Món políticament subnormal

Fumeu i moriu-vos, fills de puta

L’onada de «correctisme polític» que des de fa anys ens envaeix no té aturador. I és que l’estupidesa que impera en aquest corrent moral feixista sembla no tenir límits.

Fa uns dies ens despertàvem amb la notícia que una coneguda cadena comercial (el Corte Inglés) havia vetat la venda del llibre jesús era marica del company blocaire Jair Domínguez, i que l’FNAC s’havia negat a vendre el llibre Cent anys d'estelada. Un segle d’iconografia independentista, perquè «generaria rebuig entre la seva clientela».

Avui llegeixo un article d’un web titulat «The 40 Most Controversial Album Covers Of The 2000s!», que recull les 40 portades de discs que han generat més polèmica durant els darrers 9 anys.

L’estupidesa en el món de la musica ja va entrar en forma d’etiqueta fa uns anys. La famosa «Parental advisory» que adverteix que les cançons poden contenir continguts «inapropiats per a determinades edats». Però es veu que l’onada de puritanisme (perquè encara que ho vulguin barrejar de fals progressisme, no és res més que puritanisme) també afecta les portades.

En el recull de portades censurables jo m’esperava trobar la foto de grup del G20, la foto d’en Berlusconi o la foto de la reunió del consell d’administració dels fabricants de mines antipersona o la foto d’en Joan Carles «El Campechano». Però no, es veu que això no provoca cap mena de conflicte moral entre els integrants del «correctisme polític». Allò que realment ofèn a aquests feixistes són bàsicament paròdies de Jesucrist, mamelles, alguna cigala tova i algún parrús (depilat o no).

Entre les 40 portades que presumiblement suposen un perill per a la humanitat, sorprèn (o no, perquè a aquestes alçades ja no sorprèn res) trobar-se el disc que il·lustra aquest article Whatever People Say I Am, That's What I'm Not dels Arctic Monkeys en el lloc 36. Segons la sanitat escocesa i els grups antitabac d'arreu del món, el cigarret que Chris McClure sosté entre els dits farà morir de càncer de pulmons a tota la població juvenil del món.

Amics d’allò «políticament correcte», aneu a cagar!

PS: Per cert, la número 1 és la innocent imatge d'un avió intentant aterrar a la Casa Blanca, corresponent al disc Paris del grup Sonic Jihad.




Altres portades «polèmiques»