dijous, 8 d’octubre de 2009

Tenir fills compensa


«Són entremaliades, però compensa»

«Dóna molta feina, però compensa». Aquesta és la resposta que habitualment dóna un pare primerenc quan li pregunten per l'experiència de la nova vida parental que acaba d'estrenar.

Tornem-ho a llegir: «però compensa». Compensa? I uns collons.

Tenir fills és allò més semblant a un segrest, però en aquest cas legal i (normalment) autoinfringit. Un segrest a més humiliant, perquè ets conscient del xantatge permanent que et fa una cosa de menys d’un metre (i de mig) d’alçada, sense poder-hi fer res.

Penseu que quan arriba un petit mostre d’aquests:
  • Deixes de sortir (de nit)
  • S’acaba el follar (si no és per tenir-ne un altre)
  • Deixes de veure la tele (si no són dibuixos)
  • Deixes de dormir (durant els tres primers anys com a mínim)
  • No et tornaràs a llevar mai tard
  • No podràs mirar porno al menjador
  • Només aniràs al cine a veure dibuixos animats
  • Els amics sense fills t'esquiven i tu voldries esquivar als que en tenen
  • Es converteix en el teu únic tema de conversa
  • Tens més sovint la sogra a casa
  • T'absorbeix tots els estalvis
  • ...

En definitiva, deixes de tenir vida. O més ben dit, cedeixes el control de la teva vida a algú que encara no sap ni la taula de l'1.

I el pare primerenc, que és un fill de puta perquè l'endemà mateix d'haver tingut la criatura ja és conscient de l'error que ha comès i és incapaç d’admetre la realitat de la seva trista existència, en comptes de respondre «no ho facis. Jo, si ho arribo a saber em poso ni que sigui una bossa de pipes a la punta de la fava», força un somriure i diu: «dóna molta feina, però compensa, t'ho recomano».

Perquè en la seva misèria moral creu que si pot convèncer els altres a unir-se a la seva desgraciada realitat, no se sentirà tan sol.

29 comentaris:

  1. Si ets pare tens quatre setmanes de baixa i 18 anys de responsabilitat.

    Això vol dir que durant disset anys i 48 setmanes ets un pringat... no pinta gaire bé la cosa.

    ResponElimina
  2. Per no parlar de la lloca que et farà xantatge amb qualsevol cosa que fins al moment podies fer -sortir amb la moto, fer escalada...- i que fins ara no tenia excusa per prohibir-t'ho. "recorda que tens un fill"

    Per quan aquesta et deixi per un altre, com que teniu un fill, acabar que ella es quedi la casa on es follarà el seu nou manso i tu mentrestant anar pagant la pensió al fill cada mes, deixant-te'l veure només cada 15 dies (i quan ella ha d'anar a la perruqueria i no se'n pot fer càrrec).

    A més, per què tants pares parlen als nens amb veu de maricón? Poc que ho he entès mai, això. Deu ser que com que el follar s'ha acabat -com bé dius, si no és per tenir-ne un altre- per culpa del nen, acabes vessant oli de per totes bandes com un autèntic calçaces.

    ResponElimina
  3. Sis plau, però quins amics pare tenen?
    Jo tinc dues filles: una de 14 i l'altra de 10.
    Anem amb bici d'exursió, a veure musicals a Londres quan tenim pasta (poc, però algun cap de setmana a l'any, o dos), alliberem endorfines tots dos quan som a prop d'elles, malgrat la gran amb la preadolescència... ja se sap.
    És el millor que ens ha passat a la vida, ho diem els dos - per separat - inclús més que el fet de conèixe'ns nosaltres com a parella. Un fill és un tros teu i més quan l'has tingut nou mesos a la panxa.
    Si ens divorciéssim hi haurien HÒSTIES per les nenes, no pels diners ni cases, ni cotxes.
    I follem bastant, no té res a veure tenir fills amb follar. Si no ho fas és perquè el teu marit o dona o parella t'ha deixat d'excitar.

    Bé, una opinió diferent. Ah tampoc anem amb pares gilis a fer el paripé, anem al nostre rotllo. Som la happy family, per ara...
    Adoro a les meves filles, de petites menjaven i dormien com a Santes. No hem anat mai d'urgències cap nit a cap hospital i els pares penedits que van de cul podria ser que fos per tenir els fills als 45 anys i sobreprotegir-los com si fossin de cotó!
    A més això és parla. Voldràs tenir fills tu?
    Jo amb un tio que ja es veu que no serà bon pare, no tindria fills. Que se'n vagi de farra amb els amics cada dia o a veure cerveses com un animal. I respecto molt a la gent que no en vol. El Manel en volia quatre!, jo ja vaig tenir quatre embarassos amb dos avortaments involuntaris entre l'Aina i la Laia. Ja he complert el que volia. M'encanten les nenes, les femelles de l'espècia humana.

