Aquests dies de Nadal he estat digitalitzant part de la meva col·lecció de discos i CD, per allò de tenir-los a l'abast.
Això m'ha permès recuperar alguns músics que feia temps que no escoltava i recordar una cosa: que bo que era el cabronàs.
Aixó és música, fills de puta!
Algun dia li tocaré el solo de pride & joy per la webcam en pilota picada i amb 1 espàrrec a cada fossa nasal. M'adorarà.
ResponEliminaDit això, SRV està sobrevalorat.
Modgi: Ho espero en delit, tot i que, i això ho hem d'admetre, no crec que estigui més ridícul que amb cap dels modelets que SVR lluïa en els seus concerts.
ResponEliminaQuant a la seva darrera afirmació, he vist gent morir cremada i empalada (i no en aquest ordre) a Texas per comentaris molt més suaus que el vostre.
Stevie Ray? Va morir fa uns vint anys, oi?
ResponEliminaEra bo.
Va morir en un accident d'helicòpter. Supose que no està ben arreglat qui ha de morir i no en accidents d'helicòpter...
ResponEliminaBon guitarrista!
ResponEliminaDe totes maneres qui sap on estaria si no hagués caigut al cubell d'escombraries del Bar on treballava abans de ser músic.
Salut
Jo tinc un parell de lp's d'aquest paio. Gran guitarrista!
ResponEliminaFAKE
ResponElimina