dijous, 28 de gener de 2010

La puta tosseta dels collons



Aquest matí en un bar. Cafè i cigarro. Senyora al costat.

Faig una pipada i exhalo el fum.

De cop, al meu costat, sento: «ehem, ehem». Una tos falsa, forçada, artificial.

Giro el cap i veig la senyora com tus, amb la mà tapant-se la boca i la mirada fixa en els meus ulls: «ehem ehem».

Torno a la posició inicial i reinicio el procés. Pipada i fum enfora.

De nou la tos.

Giro el cap de nou i em torno a topar amb la mirada inquisidora de la senyora.

Situació límit. No és la primera vegada que m’hi trobo. Reacciono.

— Disculpeu, us hauríeu de cuidar aquesta tos. Voleu un caramelet d’eucaliptus?

— Eh? No, és que em molesta el fum.

— Ah, com que no m’heu dit res i us sentia tossir... pensava que estàveu fotuda de la gola.

— ... (silenci)

— Mireu, la propera vegada que us molesti el fum, teniu tres opcions:

1) Aneu a un bar de no fumadors, on segur que no us molesta ningú.

2) Canvieu-vos de lloc, que la barra és molt llarga i jo ja hi era —fumant— quan heu arribat.

3) Si cap de les dues primeres opcions és possible. Feu el fotut favor de dir-m’ho a la cara. I amb paraules. No sóc un gosset que reacciona a estímuls onomatopeics i sóc molt dolent interpretant indirectes. De fet, em foten puta ràbia. I em sembla que tots dos ja som prou grandets com per anar jugant a la tosseta dels nassos i som prou persones com per poder parlar les coses. Jo o apagaré el cigarro o tiraré el fum cap a una altra banda, i problema resolt.

Senyora en silenci. Cambrer en silenci. Senyor del meu costat, fumador, amb mirada còmplice.

Continuo fumant com si res.

A cagar!

20 comentaris:

  1. Hi ha fumadors i fumadors. Sembla vostè que és dels que ho fan amb seny. Els qui es foten a estossegar així n'hi ha per fotre'ls dues òsties. Les coses es parlen, que per alguna cosa la natura ens ha donat la capacitat de fer-ho. Jo no sóc fumador i a partir d'un cert moment el fum em molesta, però si al lloc és permès de fumar i jo he triat lliurement entrar-hi, cony, dret no tinc a comportar-me com un idiota. Com molt bé diu vostè, opcions n'hi ha.
    Cony amb el personal...!!!

    ResponElimina
  2. Sr. Llufa quan es discuteix amb un desconegut i se li ofereixen opcions per triar, la resposta és sovint el silenci. M'encanta fer-ho, encara que, de vegades és massa provocar i tens totes les paperetes per endur-te un hòstia. (això ja no m'agrada tant)

    ResponElimina
  3. Si vosté ja hi era abans, no se com té vergonya d'obrir la boca la molt porca. Diferent que vosté entres i se li fotés a fumar al costat. Pero en aquest cas crec que ha fet curt, Sr. Llufa.
    Jo crec que les opcions haurien d'haber estat les seguents:

    1- Pot treure's la dentadura i fumarse el meu puro.
    2- Si vol li puc omplir la boca de merda, de tal manera, que el baf li impedirá de sentir la olor del fum.
    3- Si cap de les altres dues li sembla bé, pot simplement anarse'n a prendre pel cul. No s'oblidi de rebentar en sortir per la porta.

    ResponElimina
  4. Molt encertades les opcions del sr. Baldrick. En casos com aquest, s'ha de saber respondre amb diplomàcia.

    ResponElimina
  5. Qué cruel la tossidora. Sabent com sap que molt aviat haurà guanyat la guerra ja podria haver-se estalviat aquesta batalla.

