dimecres, 7 d’octubre del 2009

Llegir al cine



No fa pas gaire uns amics em van convidar a anar al cine. Es tractava d’una pel·lícula iraniana —toca’t els collons— en versió original i subtitulada. Jo vaig suggerir d’anar a veure l’última del Bruce Willis o, en el seu defecte, la puta peli iraniana però doblada a l’apañó, que la feien a la sala del costat. Però no, es veu que el cinema iranià és la polla i si no el veus en versió original et perds tota la seva essència. Per ells, veure la película doblada era un sacrilegi tan gran com sodomitzar al director amb el fèmur de Sadam.

Davant d’això crec adient fer la meva reflexió sobre el tema de les VO (en diuen així): veniu aquí i xarrupeu-me-la, fills de puta!

Perquè, admetem-ho, a no ser que entenguis l'idioma original a la perfecció, veure cine en versió original i subtitulat és una merda. Una gran merda.

Déunostrusenyor no ens va dotar de la capacitat de fixar l’atenció en dues coses a l’hora, per això apaguem la ràdio del cotxe quan aparquem. Més difícil és doncs intentar estar atent al què passa a la pantalla i llegir a la vegada els subtítols; sempre et perds alguna cosa, o imatge o lletres.

I el sistema educatiu espanyol i català tampoc no ens ha dotat de la capacitat d’entendre més enllà del castellà i del català.

Els integristes de la versió original, però, tenen un ampli argumentari. Vegem-ho:

— té més encant veure una pel·lícula en el seu idioma original.
— és més genuí.
— copses tota la força interpretativa dels actors.
— el doblatge fa perdre completament el significat del flim.
— es una mostra de respecte cap els actors i el director
— en la versió original hi ha una exigència que no existeix en els doblatges
— el doblatge no permet apreciar la riquesa de matisos que expressen uns personatges endinsats en un paper
— el doblatge destrueix tota la força interpretativa.
— el doblatge no posseeix l’emoció original.
— et permet aprendre idiomes.

Els meus collons (que diria un capellà).

Si no domines l’idioma de la pel·lícula quin collons d’emoció estàs vivint? quina força interpretativa t’estàs perdent? El què t’estàs perdent és la película havent de concentrar tota la teva atenció en lllegir els putos subtítols! I si vull aprendre idiomes m’apunto a una acadèmia; o a veure, qui collons ha après txec mirant les pelis de Polak, eh?

No us equivoqueu amics meus, el doblatge ha suposat un progrés de valor incalculable, no només per al cinema sinó per al benestar personal. Veure cinema doblat permet:

— aixecar-te a buscar una cervesa sense perdre el fil (continues sentint què diuen).
— veure la pel·lícula sense destorbs.
— no haver d’aprendre cap més idioma dels estrictament necessaris. Ni txec, ni polonès, ni hurdu.
— no haver d’aprendre a llegir.
— passar-te tota la projecció a la fila dels mancos del cine i continuar seguint l’argument.
— arreglar els defectes de la versió original (us imagineu un cowboy amb veu amariconada? Escolteu Clint Eastwood en versió original. Heu sentit en Bruce Willis en anglès? o Robert de Niro?).
— no acabar amb mal de cap al final de la película.
— entendre-ho tot (perquè a) encara que entenguis l’idioma, hi ha coses que segur que se t’escapen i b) els subtítols no ho reprodueixen tot).
— donar feina a desenes d’actors (traductors, tècnics...) que sinó fos pel doblatge s’haurien de guanyar la vida fent cantonades.

Amics partidaris de la versió original, si voleu llegir compreu-vos un llibre, o una tele de 50 polzades (que ara van barates) i us feu el cine a casa, però no ens toqueu els collons amb el cinema.

PS: Ahir llegia en un fòrum el següent comentari sobre la darrera pel·lícula de la Coixet: «doblada es una mierda». Amic comentarista, no et confonguis, la peli «es una mierda», doblada o no.

18 comentaris:

  1. Reflexió seriosa:
    el doblatge democratitza i internacionalitza el cinema. Un servidor de vostès vorè cinema VO si és en anglès, francès, italià o portuguès. Però no pas en turc, birmà o anamita. Per més bona que sigui la pel·lícula. Per què carai el Pedro Almodóvar és conegut i admirat a França però no pas a Anglaterra? DONCS PERQUÈ A FRANÇA DOBLEN I A ANGLATERRA NO.

    Reflexió sagnant:
    per què hi ha tants pocs dobladors? Per què sempre he de sentir les mateixes veus?? En català es podria justificar per raons demogràfiques... però en espanyol!?? Centenars de milions de parlants, i només una vintena d'actors fracassats són capaços de fer doblatge!?? UNA PUTA MÀFIA ÉS EL QUE SÓN!!!

    ResponElimina
  2. Él cinemà iranià és el que Jess Franco va definir molt encertadament com "cine de paleto lento": Panorámica. Una figura humana apareix a l'horitzó. Durant un parell de minuts s'aprova a la càmara lentament fins que tenim un primer plà dels seus ulls. Avorrit fins a dir prou, amb o sense subtitular.


    Per cert, per quan el porno subtitulat?

    ResponElimina
  3. Que les pel·lícules fossin totes en versió original ajudaria a que tothom conegués més idiomes. Recordo un rumanès que treballava amb mi fa uns anys i el tio, sense tenir cap mena d'estudis, sabia anglès a la perfecció ja que allà els passaven les pel·lícules en versió original per la tele. No dic que els que en tenim de 20 o 30 cap amunt n'aprendiem perquè ja no hi som a temps molts, però sí els crios, que n'aprenen ràpid.

    I sí, em considero integrista de la versió original ja que molts dels arguments exposats els comparteixo, i això que fa uns anys no entenia als que els agradava el "cine de llegir".

    Això sí, s'ha de dir que a Catalunya hi ha excel·lents dobaldors, tot i que com diu el Josep, sempre són els mateixos

    salut!

    ResponElimina
  4. Particularment m'agraden les pel·lícules doblades per moltes coses que tu dius però també és veritat que sentir l'autèntica veu dels personatges és interessant i estic d'acord en bastants arguments que esmentes.
    També he de dir que "mapa de los sonidos de Tokio" de Coixet em va encantar però a l'actor principal Sergi López ja el podien haver doblat doncs té una veu "gangosa" que no te cuento tot i que, la seva interpretació és bona.
    Això va a gustos!

    ResponElimina
  5. És que fins i tot el porno és millor doblat, tu. Això de oh yeah i polles per l'estil, destremparia a qualsevol. Si la vols en versió original, sempre pots tirar de Torbe.

    De totes maneres, això és el preu que has de pagar per tenir amics gafapastes.

    ResponElimina
  6. (El problema, ara que hi penso, és que el tipus de pel.lícules de sexploited que de vegades miro -sovint, les úniques pel.lícules que aguanto més enllà dels 10 minuts inicials-, no les trobo ni amb els subtítols, i els meus idiomes són força escassos).

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Senyor Llufa,
    d'acord amb vostè que segons què i segons quí, val més la pena sentir-lo amb la veu del Constantino Romero o del Jordi Boixaderas que no pas la pròpia (que semblen iaies coixes amb un atac de merda crònic)...
    Ara bé, hi ha moments de tot...recordo fa molts i molts anys, que en una tele local, piratejaven un canal de pelis en anglés, i allà al poble, tot deu s'ho mirava encara que no s'entengués...total les del Willis, Stallones i companyia...ja veus tu quins arguments.
    Ara, un toston iranià, el comprenc perfectament, per llufar-s'hi, oi?

    P.D. Perdonin la trepitjada de dit petit, però, mil vegades prefereixo el doblatge en espanyol que la puta merda en català...collons, que sembla que estiguis veient el Puto Vent del pla tot el sant dia...
    (Perdonin la llargada del comentari)

    ResponElimina
  9. Sóc "catalanissima" però a mi també m'agrada més el doblatge en castellà que en català. No sé...potser és que ja estic acostumada.

    ResponElimina
  10. Doncs jo sóc de la ceba a lo bèstia i el doblatge el vull en català. L'espanyol em fa venir basques (ueccssssssss) i anihila la nostra llengua materna.
    Visca la terra i Catalunya lliure! (perdoneu però és que vull que al meu DNI no posi Españaaaa)
    A mi m'agrada veure pel·lis originals si són in English, així milloro l'idioma, i no és conya.
    I les nenes també miren les pel·lis in English abans que in Spanish!

    Salut odisfèrics!

    ResponElimina
  11. Josep: també podria ser que els anglesos fossin més intel·ligents i tinguessin més bon gust que els francesos.

    CETINA: El cinema d’Europa és una merda, el de l’Europa de l’Est una merda i mitja, però fer cinema al continent asiàtic hauria de ser una activitat perseguida i penada amb la mort.

    Illa: Uf, és que els rumanesos la saben llarga. Però ara imagineu-vos un espanyol en la mateixa situació: «en inglé? en inglé? pero si somoh 400 millones!».