    Perdoneu m'ha sortit la vena mare!
    Poseu un fill/a a la vostra vida, encara que sigui sense parella, ufff és tan xuloo! I si no ja m'ho direu...

    ResponElimina
  4. Compensa? Compensa mis cojones!
    El que compensa de veritat és poder arribar a casa a las tantes després d'una bona farra, aixecar-te a l'hora del vermouth per fer unes braves i presentar-te a menjar a casa dels pares(=pringats) a fer el paper de tiet enrrollat un parell d'hores i marxar tranquilament sense cap mena de responsabilitat.

    ResponElimina
  5. On collons serieu vosaltres si els vostres pares haguessin passat de sacrificis i "tortures increïbles" pel fet de tenir-vos?, bé, no hi serieu, simplement. Tampoc passaria res, ja ho sé. Potser és un retret pel fet d'existir, hauríeu preferit no ser-hi? o només és que preferiu que els fills els tinguin els altres? en plan naïf total, defugint cap cosa que s'assembli a compromís moral o d'alguna mena?
    I que consti que tinc molts amics que han decidit no tenir fills per poder seguir viatjant i tenir més diners dels que disposarien si tinguessin crios. Tan respectable com qualsevol altra postura.
    Per gustos...els colors

    ResponElimina
  6. M'acabo d'adonar rellegint no sé quin comentari que hi ha pares que després de tenir el fill se n'adonen de que no el volien! Quin horror: tenir un fill i no estimar-lo. Em vaig a prendre un trankimazin 0,25. Els juro que pensava que la gent tenia fills per que els volia! i no per inèrcia o perquè una dona t'obliga! aghhhh!

    ResponElimina
  7. Fico la mà al foc, sr. Arumi, per que sí que existeixen pares (homes) que són tan calçasses que acaben tenint "xurumbels" perquè la dona vol. Però això és problema de la imbecilitat del pare, no pas de la dictadura d'ella.

    Sr. Llufa, jo un cop, després de veure La Supernanny o Hermano Mayor, que em vaig començar a fotre cops de puny als testicles.
    Ara entenc perquè els capellans es follen menors menoríssimes o nens: per evitar prenyar a ningú.

    ResponElimina
  8. No m'agrada fer autopropaganda [vegeu el Vironer], amics, però és molt útil tenir fills. A l'escola els ensenyen a tunejar.

    ResponElimina
  9. En els vells i millors temps podies senzillament continuar fent el bandarra i deixar que els sempre eficients serveis socials s'apoderessin de la criatura i fessin la feina bruta. Desafortunadament, alguna ment brillant va tenir la genial idea que a part d'això s'havia d'enviar els pares a la presó.

    ResponElimina
  10. Fent números, surt més a compte comprar i mantenir un Ferrari 355 + Porsche 911 que tenir un fill. A mi no em prendran el pèl.

    ResponElimina
  11. Gràcies!
    Ara me'n vaig al lavabo a fotre'm perejil per la pepitilla!!

    ResponElimina
  12. Josep: 18 anys? 18 anys? L’edat mitja dels que marxen de casa em penso que està ja en 34.

    iaiapunkarra: La lloca, la mare de la lloca, la germana de la lloca i la teva mare ja forma part de la granja.

    Això que dieu de la veu de maricón és una gran veritat. I veu de downie afegiria jo. Deuen creure que els nens petits tenen el mateix quocient intel·lectual que ells, no sé.

    Helena: Pel què dieu, vós no heu tingut filles! Sense problemes per menjar, per dormir, ni malalties... Així qualsevol en té 15! Que s’haguessin passat els tres primers anys donant-vos pel cul dia i nit, a veure què diríeu...

    Nota: Vigileu amb la de 14 que em penso que aviat deixarà d’anar als musicals. I no escolteu depèn quin programa de ràdio que us agafar un atac de cor: http://aneuacagar.blogspot.com/2009/04/consultori-sexual.html

    CETINA: Ahí las dao!

    Helena: Tenint el rebost que teniu, un trankimazin 0,25 em sembla molt responsable.

    Pare: El problema és que la gent de Torre Baró, Can Tunis i altres zones residencials no veuen aquests programes, i si els veuen sembla que encara els animi.

    Vironer: Autopromoció en un blog aliè? Vos repetir la fita que va aconseguir el sr. Josep al blog de l’Alícia i que us dediqui un article, punyetero...

    Ararat: Això o deixar-lo als avis, però ara els avis... busca’ls!

    Lo Gené: O pagar-se una puta cada nit. De les bones, de les que ho fan a pèl.

    Què t’anava a dir: El «perejil» se l’havia d’haver fotut per comptes de la salsitxa i no després!

    ResponElimina
  13. de moment no tinc fills, però penso que si els tens es perquè vols i per estimar-los.... però també crec que donen molts disgustos sobretot quant són més grans, tenir-los per tenir-los ni pensar-hi, ara per ara visc la vida!

    ResponElimina
  14. Tenir fills?? Calla calla, encara sóc jove com per enviar a la merda els meus ratos lliures. S'ha de disfrutar de la vida!

    La gent és molt boja i té un fill com qui es compra una síndria. Després venen els problemes i a plorar tots (nens i pares). Que facin un carnet per a pares, que només en tinguin els responsables

    ResponElimina
  15. Més que avantatges i desavantatges hauríem de veure primer si en realitat tu i els teus col·legues sous suficientment madurs com per formar un nou ésser. Un fill no és una joguina que es compra i preguntes quina avantatge o rendiment té.
    Al meu parer, un hauria de saber si està capacitat per tenir fills o a quina edat els hauria de tenir doncs mentre es pensi que et treuen temps, diners, hores de son i de follar més val passar del tema.

    Això no vol dir que no puguis ser feliç sense fills, conec parelles que no en tenen i són immensament feliços.

    Amb la meva filla també vaig a concerts, al teatre, d'excursió, me'n vaig de vacances i tinc temes de conversa molt interessants amb ella. Estic feliç amb la meva vida i, evidentment, quan era petita vaig deixar de fer coses però també feia i faig d'altres que m'omplen molt.

    Salut

    ResponElimina
  16. Miri, ja que estem al seu blog li explicaré el que els passa a les mares al parir, amb un símil que tothom podrà entendre i vostè, Sr. Llufa, quedarà encantat...

    Oi que al cagar passa que et mires el trunyaco, i hi veus quelcom de proper? Fins i tot si l'ensenyes a altres ho ensenyes amb orgull! I un cagarro ha estat dins nostre unes 24 hores. Imagineu el vincle que s'establiria si el cagarro el tinguéssim dins 9 mesos! Això és el que els passa a les mares lloques.

    Reprenent el que diu la Sra/Srta Gaia, la maduresa no hi té res a veure aquí! no acabaria pas la llista de gent que conec que ha tingut fills i que són més criatures que el nou Creeter. A mi qui no em coneix sempre em diu "oooh, series un bon pare". Com diria el Pare: MIS COJONES! i a qui em diu "ja m'ho diràs d'aqui uns anys..." mentre fa cara de saber-ho tot i de que jo sóc imbècil els hi faig veure que tenir fills és la cosa més egoista del món (tal i com apunta la srta Arumi, un fill és una cosa TEVA, mi tessssssoooorooo).
    Au a cagar els fills homeeeee, que darrerament sembla que amb la crisi la gent es queda massa a casa i acaba cagant-la embarassant-se hòstia!

    ResponElimina
  17. Mireu, tenir fills és una d'aquelles coses que si et pares a analitzar els pros i els contres detingudament no faries mai. Jo sóc del parer que en un món ideal els fills s'haurien de tenir relativament jove i a poder ser més d'un, perquè els fills únics acostumen a esdevenir petits monstres.

    Ara bé, la gent hauria de tenir clar que portar descendència al món és l'acte d'egoïsme suprem i no un favor a la humanitat. La gent crea còpies genètiques de si mateix per a perpetuar-se en el temps. D'immadurs és assegurar que tenir fills és la polla, perquè tenir fills no ha de ser divertit. D'immadurs és assegurar que el teu fill és una joguina caríssima que et reporta innumerables moments de diversió, perquè la funció dels pares és deixar de viure la seva pròpia vida per invertir en la de la criatura.