    ResponElimina
  6. Pere

    ¿ets conscient que el fotograma que has penjat es de Los 7 samurais del mestre Kurosawa ?

    editat, naturalment

    ResponElimina
  7. Sr. Llufa aquesta dona en realitat li estava demanant sexe anal. Pensi que totes les dones (totes putes) tenen el cervell amb cables pelats de fàbrica (més si han parit, per allò de l'esforç) que fan que diguin incoherències i mai diguin el que realment pensen. Segons el meu manual "Desencriptació i codificació Puta-home, home-puta" la tosseta és un missatge clar de penetració d'ullera SENSE baselina. Si s'hagués mocat després de tossir voldria dir que té l'anus petit i necessita ajuda. Ja li enviaré una còpia del manual...

    ResponElimina
  8. Jo sóc un nazi antifumadors, però aquí vostè té tota la raó del món. La dona mereix lapidació pública.

    ResponElimina
  9. Personalment, em sembla que ja ho tinc tot dit respecte la puta guerra anti-tabac, que s'està convertint en una guerra anti-fumadors. Té tot el meu suport si vol muntar un grup paramilitar anti-anti-fumadors, sr.Lluf.

    ResponElimina
  10. Si tu ja hi eres no hi ha res més a parlar.

    I afegeixo: hi ha senyores grans que demanen a crits que les matin per un procediment llarg i dolorós. Posa-les en un bar, posa-les en un ambulata, al mercat, a la cua d'hisenda, al metro... Són lo pitjor.

    ResponElimina
  11. doncs jo no segueixo el seu consell. faig servir el mètode d'ensinistrar gossos, amb estímuls, amb aquest cas negatius. quan algú fuma li trenco la cara a base de cops de puny. la majoria interpreten la indirecta.

    ResponElimina
  12. Amèn a l'apunt de la Sra. Què t'anava a dir. A la dona que és vella hi ha que matar-la que ja ha viscut prou.
    Jo que no fumo no vaig a tocar-li els ous a ningú que estigui fumant si arribo més tard.
    Es que no hi ha educació!

    ResponElimina
  13. Ostres!!! Jo no fumo, però els meus pares sí i em treu de polleguera la gent que fa coses així!! A vostè li molesta el fum del tabac.... ha pensat que potser a mi em molesta la seva colònia? o la seva presència? La gent s'hauria de fotre més a les seves coses i molestar menys!

    ResponElimina
  14. Senyor Merdevalista: A mi a l’escola i a casa em van ensenyar a ser educat. Per això fumo amb respecte i follo amb delicada bestialitat. Però em treu de polleguera la gent que és incapaç de dir les coses parlant i ha de recórrer a un catàleg de signes, gestos i sorollets.

    Remitjó: Tot és saber escollir l’objectiu. Si la de la tos hagués estat la campiona de llançament de pes de l’antiga Iugoslàvia m’ho hagués pensat dues vegades.

    Baldrick: Tota la raó, però m’ha enganxat al matí quan començava a esmorzar. I amb el ventre buit tot és fluixera.

    sal i sucre: Prometo fer-me valdre més la propera vegada. A veure si demà torna i li puc encastar el tovalloner pel cony i el mànec del surtidor de cervesa pel cul.

    Markutis: Es la crueltat de la vellesa. Els vells, et veuran a terra i encara et vindran a cardar un jec d’òsties.

    Super Feliç: Em sembla que no és editat, sinó que correspon a un descans del rodatge. En tot cas, dubto que ningú s’atreveixi a tossir si algun d’aquests dos li tira el fum a la cara. Demà em vesteixo de samurai per anar a fer el cafè, no tinc katana però agafaré el ganivet del pa.

    Dr. Muerte: Espero el manual amb candeletes. És qe el dia que feien comunicació no verbal a l’escola vaig anar a jugar al millón.

    Per cert, després de tossir s’ha eixugat una mica de rebaba del llavi. Què ha volgut dir?

    Sergi: Nazi antifumadors? Doncs vigileu, perquè amb en Modgi estem muntant un grup sionista protabac.

    Modgi: Deixeu-me parlar amb un amic d’un amic d’un amic serbi que conec sobre intendència i us informo de seguida. O surtim al carrer o d’aquí quatre dies ens marquen amb una estrella groga al pit.

