divendres, 16 d’octubre del 2009
Musical
«Jo sóc... com us ho diria? molt musical»
Si hi ha un adjectiu que revesteixi d’una capacitat destructiva incommensurable per sobre dels altres, aquest és ‘musical’.
Fixeu-vos-hi: pel·lícula musical, teatre musical, espectacle musical, veu musical, vetllada musical, bar musical...
Així que ja ho sabeu amics, si voleu transformar qualsevol cosa en una puta merda, poseu-hi ‘musical’ al darrere. Els efectes són devastadors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La música és un concepte bastant gay. Com el ball: No hi ha home heterosexual que balli coordinat. Bé, Ortega Cano trenca la norma per ser homosexual i mal ballarí.
ResponEliminaExceptuant tres o quatre velles joies de Hollywood (parlem de fa més de mig segle), el cinema musical acostuma a tindre el pitjor del cine i el pitjor de la música.
ResponEliminaAmb el teatre musical que es fa actualment, burdes franquícies del West End i Broadway, encara pitjor. Pitjor, massa sovint busquen famosets (com la Nina d'OT) o es fan en llocs sense l'acústica escaient (el Palau d'Esports o BTM).
Té vostè raó, un trunyacu molt gran. Molt gran perquè rep subvencions.
"Al otro lado de la cama". Res més a afegir
ResponEliminaTotalment d'acord. Avui en dia "musical" és sinònim de merda. En els darrers anys en cinema musical només m'he rigut amb "Refeer Madness", que ja de per sí és un catxondeo sobre els efectes de la maria amb zombies inclosos. Als musicals de teatre ja ni hi vaig des que van decidir que una pàmfila d'OT sense veu podia suplir l'Àngels Gonyalons a "Mar i Cel". Fills de puta tots. Ni "Mamma Mia", ni "Fama", ni "Hoy no me puedo levantar", etc. Foten una grima...
ResponEliminaEm pregunto: quin puto problema tenen els compositors de musicals que sempre s'en van a les tecles més agudes del piano? quina fixació, collons! s'introdueixen al teu cap com els xiulets del gossos i et deixen sord. els musicals són un instrument de control alienígena. i gai. i maricó.
ResponEliminarealment es un adjectiu de merda. no ho habia pensat mai de la puta vida de forma conscient, pero inconscientment si que es veritat que mai en la meva miserable existencia e entrat a cap tipus de sala on es façi cap mena de merda musical (valga la redundancia). Amb el que mola la musica, i la puta pena que fan els musicals
ResponEliminaAviam quan faran un porno musical, doncs.
ResponEliminaEl senyor gerent sempre ha pensat que amb el musicals, passa el mateix que amb la òpera....
ResponEliminaquant la música està ben xula, surt un cabronàs que es fot a cantar allà al mig... la mare que els va cagar, que s'en vagin a casa seva a fotre gàrgares.
No he vist mai un puto musical. Em foten un repelús que paqué.
Musicals? Tant de bo... Ara el que es fa als teatres són concerts amb pretext argumental.
ResponEliminaEi t'he trobat buscant una foto del pa amb tomàquet i mira per on, porto una bona estona passejant-me pels teus escrits i no podent deixar de riure... quina mala llet que gastes,no? O d'això se'n diu humor àcid ? ;) Ja m'aniré passant a veure què hi ha de nou! Salut! Cristina
ResponEliminaEl Hormiguero.
ResponEliminaPer cert, conec una noia que és clavada al payo de la foto. Us ho juro.
ResponEliminaMerda musical?
ResponEliminaJa en n'hi ha, ja
Pel·lícula musical: Em va agradar molt "Chicago" i "Mouline Rouge"
No tot és merda. Aquestes dos pel·lícules les trobo boníssimes. Las heu vist?
Cristina: Benvinguda a l’odisfera. El nostre humor no és pas àcid, d’àcid en tenim altres coses (depèn que haguem menjat diuen), però no pas el nostre humor. De fet, no fem humor sinó que cultivem una mena d’escriptura que bé podria inscriure’s en el realisme màgic.
ResponEliminaGaia: Vaig cometre l’error d’entrar al cine a veure ‘Mouline Rouge’ i l’única cosa bona que hi vaig trobar va ser la clapada que em vaig fotre. Per veure vídeoclips i anuncis de Dolce&Gabanna em quedo a casa.
Quant a ‘Chicago’ crec que, parafrassejant aquell vell i injustament maltractat acudit, el seu nom ja ho diu tot: ‘chi cago’.
He estat llegint diversos blocs de l'Odisfera i són molt originals, directes i punyents. I aquest del musical, més que encertat. La majoria són horribles
ResponElimina