En la cabeza no, que estoy estudiando

Obertura del XIX Congrés Internacional d'Investigació Universitaria en Cardiologia Vascular. Rotterdam, 2010

Quan ens lamentem del mal ús que sovint es fa dels nostres impostos tendim a fixar-nos només en l’administració pública, això és ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat. Així, surten a relluir els informes demanats per la Generalitat, les diferents corrupteles que han anat apareixent els darrers mesos o com es llencen els diners en actes, iniciatives i projectes inútils.

Avui, buscant una informació que no hi tenia res a veure, Google m’ha adreçat a diverses pàgines de concessions de beques i ajuts per a estudis. Això m’ha fet adonar que cada any les universitats catalanes (ja sigui elles mateixes o a través de diversos organismes públics) destinen milers i milers d'euros en beques i ajuts a estudiants, doctorands, postdoctorands, professors i catedràtics per a la realització d’estades i estudis d’una evident utilitat pública.

Vegem-ne alguns exemples:

• «Judicialització del federalisme: la conflictivitat constitucional en estats compostos en perspectiva comparada» 9.000 euros
• «Descentralització de les escoles bressol: experiència del Regne Unit» 13.500 euros
• «Els drets humans socials en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya: la dignitat en el paradigma de la nació» 6.000 euros
• «El nivell supramunicipal de govern local a Alemanya» 10.200 euros
• «Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia per l'any 2003.» 4.100 euros
• «Construcción de una escala de ansiedad para personas ciegas» 13.204 euros
• «La reciprocitat com a recurs humà: l’ús de relacions informals obertes en els àmbits de la economia i de la política» 22.838 euros
• «Commensality rituals in the Prehistoric societies of Europe» 4.500 euros
• «Estudi dels espais de reflexió compartida entre professorat novell i expert que brollen a partir de la creació conjunta de material didàctic per a l'aprenentatge integrat de continguts i llengua en aules inclusives» 7.500 euros
• «El desenvolupament i la interpretació literària d'àlbums il·lustrats amb alumnes nouvinguts» 9.000 euros

I així, i anualment, ad infinitum.

A tot això cal sumar-hi el finançament d’estades pre i postdoctorals a les universitats més cool del món, amb imports entre 60.000 i 80.000 euros per cap, molts dels quals mai no arriben a tornar a Catalunya per, com a mínim, retornar la inversió en forma de matèria gris.

Parlant-ne amb un amic docent universitari m’ha advertit també dels diners que totes i cada una de les facultats de totes les universitats catalanes «llencen a la paperera anualment», com per exemple en:

• grups d’investigació que «no serveixen per a res»
• trobades i viatges internacionals («cada any, els grups fan quatre o cinc trobades internacionals que no són més que farres encobertes, doncs el treball en grup ocupa poques hores i es podria resoldre perfectament per internet»)
• assistència a congressos internacionals «totalment inútils i absurds»
• publicacions «sense cap mena d’utilitat pràctica ni evident»
• etc. etc.

Em sembla inconcebible que en el món universitari, que tan plora de manca de recursos, no hi hagi ningú ni disposat ni amb la gosadia suficient per fiscalitzar-lo, per analitzar la utilitat d’aquests estudis de milers d’euros, per garantir que la formació a l’estranger dels nostres acadèmics tindrà un retorn per al país, per esbrinar la utilitat de tan viatge arreu del món... Per saber, en definitiva, a què es destinen i per a què serveixen els diners que els contribuents públics dediquem a l’àmbit universitari.

Deu ser que és intocable. Em recorda allò de «no me pegues en la cabeza que estoy estudiando».