    Què t’anava a dir: Tota la raó. De fet que jo fumés o no fumés és el què té menys importància. El què em molesta de veritat és aquesta puta mania que tenen les senyores grans de voler-se imposar a base de tos, escurades de gola, cops de colze i estratègies semblants.

    esmegmatitzat: M’esteu amenaçant? Penseu que el grup paramilitar ja està en marxa...

    Srta. Tiquismiquis: Amb l’edat es perden les maneres. I després les putes iaies criticant als nens. Si són molt pitjors! Si tinguessin la mateixa agilitat i força que un nano de dotze anys, por em faria sortir al carrer.

    Mònica: Benvinguda al blog. Gràcies per les vostres paraules, però si la foto del vostre blog és vostra ja em podeu tossir tant com vulgueu, que apago el cigarro i si cal me’l menjo. Però bé, ja que us veig tan comprensiva amb el tabac, millor quedem un dia i, si voleu, compartim un puro que normalment sempre porto a sobre.

    Per cert, veig que esteu fent el MIR. Tenim a la parròquia un Doctor que em sembla que està buscant estudiants de pràctiques. No patiu, sap com tractar les dones.


    Reflexió personal: Seré un iman de ties bones? Perquè, totes les que vénen, eh, totes!

    ResponElimina
  15. Que s'ha eixugat la rebaba? Missatge inequívoc de que després de la rebentada anal volia netejar-li el sabre i la lleteta de forma compulsiva.
    Ja tinc una còpia del manual dins un sobre de Fedex. Li ho envio a "Can Llufa" oi?

    ResponElimina
  16. Costa molt trobar bars lliures de fum. I el pitjor no són els clients (fumadors o no), el pitjor són els amos que tenint un local petit i mal ventilat, hi foten una màquina expenedora de tabac, un parell d'escurabutxaques i viuen del vicis dels altres, mentre el cambrer que cobra 945 euros nets es deixa els pulmons.

    Dit això, drogueu-vos lliurement, però drogueu-vos solets.

    ResponElimina
  17. Sóc ex-fumadora i me'n recordo de lo intol.lerant que éren amb mi. Per això defenso al fumador a mort!!! jo li hagués dit directament: senyora, a l'altre banda de carrer hi ha bars sense fum. Què fot aquí?

    ResponElimina
  18. A mi em va passar el mateix, però assegut a un banc al carrer i amb una mare amb criatures. La filla de puta, tot i que hi havien un parrel de bancs lliures, i que va veure que jo estava fumant, va seure al meu costat i em va demanar que apagués la cigarreta per que li molestava. Li vaig respondre molt educadament: "Ves a la merda, imbécil" i vaig continuar fumant i llegint tranquil.lament.

    ResponElimina
  19. El proper cop ensenyi-li el caliquenyo que porta a l'entrecuix!

    ResponElimina
  20. Qué razón tiene Sr. Llufa. No hay nada que joda más que una reacción gestual/onomatopéyica que exija ser interpretada. La única razón de tal forma de expresión (cobarde e infantil) es la de generar un reproche que haga sentir mal al ejecutor de la presunta mala praxis. El 'deseo de generar malestar' ya deja entrever lo retorcido y triste de su conducta natural. Generalmente este tipo de actitudes las llevan a cabo seres despreciables con una tendencia compulsiva a la queja y al prejuicio. Seres que - dependiendo del interlocutor, por supuesto, ya que aguantarían y justificarían benévolamente actitudes similares venidas de otras personas que consideren respetables - se creen soliviantados continuamente por lo que les rodea, y se creen con derecho a indignarse con los sencillos devenires de la vida. Puede tratarse, en muchos casos, de seres infelices, y su incapacidad de adaptarse a las circunstancias y las personas los define como personas de inteligencia limitada y estúpida.

    Sería bonito poder abofetearles con la mano abierta, y que así entendieran, súbitamente, lo rídiculo de su peregrinar por la vida.

    Saludos,

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails