dimecres, 7 d’abril de 2010

El tio bo de la classe

«Ja se la fotrà, ja... Temps al temps...»

Ara no sé com és, però quan jo era petit a totes les classes hi havia el «tio bo». Com a mínim un, tot i que a vegades n’hi havia tres o quatre.

El «tio bo» era el guapo de la classe, el que sempre estava rodejat de nenes. Acostumava a ser el primer en tot en el què en aquella edat ens importava: el primer a sortir amb una noia, el primer a morrejar-se, el primer a magrejar, el primer a emborratxar-se, el primer a tenir moto, el primer a follar... I tot, tot, molt abans que la resta.

Era un puto triomfador.

En els estudis, en canvi, no era el primer. Ni tan sols el segon. Ni el tercer. Més aviat acostumava a estar pels últims o nedant en la mediocritat.

I a tall de consol pensaves que tard o d’hora se la fotria. Que a la vida, sent un tio bo no n’hi havia prou, calia formar-se, calia estudiar, calia exercitar més el cap que el cos.

I ara, vint-i-cinc anys més tard, te’l trobes en un sopar d’exalumnes.

Arriba amb un Audi impressionant, amb un vestit impressionant, una dona de bandera i una cartera que a simple vista sembla molt més plena que la teva.

I conforme us aneu explicant la vida te n’adones que potser sí que n’hi havia prou sent un «tio bo», perquè continua sent un puto triomfador.

25 comentaris:

  1. OWNED per nosaltres. Quina ràbia comprovar que estavem equivocats.

    ResponElimina
  2. (i més quan un també era dels últims de la classe xD)

    ResponElimina
  3. Sí, sí, Senyor LLufa, però si li pregunta vostè quins són els caps del Mediterrani, encara no podrà dir de memòria allò que ens van ensenyar de : Gata, Palos, La Nao i Creus.

    I per molt Audi que tingui, sense aquesta dada vital no es pot viure...


    O sí...

    ResponElimina
  4. M'ha recordat aquella gran obra mestra del cine espanyol, La increíble historia de Borja Mari y Pocholo, quina genialitat, una narrativa espectacular... i t'acabes demanant si valia la pena 2 carreres, 7 màsters i llepar el cul de mitja empresa per acabar amb un sou de merda, mentre algú amb més cara que esquena i el graduat escolar de miracle aconsegueix superar els ingressos de la princesa del pueblo Esteban.

    ResponElimina
  5. Està clar que el que dóna la felicitat és l'aspecte físic, no la intel·ligència. Ens tenen ben enganyats.

    ResponElimina
  6. Ho suspenia tot però en gimnàstica treia excel.lents el cabró (i a nosaltres ens feia caure les calces a terra).

    ResponElimina
  7. La gent amb la flor el cul la te tota la puta vida. El millor es desitjar-li ( o provocar-li ) una bonica malaltia infecciosa.

    ResponElimina
  8. Gracies per desgraciar-me el dia, i la vida. ara a part de ser una merda, se que ho soc. No saber-ho em donaba una vitalitat que m'acaba de ser arrebatada.

    ResponElimina
  9. El tio bo de la meva classe morí fa anys de sobredosi, el que li anava al darrera, de guapo, posa benzina. L'empollona de la classe, que estava molt passada de pes, ha millorat tant que si li hagués perdut la pista no la coneixeria...Treballa a la TV3.

    ResponElimina
  10. Si l'ha vist de nou i encara triomfa és perquè la justícia divina encara no li ha caigut a sobre. Temps al temps, mossènyer.

    ResponElimina
  11. I cal que posis una foto de la teva joventut?

    (perdona la intromissió, però he rebut un email i he pensat amb tu. Ara te l'envio perquè crec que et ve que ni pintat...)

    ResponElimina
  12. Pare: El darrer consol que ens queda és que l’acabin enganxant en un Gurtel o un Palma Arena qualsevol.

    Efrem: Més que frustració, impotència i desengany.

    Remitjó: I si ho complementa amb els rius més llargs d’Espanya (Ebre, Tajo, Guadiana i Guadalquivir) ja no tenim competència. Ja se la fotrà, ja...

    Super Felí: El final està bé per a ell, no per a nosaltres.

    surfzone: A no ser que us compensi més la riquesa espiritual que la material, ja us dic jo que no valia la pena.

    AxL: No ho dubteu, una bona façana obre totes les portes. O una cartera plena de bitllets.

    iaiapunkarra: El recordo perfectament: aquells llançaments perfectes a cistella, aquella precisió en el xut a porteria, aquells salts al poltre impecables... mentres les nenes pixaven colònia en veure’l.

    Baltar: Uns tenen la flor al cul i als altres ens hi van cardar el test.

    tito: De res. De què us servia viure en un núvol? Ara podeu cercar realment la felicitat, conscient de les vostres limitacions.

    Maria: Però, a quina escola anàveu vos?

    Gaia: Així és la vida pels que no vam néixer amb la flor al cul, un esdevenir de cops de ràbia.

    Senyor Merdevalista: «Temps al temps» ja ho pensava fa vint-i-cinc anys. Quants creieu que m’hauré d’esperar?

    El veí de dalt: Evidentment aquest no sóc jo; de petit era força més lleig que aquest energumen. He posat la foto del més guapo de la colla dels lletjos, per intentar ser menys desagradable.

    Gràcies per pensar en mi, però hagués preferit que ho fes la veina de dalt.

    ResponElimina
  13. Per cert veí de dalt, el mail que m'has enviat és un enllaç al que suposo que és el teu webmail, així que o bé me l'envies per correu correctament (forward to aneuacagar@gmail.com) o bé em dones el teu login i password i, de passada, el pin de la targeta de crèdit, per poder-lo llegir.

    ResponElimina
  14. La culpa la té vostè, per anar a sopars d'ex-alumnes.

    Jo no em relacione amb ningú que em coneguès ans de fer els 15 anys.

    ResponElimina
  15. (per segona vegada) Jo vaig sortir amb el tiu bó de l'institut i va resultar ser un imbèsil. Desde llavors li he desitjat "lo peor" però el tiu segueix a dalt de tot. A més a més, tothom creia que a la llarga es quedaria calb però el molt cabró, no se que s'ha fet, però segueix amb pel!! això sí, s'ha casat amb una caaaardo borriquero...deu tenir altres virtuds, la lletja.

    ResponElimina
  16. Noa, més pistes, aviam si l'endevino...

    ResponElimina
  17. I si tot plegat només és façana, aparença i en realitat és un pobre desgraciat? I si està endeutat fins a les celles, estan a punt d'embargar-li la casa i el cotxe i de separar-se de la dona de bandera?

    ResponElimina
  18. "Justícia divina" o "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". Dues expressions que em fan venir ganes de vomitar.

    ResponElimina
  19. el meu veí era el "curtet de la classe" però el graciosillo. Va anar guanyant diners (il·legalment, segur) amb pisos i cases "apareades", vesteix de marques que ni conec i ara, arruïnat, encara va pel barri xulejant. Això li dic jo tenir "pundonor".

    Per cert, Sr. Llufa, s'agraeix el tamany (de lletra) del seu bloc. No faré cap broma fàcil sobre la resta de tamanys.

    ResponElimina
  20. Ostres,volia donar-li les gràcies pel tamany de la lletra jo també. En quan a la meva escola, anava a una de concertada i religiosa, o suposadament religiosa ja que no en varem fer mai de classe de religió...

    ResponElimina
  21. Maria i Rateta: De res, senyoretes. Jo, amb l'edat, també vaig perdent la vista.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails