dimarts, 30 de març de 2010

Servidora!


— L'última? — Servidora*

Sabia que tenia la batalla perduda abans de començar, però calia intentar-ho i veure si per un cop a la vida m’alçava amb la victòria. La podia aconseguir, només calia ser perseverant, dur, inamovible, Steven Seagal.

Després de dies d’ostracisme involuntari, ahir vaig anar a comprar. La salut mental i l’amenaça de dimissió de la meva nevera així m’ho aconsellaven. Necessitava veure el sol, la llum del dia, relacionar-me amb la gent i, de passada, aconseguir la soma que em manté viu.

Així que «ni cort ni peretzòs» vaig fer cap cap al meu supermercat habitual.

A la secció de carnisseria, dues iaies fent cua. Semblava que estaven acabant, així que vaig decidir fer cua per no arriscar-me que vingués algú altre i m’hagués d’esperar més. El metge m’ha recomanat que no passi més d’un parell d’hores dret al dia, així que em convenia donar-me pressa.

— L’última?
Servidora

«Anem bé. Només una al meu davant», vaig pensar.

...

...

No us imagineu el temps que poden tardar dues iaies per comprar tres unces de pernil dolç i mitja lliura de vedella. Sobretot si es tenen confiança amb la carnissera.

Crec que amb poc més de vint minuts van fer inventari del magatzem de la farmàcia del costat (que el tenen replicat a casa seva), van escriure un corpus sencer de medicina geriàtrica i van repassar mig veïnat i les seves vergonyes.

Però finalment, les paraules màgiques:

— Apa nena, adéu, fins demà.
— Adéu, Maria, adéu... A qui li toca ara?
— A mi.

I aquí començà la batalla.

De cop, una senyora aparegué del no res com si d’un truc d’en David Copperfield es tractés, cridant com una esperitada.

No, no, em toca a mi!
— Perdoneu, però em toca a mi.
— Ja, però jo havia demanat tanda.
— Pot ser, però quan he arribat aquí no hi havia pas ningú.
— Sí, és que he aprofitat per anar a fer uns encàrrecs.
— Disculpeu-me de nou, però fa més de mitja hora que m’espero i la tanda és meva.
— No, no, noi [fa ràbia quan et diuen noi], jo ja li havia demanat tanda a la Maria, oi Maria?

A partir d’aquí, les dues dones del meu davant, la carnissera, la de la tanda, i les tres dones que anaven al meu darrere van conjurar-se en contra meva. «Sí, sí, l’Antònia havia demanat tanda», «aquest jovent...», «li toca a ella»...

— Però, vos no compreneu que no podeu entrar, demanar tanda i anar-vos-en a fer encàrrecs com si res? Si tothom fes igual això seria una olla de grills. La cua és la cua i quan jo he arribat només tenia al davant la senyora Maria. I ningú més.

«Sí, sí, l’Antònia havia demanat tanda», «aquest jovent...», «li toca a ella», «he demanat tanda i he anat fer uns encàrrecs».

Havia caigut en un niu d’escurçons i només la força d’esperit de Chuck Norris, l’agilitat de Jackie Chan i la contundència de Bruce Willis me’n podien treure.

— Disculpeu senyores. Així, això de la tanda funciona d’aquesta manera, no? Jo puc demanar tanda i anar-me’n a pendre pel sac una estona i després tornar quan em roti i reclamar-la, no?

[Silenci]

Doncs mireu... Recorda senyora Maria que fa una setmana li vaig demanar tanda? Sí, veritat? Doncs vaig anar a fer uns encàrrecs i ja he tornat. Així que em toca a mi.


Només volia comprar una mica de pernil i un parell d’hamburgueses, però vaig decidir allargar la meva compra tant de temps com l’esquena m’ho permetés. Va ser una de les mitges hores més glorioses de la meva vida.

* Sóc conscient que la imatge que acompanya l'article no hi té res a veure. Però creieu-me, gallina vella no fa bon caldo, així que millor enriquim-lo amb avecrem.

28 comentaris:

  1. ENHORABONA I GRÀCIES!!

    Vostè ha fet una cosa que fa anys que jo vull (i he de) fer.

    En alguna ocasió he deixat anar insults en alemany (idioma curt en insults però contundent en sonoritat, sense perdre el somriure.

    ResponElimina
  2. ben fet pere llufa. resistència antiaviarcal sempre!

    ResponElimina
  3. Ben fet!!!
    Aquestes velles tenen tot el dia per anar a comprar i, de pas, fer petar la xerrada.
    S'ha de combatre la tirania senil; i mirar per la vostra salut, que una esquena no té recanvi...

    ResponElimina
  4. Bé, val ho diré jo, perquè sembla que ningú no se'n adona...

    Quin cony de metamorfosi han patit les mosques del seu bloc per convertir-se en ossets, conillets i... tamagotxis?

    Benvingut i compte amb l'esquena i... amb els animalets del bosc.

    ResponElimina
  5. Com es troba senyor? a vere si es recupera aviat..
    ja posarem algun ciri per vostè
    i tregui per l'amor de Déu la mariconada que té com a fons... els bitxos roses fan por.

    ResponElimina
  6. Si senyor! Així es fa!
    La seva contesta no podia ser millor!
    Servidora també ha estat presa del despotisme de senyores entrades en anys, en escenes similars.
    Cuidis l'esquena que només en té una, senyor Llufa!

    ResponElimina
  7. Quina merda de fons de blog! S'ha tornat emo o que?

    Per cert, massa paciencia que té. Jo li hauria dit a la carnissera que triés: menys d' 1 any de compres minses amb les velles o N anys (segons la seva edat) d'entrecots amb vostè.
    Després d'això, hagués anat a buscar les iaies i... ja se sap... un pas en fals el pot tenir qualsevol...i les protesis ja no son com les d'abans...

    ResponElimina
  8. Per cert, Llufa. Què no fa ràbia quan preguntes "l'últim?" i el puto graciós de torn contesta: tu, home tu, que acabes d'arribar...

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb els que critiquen aquesta merda de fons que s'ha posat: el blog no es carrega ni a tiros!!!
    Ara és un blog a batzegades.

    ResponElimina
  10. Si! per fi algú que planta cara al col·lectiu "yayil" del supermercat...

    ResponElimina
  11. Tinc un pecat per confessar. Una vegada em va passar el mateix que vostè però vaig passar de discutir, ja que "només" havia de deixar passar un torn. Però als 10 minuts d'esperar em va bullir la sang i vaig deixar anar el colze "accidentalment" sobre el cap de la senyora. Un copet lleu, d'advertència.
    Fets, no paraules.

    ResponElimina
  12. Collons, m'he emocionat! La fi de la tirania de les iaies a mercats, supermercats i botigues en general s'acosta...!

    ResponElimina
  13. És que ningú li ha dit res d'aquesta cagarada de fons!!? El blog va més lent que les iaies de la cua. Ben fet plantant cara, ens hem d'imposar al monopoli +de50 xD

    ResponElimina
  14. Hauria d'haver dit: "la cua la tinc jo!" acompanyat d'una baixada de pantalons!

    ResponElimina
  15. El felicito Pere. Aquestes iaies es pensen que poden pendre el pèl a tot quisqui. A mi l'altre dia una se'm volia colar al metge perquè em deia que "tenia prisa" que "tengo que ir a buscar a mi nieto" i jo no vaig pas baixar del burro. "usted tiene sus obligaciones y yo las mias senyora". Però que s'han pensat!

    ResponElimina
  16. Per si no fos prou, pensi que aquestes iaies estan cobrant la pensió que vostè no tindrà, per més impostos que pagui amb el seu treball. Salut!

    ResponElimina
  17. Aquest fet gairebé és tan repetit i odiós com els mítics cops de colze que reps quan puges a l'autobús, les iaies passen d'un estat de semiletàrgia a ser Mr. Hyde en qüestió de mil·lèsimes. Serà qüestió del "pip" que emet el timbre dels bitllets del metro?

    Remitjó: jo sóc un d'aquests graciosos XDDD
    Sempre he esperat que amb aquesta mena de bromes, em facin anar d'estrella convidada a algun programa de monòlegs, però fins el moment no hi ha hagut sort...

    ResponElimina
  18. Els hauria d'haver dit canviin de metge que el que tenen no els funciona, i que s'apuntin a un taller de memòria -sí, un taller d'aquells que, com bé han dit més amunt, paguem entre tots els que currem i no ens podrem pas jubilar-. O a un de com tornar a posar la figa en remull després que els hagin sortit teranyines.

    ResponElimina
  19. filles de puta!

    amb l'excusa de la puta guerra civil es creuen amb dret a qui sap què!

    si l'únic que van fotre va ser netejar la cuina, excepte les 4 milicianes que hi havia, mentre els nostres avis lluitaven a l'ebre!

    ResponElimina
  20. I en acabar van dir "fins demà"?! De debò necessiten anar a comprar cada dia? Què alimenten, a tota l'escala de veïns?!

    ResponElimina
  21. Vinga, fills de puta, aquí ho teniu, he canviat el fons.

    Si és que falta sensibilitat, òstia!

    ResponElimina
  22. Di que sí, la pròxima vegada els hi rebentes el cap, si total els hi queda poc temps de vida...

    ResponElimina
  23. hahahaha Pere , el poder de l entorn sempre es subestima

    ResponElimina
  24. Bravo senyor Llufa.

    Jo a la frase "— No, no, noi, jo ja li havia demanat tanda a la Maria, oi Maria?" hagués tret la retallada i li hagués fotut un tret al pit.

    Aixì a "quemarropa".

    Desprès d'això haguès dit: "Molt bé, sembla que l'Antònia no comprarà massa ja. Algú més es vol colar?"

    [Mirades en silenci]

    Sort que no tinc permís d'armes.

    ResponElimina
  25. Acabo de descobirir el blog i:

    1) M'ENCANTA!

    2) Com es pot ser tant cabrona?? M'hi he sentit molt identificada, i m'ha provocat un flaixback. Jo a la cua del bon preu. Una dona que es creu que té dret a fer cua a dos files. Jo en una. Em toca. Intento passar. Em barra el pas. Però no. Ella va primer. Discuteixo educadament. Passo, però ja m'ha penjat la llufa de "joveneta impertinent". Ah, i aquesta no era àvia, només toca pilotes.

    ResponElimina
  26. M'encanta saber que no només jo planto cara a la gent gran quan es passen de llestos

    ResponElimina
  27. #M#: Puta assignatura d’urbanitat a l’escola que em fa tirar enrere de fer aquestes coses.

    Super Felí: I si l’entorn són dones entradetes en anys és terrorífic.

    Anònim: L’esperança és el què ha dit en M, que els queda poc temps de vida. Els anys ja faran la feina bruta, si pot ser amb molta agonia.

    Adriana: Gràcies per les teves paraules. Tens les portes obertes, esperant que també m’obris tu les teves.

    Mmmmm... és que la fila de joveneta impertinent la fas.

    CETINA: Aquí sí que cal una acció unitària i no amb merdes com amb l’estatut.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails