dijous, 4 de febrer de 2010

Dats pel cul


«T'he portat el Manual per negociar amb catalans»

Els catalans som uns dats pel cul. Però no és una cosa que ens preocupi massa, perquè som l’única raça del planeta que naixem amb l’ullera dilatada.

Darwinisme pur. En previsió de les penetracions anals que haurem de suportar durant la vida, la natura ha disposat que el forat del cul dels catalans sigui més flexible que el de la resta dels humans.

Investigadors de l’esfínter han pogut demostrar que en alguns especímens genèticament més avançats, el tercer ull fins i tot té la capacitat d’autolubrificar-se per fer més fàcil l’entrada.

La minyona de casa és originària d’un dels dos -guais de sudamèrica, no recordo quin —en tot cas les diferències entre els dos deuen ser imperceptibles i irrellevants.

Fa 17 anys que viu a Catalunya i 2 que serveix a casa, dos dies per setmana. És una dona normal, de pell torrada i d’una edat indefinible, d’aquelles que mai sabries dir si té quaranta anys o en té seixanta. La dada que té sis fills tampoc ajuda massa a deduir-ne l’edat, perquè la majoria d’aquestes sudamericanes es posen a parir quan encara tenen les dents de llet.

Avui, mentre fregava la cuina m’ha etzibat amb un català macarrònic:

«Saps Pere [perquè ens tractem de tu] que ets la primera persona en disset anys que em parla en català? I això que sempre he servit a cases de catalans.»

Per agreujar la meva perplexitat, m’ha dit que sempre demana que li parlin en català. I en dono fe, perquè així m’ho va demanar el primer dia (tot i que jo no tenia cap intenció de parlar-li en cap altra llengua).

En dos anys, a dos dies per setmana, el seu nivell de català va evolucionant. Poc a poc, lentament, però sense aturar-se.

I el més important de tot és que s’hi esforça, malgrat nosaltres.

Això m’ha fet pensar que si tots els catalans fóssim com aquesta senyora, potser els nostres fills no naixerien amb l’anus tan dilatat.

27 comentaris:

  1. Quanta raó, senyor llufa. Tenim un complex d'inferioritat que fa fàstic.

    ResponElimina
  2. S'ajunta la fam amb les ganes de menjar:
    nosaltres tenim l'autoestima pel terra i a ells els veiem massa febles/enzes com per aprendre mínimament la nostra llengua.

    Endavant les el·les geminades!

    ResponElimina
  3. Ah, i probablement era del Paraguai, on hi ha dues llengües oficials: l'espanyol i el guaraní.

    ResponElimina
  4. Posa-la en cloroform perquè serà l'única

    ResponElimina
  5. Si fos de l'Uruguai no l'haurieu contractada pas pel seu accent molt semblant a l'argentí, que us hauria fet supurar bilis pels porus de les orelles... Paraguai sigui !

    Pel que fa a la dilatació anal, 102% d'acord pels estudis forenses duts a terme per servidor de vostè.

    ResponElimina
  6. El mal entes respecte dels catalans! ens adrecem algú en català,i si ens contestan en castella,som els primers en canviar de llengua!
    Sr.Testenguaret,puc donar fé que no es l´única,els cursos de català,que fa la generalitat,n´esta ple de gent d´origen sud-america,que en vol apendre,fins i tot vaig conèixer,una advocada colombiana,que la seva màxima il.lusió,era poder adraÇar-se un dia en català al tribunal en un judici...!
    El problema som nosaltres...i tots els fills de puta multi cultis i votants de IC,que si som racistes,que tenim que acceptar les seves tradicions,que tenim que integrar-los sense que ells perdin les seves àrrels...HASTA LOS HUEVOS!!!!!(és la única llicència que em permeto,utilitzar el castella,per les paraulotes!!!)

    ResponElimina
  7. Sr AK-47 si la única llicència són les paraulotes res de "tenir que".

    "El català vomita'l, generalitat de cacalunya"

    ResponElimina
  8. Aquí a Alacant tothom parla ja als fills en castellà, no cal que vinga un estranger per llançar al poal de la merda la nostra llengua. Això és un cul dilatat, però com el mostrat fa uns dies pel Doctor...

    ResponElimina
  9. Gran entrada. Jo faig d'ajundant lingüístic a un parell de companys a classe. Però en general, els catalanoparlants fem puta pena.
    [He esborrat el missatge anterior per un error tipogràfic]

    ResponElimina
  10. Exacte, el problema és que quan topem amb algú que sabem que fot 30 anys que viu aquí i que ens parla en castellà, majoritariament, en comptes d'engegar-lo a prendre pel cul, canviem al castellà. És com si ens fotessin un xip quan naixem.

    ResponElimina
  11. Fa molts anys, quan jo era un manyaco:

    — Y les hablais al chiquillo en valensiano?
    — Es que sus padres se han ido a vivir a Barselona.
    — Ah, en ese caso, pobresico.


    Passen els anys, i Alacant no ha canviat. Sort que tenim Crevillent, Biar i Alcoi.

    ResponElimina
  12. Té tota la raó. Sóm força imbèsils el catalans en aquests sentit. L'altre dia ho parlavem amb uns companys. Un d'ells té la puta mania de dirigir-se amb tot aquell que sigui d'orígen no-català, en castellà. I de vegades es dona el cas de que el no-català , parla en català, i el català, segueix amb el putu castellà!!!! li varem fer veure i va dir que rectificaria...paraules.

    ResponElimina
  13. Uy, Senyor Josep, Crevillent està molt malament, s'ho dic jo...

    Una anècdota molt semblant, viscuda en carn pròpia quan jo era manyaco també:

    Anava amb ma mare, ella em parla en valencià i jo conteste. Una senyora ens escolta i diu:

    - Uy, mira tan pequeñito y yablaenvalensiano

    Resposta formidable de ma mare:

    - sí senyora, de aquí a poc pense portar-lo al circ, amb una filla que tinc que té barba

    ResponElimina
  14. Te minyona a casa? Que burgues,no? Deu de votar a CIU ja possats, ai mare...

    ResponElimina
  15. És que si haguéssim d'engegar a la merda a tot el qui no ens contesta en català, això correspon al 90% de la gent, almenys a Barcelona, la qual cosa no és "sostenible". I una conversa català - castellà és absurda i violenta. Solució fàcil i ràpida: baixar-se els pantalons, com bé diu vostè.

    ResponElimina
  16. Jo ja fa temps que a casa meu no canvio si no és que parlo amb algú de fora que només ve a passar uns dies aquí. És més: El meu castellà és tan pèssim (i he d'anar traduint mentalment i per tant, molt poc fluid) que em demanen que parli en català per no posar-se a plorar. De fet, surto poc del país, per això no el necessito.

    ResponElimina
  17. discrepo de tots


    el catala poc importa als inmis


    jo ,personalment, els hi parlo en castella perque , pobra gent , tenen 100000000000 problemes i no voldria crear l s hi n un mes jo...

    no se com dir ho....davant l inmi veig primer a la persona que no a la meva idea d una llengua que ha de persistir....

    tot i aixis es bo que hi hagi gent un pel fanatica, una mica de la ceba doncs sino malament.....

    pero

    en tot cas que ho siguin d altres...

    bye!

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Herr Docktor,"Hauria de" demanar-li perdó,per expressarme incorrectament,aniré a confessarme al Pare Bukkàkez:"Pare tinc molts tincs inconfessables,haig de ser més senzill i no tenir tant!"
    De totes maneres els "tenim que " era com si els votants de IC i multi cultis s´expresessin,per tant,ho haurien de fer d´aquesta manera...

    ResponElimina
  20. Jo no canvio d'idioma si sé que m'entenen i alhora de parlar sóc totalment bilingüe.
    Ara bé, quan venen Mossos, Guardia Civil i/o funcionaris en general, ja pots ser rus, que català si o si.

    Apunt menor:
    El que em va fer pena, ahir per exemple, fa una classe d'anglès a marrecs de 5 anys. Bé, saben dir Yellow, Duck.. amarillo y pato. En català? ai mare.. feina vàrem tenir.


    Descansin

    ResponElimina
  21. Quanta raó que té la Iaia,... m'incloc en el grup que costa més entendre parlant en espanyol que no en català.

    D'altra banda, sr. Llufa, la seva minyona no va al cine?

    ResponElimina
  22. Eteee.... viahando por los Paísses Casteshanoss he ussado mushas vessess el arhentino, vite boluuudo...
    Primero less hablo en catalán, me mira lam y sho canvio al arhentino... y luego viene cuando debo salir corriendo, che!

    ResponElimina
  23. Quin nivell, no?
    Referent al tema diré que "Ole" (tot i que és una interjecció d'origen espanyol) per la seva minyona!

    ResponElimina
  24. Això és com el cas del cubà o l'altra dona sudamericana que van ser vexats per la policia espanyola pel fet de parlar en català. Molts nascuts aquí no haurien actuat amb tanta valentia.

    ResponElimina
  25. Doncs... si proveu de posar paraguayans, uruguayans o chilenos al bell mig d'una zona rural, en un poble petit, enmig de muntanyes, ja us dic jo que parlen català en menys de dos mesos. Comprovat! Què és això de canviar d'idioma¿? Aquí dalt encara només en tenim un!! Per sort! Ara, tot s'ha de dir, potser amb la tv digital quedarem més contaminats!!

    ResponElimina
  26. doncs a mi la minyona em va dir: "parlam en guaraní, sisplau"

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails