La castanyada ha mort

Una bona castanya et fotria jo, fill de puta

La globalització és una filla de puta. I els catalans uns cagats mesells que mereixem desaparèixer de la civilització sense deixar rastre.

Només així s’explica que acollim les tradicions foranies com a pròpies a canvi de foragitar les tradicions que ens han forjat com a poble.

I és que m’haureu de disculpar, però encara falten dues setmanes per la Castanyada i ja n’estic fins als collons de les putes carbasses amb cara, els fantasmes, els esquelets i les carotes de Scream que ja comencen a poblar els aparadors de moltíssimes botigues i establiments comercials.

Aquest matí he anat a comprar el pa i una mica de fruita i tan al forn com a la fruiteria m’he vist rodejat d’iconografia ianqui. I mira, no me n’he pogut estar: «Què, aquest any ja no celebrem la Castanyada?».

La mateixa Abacus, una empresa que es defineix com a «compromesa amb el seu entorn», ja fa dies que té un raconet a la secció infantil dedicat al Halloween dels collons, mentres que no té enlloc cap referència a la Castanyada. M'ha quedat ben clar que aquest «entorn» no deu ser català.

Que els follin i que venguin els seus productes als putos ianquis si volen, que a mi no m’hi veuran més.

I com a qualsevol nen se li acudeixi venir a casa disfressat (que l’any passat ja en vaig veure uns quants pel carrer) a preguntar-me allò de «truco o trato» (perquè a més s’ha de dir en castellà) li diré:

— Trato, nen, però trato rectal.