    El que passa és que vivim en una societat hipòcrita i hedonista que ens vol vendre la idea de que som al món per a ser feliços i això és mentida. Som aquí bàsicament per a reproduïr-nos i perpetuar l'espècie. Pots escollir complir el teu objectiu o malgastar la vida com millor sàpigues. Així de simple.

    Jo tinc 28 anys, cap i fill i cap perspectiva de tenir-ne, però si algun día això varia tinc molt clar quin ha de ser el meu paper com a pare. I ja us dic que no inclou fer-se el guay ni fer creure a tothom que tenir fills no em canviarà la vida. Ser pare no et fa millor ni pitjor, et fa pare.

    ResponElimina
  18. Sr. Llufa, he tingut filles normals. Lo anormal és tenir monstres saltant pel sofà o anant a dormir a l'hora que els dóna la gana. És questió de posar ordre, com a la feina o en altres temes domèstics. Les mevesw filles no "han donat pel cul" perquè hem tingut una part de sort i perquè les hem domesticat, com es fa amb els gossets quan els ensenyes a fer pipi fora de casa i no a dins. Educar minimament només. Jo, als nen que veig a la feina, que se'm pugen al mostrador els hi vantaria un parell de plantofades i s'acabaria fer l'idiota. Qui mana a les cases d'aquests amics amargats, ells o els seus marrecs?

    Dr. Mort, ha comparat els fills amb ccagarros?

    mare meva!, vosté té pares? els estima? o no?

    ResponElimina
  19. Sr. Muerte: Jo no he dit que tothom que té fills sigui madur. També conec a gent que en té i no ho son. Només he dit que hauríem de ser capaços de veure si ho soms.
    Només estic d'acord amb l'ultim punt que exposa, perquè jo també he notat que amb la crisi tothom s'embarassa i ara no està el "horno pa bollos". Moltes parelles que conec ja tenen un fill i van pel 2on o 3er. Buff
    Ara, si tens una bona butxaca,ganes, temps i responsabilitat... endavant!

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. Què fort comparar els fill amb un cagarro, Dr Muerte!!!
    I vostè què té: cara de trunyo de quatre caps?

    Aneu a cagar!!!

    ResponElimina
  22. Gerardeli: Sembla que el "Dr.Muerte" no sap que és fer el paper de fill.
    Sembla ser que es considera producte d'una defecació.
    Potser si, que té cara de cagalló mantegós!!!!! Ja ja ja

    ResponElimina
  23. Jo crec que al final es fan crios perque la gent ja està avorrida de tot ...
    a la que tens 38 , 40 , 40 i pico.....

    que sinó ??

    dóna una nova embranzida a la relació..

    pd

    jo no en tinc

    ResponElimina
  24. Srta Arumi, sé que llegirà això perquè té un punt de massoca... Sí, he comparat fills amb cagarros, què passa?

    Srta Gaia, miri, pot dir-me cagarro, pot dir-me idiota, imbècil o el que vulgui... tret de dir-me SENYOR, quan jo m'autoanomeno Doctor perquè em dóna la gana. Gràcies però per corregir-ho després. Que no torni a passar o jo també l'anomenaré com a mi em sembli.

    Sr/Srta gerardeli (no em penso molestar a mirar el seu perfil), jo aniré a cagar, però vostè quan sigui pare/mare també l'haurà cagat, i fins que la mort els separi !

    Tot i així gràcies per respondre. Tinc un post pensat que els hi dedicaré especialment a vostès tres.

    ResponElimina
  25. Dr. Muerte: Prrrrrrrrrffff!!! Allegro ma non tropo!!!!

    ResponElimina
  26. Gràcies gràcies gràcies i més gràcies.
    M'encanta aquest pots i m'ha curat de cop d'una nyonyeria que havia fet presa de mi!!!!
    Tenir fills noooooo compensa!!!!
    Gràcies de nou, i ole ole ole!

    ResponElimina
  27. Goculta: Gràcies per les vostres paraules. M'alegro que com a mínim algun dels meus articles serveixi ni que sigui com a teràpia.

    ResponElimina
  28. Gràcies a vosté Sr. Llufa i també al Dr. Muerte per recomanar un blog tan instructiu.

    ResponElimina
  29. Això fins que no en tens no ho pots saber, suposo. Però, veient als meus pares, pobrets; com els hem extorsionat, fins que no sigui milionari, trobi una noia perfecta, i estigui, moooooolt però que molt avorrit de la vida. No en tindré pas de fills. Uf!

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails