N’estic fins la polla de Palestina.
I fins als ous del Sàhara.
També n’estic fart de Txetxènia, del Caixmir, del Tibet i del Kurdistan.
De fet, tinc els collons ben plens de totes les nacions sense estat amb les que sembla que ens hem d’agermanar per compartir una lluita d’alliberament nacional. «La mateixa lluita» diuen.
Perquè... què en podem esperar d’ells? Jo us ho diré: una puta merda.
El dia que ens haguem d’independitzar de què serviran tantes hores perdudes, tants diners esmerçats en ajudar-los, tantes pèrdues de veu de cridar consignes..? De res.
En primer lloc, a la majoria d’aquests pobles els sua la polla Catalunya. De fet, la majoria ni saben que existim; ni tan sols quan hi enviem ajuda internacional amb el nom del nostre país estampat ben gran a les caixes de menjar.
I en segon lloc perquè quan estiguem a les portes de la independència ens caldran aliats, i la veu de tots aquests països no és només absolutament irrellevant, sinó en molts casos fins i tot contraproduent.
És per això que des d’avui proclamo la meva solidaritat amb Israel, amb els Estats Units d’Amèrica, amb el Regne Unit de la Gran Bretanya, amb els putos xinesos i amb la mare que va fotre els japonesos. Amb el G5, el G6, el G7 i el G8.
En resum, amb tots els que tallen el bacallà, i quan més fills de puta siguin millor.
Visca Israel!
Els que sí que haurien de morir per injecció d'anthrax són tots els pijipis multicultis que tan defensen aquests països i que en canvi no anirien mai a un acte per la causa de Catalunya perquè queda massa "tancat".
ResponEliminaLa història li dóna a vostè la raó.
ResponEliminaVal a dir que, si les coses es fan coordinades (com ho feren Estònia, Letònia i Lituània) la cosa va molt millor. Però és això: Lituànica cercà el suport de Letònia, sí, però també dels alemanys, i els canadencs i els EUA.
Fins als collons també de tots aquests. Sempre demanant solidaritat i diners per uns països de merda on els calés se'n van als capos mafiosos que ho maneguen.
ResponEliminaPS per a iaia punkarra: Sou massa benèvola, aquesta gent mereixeria ser jutjada pel comitè d'Orriols (reloaded).
Caldran països amics, però també es necessitaran contactes en les més altes esferes. Propose un triplet format per Zaplana, Agag i el Bigotes (o els vol més fills de puta?)
ResponEliminaPer desgràcia meva he conegut més jueus d'Israel dels que hauria volgut. Són realment gent força filla de puta que acaba amb la paciència de qui sigui. Ara bé, si realment vol diversió amb un israelià jueu digui-li allò de "els jueus vau matar a Jesucrist" i ja la tindrà liada per mínim 2 hores.
ResponEliminaS'ha de dir però, que gràcies al superEUAliat que tenen l'exèrcit israelià faria força feina pel món.
Surti a donar una volta per Barcelona l'11 de setembre, rebrà tot de folletons sobre les lluites del pobles germans d'Euskadi, Palestina, Sahara, Còrsega, Cuba, Venezuela (sujuru)...
ResponEliminaAixò estaria molt bé sino fos perquè Catalunya sempre ha tingut atracció per les causes perdudes. El dia que guanyem alguna cosa com a país no ens en sabrem avenir.
ResponEliminasi ens hem d'agermanar amb els que tallen el bacalao ens hauriem de fer amics d'en rajoy que d'aquí res serà presi
ResponEliminaSi senyor! Canya als països musulmans que ens donen pel cul amb els integristes. .
ResponEliminaPotser els Jueus son uns fills de puta, però els tenen ben posats fent front als musulmans i no es van acovardir durant l'holocaust. Això si, Alemanya, després de la caiguda del III Reich van passar de fills de puta a fills de puta amariconats... esperem que no passi el mateix amb Israel.
Ja posats, podriem deixar de votar a Andorra a Eurovisió.
ResponEliminaAmb el seu post d'avui pro-Israel s'acaba de guanyar ser objectiu de Bin Laden i pitjor encara, de Pilar Rahola.
ResponEliminaNo oblideu que tota aquesta tonteria és culpa dels putus esquerranosos que porten 3 dècades venen mocadors palestins en botigues polloses.
ResponEliminaPer cert, ai a aquesta tropa tant els mola la misèria, perquè no hi van a viure?
Als que defensen la causa palestina els faria la fimosi sense anestèsia!
ResponEliminaA l'anònim: POtser sí que sóc massa benèvola, deu ser cosa del pa de ca l'arrufat, que després de dos dies encara aguanta.
ResponEliminaMerda pels USA, per UK, per Israel, pel russo i pels xinesos. Ah, i pels japonesos i els argentins també.
ResponEliminaComencem per deixar de conmemorar una derrota militar com a diada nacional i després en parlem. I sí, calen aliats. Però no cal que sigui Israel, que fillsdeputa n'està ple.
ResponEliminaBé, però pensar en la hipotètica independència és que em fa riure. Tal com tenim el pati avui dia, és bastant més probable que Gràcia torni a ser una vila (la vila independent dels gafapastes) o que Joan Laporta sigui president de Catalunya. Així és, que a la gent l'interessa més el fútbol i la premsa rosa que no pas la política.
ResponEliminaPel que a mi respecta, fins que no hi hagi kaleborroka autèntica i catalana, per mi la independència és una químera.
I tornant al tema que ens ocupa, ja ha triat vostè bé; la seva apreciada Israel en això de la kaleborroka té un doctorat.
Ep senyor Llufa! que algú ha visitat el meu femer des de Haifa! Ara només falta saber si era un puto jueu o un puto palestí. De ser el primer, inicio les negociacions ipso-facto!
ResponEliminaUn post que es tituli "visca Israel" només pot donar ganes de vomitar...
ResponEliminaHe dit.
iaiapunkarra: aquests per descomptat, i patint a més a amés.
ResponEliminaJosep: Recordo que tots aquests nous països, abans de ser estats, ens enviaven representacions «solidàries» per l’Onze de Setembre i altres diades. Un cop han estat independents, no he vist cap puto lituà, ni eslovè, ni bosnià a cap manifestació catalana. Preu per preu, doncs, millor aliar-nos amb els grans.
Anònim: Em remeto al què he dit al sr. Josep. A més, si per casualitat, algun d’aquests països arriba a ser independent no comptem pas amb el seu recolzament quan ens arribi l’hora.
Remitjó: No ens oblidem d’en Fraga i d’en Samaranch. Tot suma.
Dr. Muerte: I no ens oblidem del Mossad, del que hauríem d’aprendre moltes coses. Fills de puta sí, però exemplars també.
Sergi: Ja ho he viscut, ja. I per cert, no hi ha cosa més patètica que veure un català de socarrel onejant una bandera d’Euskadi o del Sàhara l’Onze de Setembre. Si se n’ha de ser de gilipolles!
Proposo que l’odisfera en bloc vagi a la propera mani de l’Onze de Setembre onejant banderes dels EUA.
Markutis: Tota la raó sr. Markutis. Però és hora de canviar-ho! Mort a les causes perdudes, posem-nos al costat dels vencedors!
esmegmatitzats: Tampoc ens passem, que hem de tenir clar qui és l’enemic. En tot cas hem de convèncer als EUA que Espanya forma part de l’eix del mal. De fet, em sembla que ja ho sospiten (veure Llamazares).
Xavi: Moros i jueus són uns fills de puta, d’això no n’hi ha cap dubte. Però com a aliat, està clar que prefereixo els segons.
Anònim: Sí, que a més sempre donen els dotze punts a Espanya. Fills de puta.
Anthony S.: Òstia no! Bon Laden d’acord, però la Rahola no si us plau!
usuari623: El problema és que quatre pollosos han segrestat el concepte ‘esquerra’ associant-lo a ser pro-moro, pro-guerrilla-sigui-quina-sigui... Es pot ser d’esquerres i ser pro-jueu, per exemple. No hi veig cap contradicció.
Txisky: Millor circumcidar-los.
CETINA: I quins aliats proposeu?
Senyor Merdevalista: El problema és que, com diu el senyor Markutis, tenim tendència a simpatitzar per les causes perdudes, fins i tot les nostres.
És per això que homenatgem a Rafel Casanova i no al General Moragues o al Marquès del Poal o a Roger de Llúria o a Roger de Flor o al general Basset, o que celebrem l’Onze de Setembre i no el Set de Juny (de 1306. A Gal·lípoli, on mil quatre-cents almogàvers donaren mort a vint-i-sis mil soldats de l’emperador de Constantinoble), o l’1 d’octubre (en commemoració de la batalla del coll de Panissars) o tantes altres dates victorioses.
existència rudimentària: No s’ho pensi pas, això de la quimera. Cada dia que passa hi som més a prop.
Dr. Muerte: Espero notícies dels seus contactes i el nomeno màxim responsable de la diplomàcia catalana.
Dima: A mi els jueus no em foten puta gràcia. Però 1) hem de ser conscients que els catalans tenim més lligams i semblances amb el poble jueu que amb els palestins o els kurds, per tant treiem-nos les putes manies; i 2) cal ser pragmàtics, com a poble ens beneficia més l’amistat amb Israel que amb quatre moros arreplegats.
Però bé, si voleu la propera vegada ho escric amb un haiku.
Estimat Pere Llufa: sóc la primera que no veo la correspondència Catalunya-Plalestina, per sort per a nosaltres el peatjes no són comparables amb els Check points.
ResponEliminaJo no tinc cap problema amb els jueus, el tinc amb els sionistes, que es diferent.
Entenc que escriure un post amb la intenció de fer servir humor categòricament destrucctiu i postmodern té certa gràcia, jo en faig molt d'aquest humor cínic, però no ens hauríem de permetre perdre el sentit de la elegància i de la classe. Humor sobre i per a tot, però mai de les desgràcies alienes. La crueltat no és sempre es divertida.
Benvolguda Dima: Per més que li busco, no trobo l'humor destructiu a l'article per enlloc. És més, no li trobo l'humor.
ResponEliminaSimplement constato una realitat. L'aliança amb pobles més cardats que el nostre no ens ajudarà en res en els nostres objectius, més aviat al contrari. Com és el cas del suport sense pal·liatius a Palestina que expressa gran part del «progressisme» patri, que ens privarà del suport d'Israel (i de rebot dels EUA) quan arribi el moment que necessitem el suport d’estats de veritat per al reconeixement internacional de la nostra independència.
Dieu que no teniu cap problema amb els jueus, però en canvi no teniu cap escrúpol a dir que un article que es tituli «Visca Israel» fa ganes de vomitar. No és això destructivitat?
Jo en cap moment no he parlat ni de jueus, ni de sionistes, ni del conflicte entre Israel i Palestina, ni d’un bàndol ni de l’altre. Més que res perquè aquest no és el tema de l’article.
En canvi vos sí que veig que goseu jutjar un «Visca Israel» com si fos una crida al sionisme per continuar exterminant els palestins.
La vostra llibertat en acusar-me implícitament de sionista per un simple «Visca Israel» seria equiparable a la meva si jo us titllés de partidària de Hamàs per la vostra rèplica.
D’altra banda insisteixo en una qüestió que ha passat desapercebuda. En el cas que hipotèticament Palestina (o el Kurdistan, o el Sàhara o...) aconsegueixi un estat abans que nosaltres, no en dubti pas que no se’n recordaran ni un minut de la «causa catalana»; com no se’n recorden ni Lituània, ni Letònia, ni Eslòvenia, ni Macedònia, ni Déu ni sa mare.
El món és un joc d’interessos (estratègics, comercials, econòmics...) i si volem situar-nos en el taulell com una peça més haurem d’escollir un bàndol que ens hi deixi jugar. I el bàndol que té més punts per facilitar-nos l'accés, ens agradi o no, té barres i estrelles, estrelles de David, creus de Sant Jordi i àguiles negres sobre un fons tricolor.
Un cop dins ja en parlarem.
PS: Teniu raó, a Catalunya no hi ha checkpoints. Afortunadament, tampoc no hi ha cotxes-bombes esclatant en mercats municipals i aquestes, al contrari que vos, no distingeixen entre jueus i sionistes.
Senor Pere Llufa, viu vostè en una bombolla de cristall... creguim, es sorprendria de la quantitat de Palestins que he conegut a Palestina que coneixen Catalunya...
ResponEliminaPerò no es el cas... o sí??? s'atreviria si pogués a fer una estadística de quants nord-americans coneixen Catalunya en comparació a quants Palestins??? Els ous a terra se li caurien...
Sí,vomitiu de tota mena, Israel es un estat sionista, dictatorial i militarista, i no només amb els Palestins, inclús també amb els israelians que hi viuen i estan en desacord en la praxis militar de tal estat i es neguen a exercir el servei militar. I conec a bastans jueus no israelians que s'avergonyen profundament de que aquest país pretengui representar-los.
I no em malentengui estimat Llufa, de bon cor li dic, no pretenc criticar el seu paré, però entengui que la gent que per uns motius o uns altres toquem aquest tema de prop i el coneixem a fons intentem fer-li veure les coses de manera diferent.
Si tant s'estima Catalunya, que no ho dubto, busqui un altre aliat amb menys decadència...
Salutacions cordials.
Srta Dima, això que diu de quants nord-americans coneixen Catalunya és un topicazo dels grossos. Visc a Califòrnia, i li asseguro que coneixen Catalunya, el Barça, Gaudí i fins i tot la sardana i els castellers, així que posi un altre exemple o calli.
ResponEliminaSenyora Dima: Només un parell d'apunts, Israel és una democràcia parlamentària. Una altra cosa és que la política que duu a terme el seu govern no us agradi, però com en tota democràcia està a les mans dels seus habitants canviar-la. Cada quatre anys si no vaig errat.
ResponEliminaQuant al nombre de palestins que coneixen Catalunya realment és una dada que se me'n refot. Probablement molts menys que sahrauís, que només amb el tema de les colònies infantils que es fan cada any n’hi ha milers que coneixen el nostre país.
Però la utilitat pràctica que sahrauís, palestins, kurds, txetxens, etc. ens coneguin, en vistes a un reconeixement internacional de la nostra sobirania, és 0.
Entenc que intenteu que jo vegi les coses d’una altra manera, però sincerament crec que encara no sabeu de quina manera veig les coses. Simplement us entesteu a involucrar-me en un conflicte (el palestino-israelià) al que en cap moment he fet referència ni en el que m’hagi posicionat en favor d’un o altra bàndol.
Entenc també, per la vostra reacció, que pel fet de dir «Visca Israel» em situeu a l’òrbita sionista. Però com ja us he dit, seria una afirmació tan injusta com si jo, per defensar els palestins, us situés a l’òrbita del terrorisme islamista.
De fet, l’article es podria titular «Visca els Estats Units» i no canviaria el sentit ni la intenció del text.
Finalment, dieu que es pot fer «humor sobre i per a tot, però mai de les desgràcies alienes». Hi discrepo. Les desgràcies humanes han fonamentat gran part de la història humorística de qualsevol país, des dels acudits de Lepe fins als de cecs, de bornis, etc. Tot és saber-s’ho pendre i saber-ne riure, començant per un mateix. No sé si coneixeu algun cec, però és un dels col·lectius que practica un dels humors més negres i cínics que he conegut mai sobre... ells mateixos.
D’altra banda, acabo amb el dubte de si, en el cas que hagués escrit un article enfontent-me amb crueltat dels israelians titulat «Visca Palestina», també m’haguéssiu exigit la mateixa elegància i classe que m’heu demanat ara.
Deu meu, Senyor Llufa, no cabrà tan comentari "post -post" a la pantalla!!!
ResponEliminaNomés dir-li que no l'acuso de sionista, en cap moment ho he dit això, ni explícita ni implícitament, acuso de sionista a Israel. I jo em declaro obertament antisionista (que és diferent a esser antijueva o antisemita, ja que no ho sóc).
Entenc des de un bon principi que l'objectiu del seu post no era el de debatre sobre la guerra de mig Orient, però qué vol que li digui si em fan mal els ulls quan llegeixo comentaris o afirmacions que de forma directe o indirecta defensen a Israel???
Ha d'acceptar les opinions dels lectors que el segueixen, no he volgut faltar-li al respecte, pero continúo i reitero que no ha encertat en la manera de exposar la seva estima a Catalunya, es lo que hay.
Preguntar-me que hauría respòs amb un "visca Palestina" és demagògia, i es suficientment intel.ligent com per a saber-ho...
Dr Muerte: potser té raó, i es un topicazo, però tampoc era el fil argumental de la meva exposició, només un detall sense importància, no s'ofengui.
en efecte, Israwel, Els EUA... són uns fills de puta
ResponEliminanomés et falta dir visca Espanya i ja els tens tots
Sr txisky, anant al mateix nivell, als que defensen la causa racista israeliana els haurien de tallar les pilote, fer-les a l'estil coixer i fotre'ls-les pel cul
ResponEliminaA la merda Israel, Amunt Catalunya
ResponElimina88
Rata sub-humana
ResponElimina