotit que es diu aixi´, que aquí un entrepà de pernil és un entrepà de pernil i ja porta tomata si no demanen el contrari.

    Igualment, els va fer gràcia que a l'entrepà de catalana hi hagués també tomata, i se'l van cardar ben a gust.

    ResponElimina
  19. Pere Llufa... a cas és fruiter vostè o s'ha fet un copypaste de la enciclopèdia catalana? 0_0 jo només distingeixo entre els tomàquets d'amanida i els de sucar.



    iaia... jo només he treballat durant un any en un Rodilla (sandwitcheria madrilenya molt coneguda a les espanyes, que hi ha dos a Barcelona). Hi només es fan sandwitch sucats en pasta (a ells els hi encanta, menjar pasta de formatge amb tomàquet. Una altra cosa digna d'estudi). Doncs hi havia estrangers (sobretot francesos) que també ens demanàven si teniem entrepans "catalans", referint-se a pà amb tomàquet.

    ResponElimina
  20. Kashna: Potser sonarà estrany, però els meus cosins es guanyen la vida cultivant tomàquets... També en tinc uns altres que tenen porcs, milers de porcs, no us estranyi que algun dia us sorprengui amb els meus coneixements porcins... Les tertúlies familiars són taaaaaan interessants.

    A més, el meu fruiter té vocació pedagògica; un altre dia us parlaré de les varietats de pomes, de mongetes, de patates... Ei! que vas a comprar mig quilo d'albercocs i surts pensant en escriure un llibre.

    ResponElimina
  21. Vaig a sopar una mica de pa amb tomata i embotits.

    ResponElimina
  22. No sé si s'ha esmentat però...i la puta mania de treure les llavors del tomàquet? Vinga home...

    ResponElimina
  23. Pantumaca, alioli i... el caganet. De llarg, les tres paraules que més odi em desperten.

    ResponElimina
  24. Aquell calb filldeputa que surt a l'APM que parla del Barça dient "los cagaNET"...li faria empassar un pessebre fet amb les restes del cos d'en Carmen de Mairena.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails