 |
| Aquí ho tenen clar |
Hi ha dues coses que per sobre de tot odio de la feina:
1. El comercial simpàtic
Que vingui el comercial de torn (traje, camisa blau cel, cabell engominat endarrera. somriure d'orella a orella) i que segui a una de les cantonades de la taula.
No és un seure complet, té mitja galta fora de la taula, un peu arrepenjat a terra i normalment té una de les mans ocupades amb una tassa de cafè, un bolígraf (Montblanc) o una agenda que fa temps que hauria de ser electrònica.
No vol res en especial, donar conversa o, si ets dona i estàs mínimament bona (això moltes vegades vegades vol dir tenir simplement un bon parell de mamelles), flirtejar una estona.
No has d’anar a buscar clients, fill de puta? No has d’anar a guanyar-te la teva miserable comissió? No has de portar l’Audi a passar la ITV?
2. L’alè a l’orella
Acostuma a ser un superior. Arriba, es posa darrera teu, s’inclina endavant, es recolza al respatller de la cadira i, amb el cap a l’alçada del teu (i a 5 cm de la teva orella), observa la pantalla del teu ordinador.
Habitualment sol acompanyar aquesta acció de frases com: «Com va?», «Què estàs fent?», «No et fa res que miri, oi?», «Mmmmmmmm...»
O la més odiosa: «Amb què estàs?». O la més molesta: simplement el silenci.
No em costa imaginar-lo en la mateixa posició, sense cadira pel mig, enganxat a la seva dona o a qualsevol puteta, i mentre manxa desenfrenadament, dient-li a cau d’orella: «què... T’agrada, gossa?».
1. El comercial simpàtic
Que vingui el comercial de torn (traje, camisa blau cel, cabell engominat endarrera. somriure d'orella a orella) i que segui a una de les cantonades de la taula.
No és un seure complet, té mitja galta fora de la taula, un peu arrepenjat a terra i normalment té una de les mans ocupades amb una tassa de cafè, un bolígraf (Montblanc) o una agenda que fa temps que hauria de ser electrònica.
No vol res en especial, donar conversa o, si ets dona i estàs mínimament bona (això moltes vegades vegades vol dir tenir simplement un bon parell de mamelles), flirtejar una estona.
No has d’anar a buscar clients, fill de puta? No has d’anar a guanyar-te la teva miserable comissió? No has de portar l’Audi a passar la ITV?
2. L’alè a l’orella
Acostuma a ser un superior. Arriba, es posa darrera teu, s’inclina endavant, es recolza al respatller de la cadira i, amb el cap a l’alçada del teu (i a 5 cm de la teva orella), observa la pantalla del teu ordinador.
Habitualment sol acompanyar aquesta acció de frases com: «Com va?», «Què estàs fent?», «No et fa res que miri, oi?», «Mmmmmmmm...»
O la més odiosa: «Amb què estàs?». O la més molesta: simplement el silenci.
No em costa imaginar-lo en la mateixa posició, sense cadira pel mig, enganxat a la seva dona o a qualsevol puteta, i mentre manxa desenfrenadament, dient-li a cau d’orella: «què... T’agrada, gossa?».
Molt bò el cartell!!
ResponEliminaAaaai, els comercials... Gomina, vestit de TZ Fabricantes, fumant Marlboro o Winston sense parar, dines pantagruèliques, puticlubs, cocaïna... un ataquet al cor als 45... Com no prendre'ls carinyo...?
ResponEliminaDoncs segurament a qui menys li posi l'alè a l'orella sigui a la seva dona.
ResponEliminahaha
ResponEliminaAlgú hauria d'avisar als de Terrassa, que ja fa dies que el rètol corre per internet :-D
ResponEliminaEl comercial simpàtic té mitja galta fora de la taula i el peu a terra perquè té por que algú el tiri de cul aixecant la taula de cop.
I el "superior" (solen ser superiors només a la nòmina), quan és justament al darrera, caldria fotre un gest sec que li fotéssis un trau al front amb el cap.
Òstia, avui m'he aixecat guerrera... ja ja ja.