Pel gener, catarros, mocs i caliver

Aquest no és moca amb mitja màniga

Arrelat en la tradició humanista del nostre país i amb els valors republicans com a bandera, aquest blog va néixer amb uns principis sòlids: situar Catalunya al centre de l’Univers conegut i desconegut i elevar la cultura i la tradició catalanes al lloc que per justícia els pertoca, que no és cap altre que al costat dels dotze Déus de l’Olimp, però dos pams més amunt.

Fruit d’això, aquest humil blog ha superficialitzat sobre sobre diversos temes: la nostra variada tradició alcohòlica, l’esplèndida producció literària dels nostre autors, l’excelsa varietat gastronòmica que ens ofereix la nostra cuinaa i la riquesa folklòrica dels nostres pobles.

Amb l’objectiu de continuar formant més persones que no pas gent i contribuir a forjar els catalans del futur, obrim avui un nou capítol d’aquesta sèrie intitulada sobre els tresors de la nostra pàtria.

Avui, el refranyer català.

Massa vegades sentim molts catalans de barretina emprar expressions foranes, especialment refranys, dites i adagis. El refranyer català es veu substituït progressivament pel castellà, fins i tot entre aquells que més diuen estimar la seva terra.

Creieu-me. M’he trobat dones amb el parrús depilat en forma d’estelada que, en veure el meu imponent samaler, m’han dit a cau d’orella: «a quien buen árbol se arrima, buena sombra le cobija», en comptes del correcte «El qui troba un bon padrí, ja (s')ha corregut mig camí».

És per això que avui us oferim un primer lliurament de frases fetes i refranys útils que us permetran anar pel món sense haver de renunciar a la vostra identitat.

— El Senyor dóna mocadors a qui no té mocs
— Pel gener, catarros, mocs i caliver
— Demà és diumenge que el moc et penja
— Qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca
— No mocar-se amb mitja màniga
— Fotre un moc

I recordeu, val més un bon cagar que un bon dinar!



...i el nas demana: Moca't!