    Gaia: Pip! La frase «Mapa de los sonidos de Tokio de Coixet em va encantar» a part d’incomprensible, no està permesa. Us haurem de treure una targeta groga.

    iaia: Doncs jo recordo haver-ne vist alguna en una Sala X (ai les sales X) subtitulada. El problema és que quan els actors deien «Oh! Oh! Oh», els subtítols deien «Ah! Ah! Ah!». Un doblatge de merda, vaja.

    Això sí, a les actrius, com diuen els castellans, «se las metían dobladas».

    David: No us talleu home!

    Senyor Gerent: «total les del Willis, Stallones i companyia... ja veus tu quins arguments». Us prego que repenseu aquesta frase. Esteu parlant de CINEMA en majúscules.

    GAIA: Això es diu autoodi.

    Helena: I fixeu-vos que les basques no em fan venir espanyols. Però aquest seria un altre tema.

    ResponElimina
  12. El tema seria que cadascú veiés les pel.lícules com li doni la gana, però entro en el joc i dic la cosa següent: A qui no li importa l'autenticitat d'una obra, ni li genera prou interès com per quedar-se assegut durant tota la projecció i prefereix tocar-se amb la parenta, perquè collons paga una morterada per anar al cinema?

    Jo fa 5 anys que ho veig tot en versió original, fins i tot el porno, i li asseguro que guanya moltíssim.

    ResponElimina
  13. V.O.S., sempre que l'original sigui en anglès: la gràcia de moltes pel·lícules està en l'ús de l'idioma. Vicky Cristina Barcelona és una merda, però la versió doblada em fa por imaginar-me-la, o Malditos bastardos...

    ResponElimina
  14. Doncs jo em confesso pecador, senyor Pere Llufa.

    A mí m'agrada veure el producte original i no el que ha passat pel filtre del doblatge, que com diu el senyor Josep, és una PUTA (REPUTA) MÀFIA. D'acord, sí, hi ha veus de doblatge que milloren o igualen l'original (Jordi Boixaderes = Russell Crowe), però d'altres són una aberració i ja cansen. Exemple: en Joan Pera, que em té fins als collons.

    I si un no vol veure una peli i llegir subtítols, doncs que la vagi a veure doblada. Però clar, entenc que estigui traumat. Joder, que a mí ja m'agrada veure cine d'altres contrades, i més si són rares, però hi ha molt llest que pel sol fet que la peli vingui d'un país com l'Iran ja li posa una etiqueta superior. Cony, un director iranià també té dret a parir un trunyo, no? Serà trunyo d'autor, penso. En fi, que aquí comulgo del tot amb vostè. I afegeixo que fa unes setmanes em van arrossegar a veure una del Kazajstàn. Quarts d'hora sencers mirant la pantalla esperant que sortís alguna cosa enmig de l'estepa. Si no m'hi arriba a arrossegar una fembra, ja li dic jo que no hi vaig.

    Massa llarg el comentari, perdó!

    ResponElimina
  15. Markutis: I l'encant de fornicar al cine? La fila dels mancos era una institució en qualsevol sala que, en nom del progrés, no podem deixar perdre.

    Sergi i Sr. Merdevalista: Com ja he dit, si entens l'idioma o t'hi defenses amb dignitat entenc que la millor opció és la VO. Jo mateix veig les pel·lícules espanyoles en castellà.

    Però quin collons d'essència i autenticitat es copsa en una pel·lícula en coreà, o en hurdu, o en turc si no saps ni tant sols quan diuen "sí" o "no"?

    Molt esnobisme veig jo en el món de les versions originals.

    ResponElimina
  16. Essència i autenticitat, la mateixa que en una pel·lícula mal doblada. Però com que ja t'has acostumat a veure-ho tot a la mateixa pantalla, ja t'està bé.
    És nínxol habitual de modernets de merda. Ja li dic, pelis de llocs estranys per provar, ni que sigui com sona, no fa mal. Imperdonable és si hom hi torna pel plaer de fer-se el llest.

    ResponElimina
  17. Per cert, el què sí que no he sentit mai són crítiques a la qualitat dels subtítols. L'altre dia vaig posar un DVD en versió original i mentre l'actor deia més o menys «correu, fugiu d'aquí, no us entretingueu», el subtítol només deia un trist «Huid».

    ResponElimina
  18. A "Transformers", gran producte sense guió per a consumidors de crispetes (i a mí m'agrada, que quan la vull veure només penso en robots gegants atonyinant-se; i no, no he vist la 2, que m'han dit que no val una merda), vostè trobarà que en Shia Laboeuf (QUIN NOM ÉS AQUEST???) diu "So" i apareix un subtítol que diu "Sube".
    Sí, les traduccions d'alguns títols i molts subtítols haurien d'estar penades.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails