«Ep, tranquil tio, que la bellesa està a l'interior»
Tot i que reconec que sóc un home amb moltes grans virtuts —entre elles la modèstia—, no em raca admetre que quan déunostrusenyor va repartir els atributs de la bellesa em va deixar fora de l’aula.
Sóc lleig, i la meva semblança més propera a un «cos danone» és que el meu sembla el pot del iogurt. És així, perquè negar-ho.
Des de ben petit, quan veia que el tio bo de la classe portava totes les nenes de cul i que a mi —com a molt— em tenien per un bon amic, he renegat de la meva condició física.
No és que estigui traumatitzat, perquè afortunadament hi ha dones (poques) que encara creuen en el tòpic que la bellesa està a l’interior, i perquè amb el pas dels anys et vas acostumant a veure la teva imatge reflectida en el mirall.
Però collons! Una mica de bellesa no m’hagués anat malament. Sobretot a l’adolescència, quan veies que els teus amics guapos pescaven el què volien a les discoteques i tu marxaves sempre de buit cap a casa.
Per als lletjos, lligar, seduir i ja no dic sucar el melindro sempre han estat curses de fons. Haver de demostrar que darrera aquella malaurada façana hi havia un tipus fantàstic, una bellíssima persona, un paio fabulós... és cansat i no sempre té el resultat desitjat. La majoria de vegades t’acabaves convertint en l’home amb qui totes es voldrien casar, però no amb el que voldrien follar.
Perquè no hi ha res més trist a la vida que després d’hores, dies i fins i tot mesos de llençar la canya, una dona et digui: «El dia que em casi, vull trobar un tio com tu». «Gràcies, llavors millor vaig tirant cap a casa a pelar-me-la al lavabo abans no m’agafi el son, no?».
Per això sempre he pensat que si algun dia em trobés una llàntia màgica amb un geni que em concedís tres desitjos el primer seria:
«Geni, vull ser com en Bon Jovi»
Has despullat la teva ànima i això, lluny de semblar un signe de debilitat, et fa més fort, més humà i més...lleig. Perquè no sabia que fòssis lleig fins que ho has dit! ai bocamoll...
ResponEliminaper cert, no m'ha agradat mai el Bon Jovi. El trobo escarransit i no li se veure la "guapura" per enlloc.
ResponEliminaAuu, ja li han dit lleig i amb mal gust per triar un model... sort que encara li queden dos desitjos...
ResponEliminaEm resulta difícil sentir empatia amb l'apunt de hui. Sempre he estat boníssim i he tingut un gran èxit amb les femelles...
ResponEliminaTot i això, tinc una assignatura pendent: he follat molt poc.
Ras i curt.
Perquè es tira pedres sobre la teulada? .. ains i jo que el tenia per un sexisimbol...
ResponEliminaMiri, precisament, no fa gaire, a un amic li va passar quelcom semblant amb una noia. Molts anys de tirar la canya i ara va i pica; però només per una estona, perquè probablement ella va buscant un mascle molt ben format per a què l'encloti com déu mana.
ResponEliminaMolta alliberació i molta intel·lectualitat per part d'algunes ties, però a l'hora de la veritat és la biologia qui els hi mana als baixos.
Procuri apuntar a les (poques) dones que pensen amb el cap i no amb el cony. I és que la majoria de dones ho fa això últim, tot i que no ho saben. No només als homes se'ls hi la sang a l'entrecuix, admetem-ho.
El que ha de fer és cardar com els àngels... ay no, que no tenen sexe... Doncs folli com DÈU!!
ResponEliminaNo hi ha millor publicitat que aquesta: que una amiga li digui a una altra que tal paio és "un fiera"
Sembla, senyor Llufa, que molta gent el tenia com un veritable galà. Potser hauria d'haver mantingut més temps la llegenda i un dia (per què no) hagués pogut cardar amb alguna blocaire erotitzada per la seva ploma mordaç i caganera.
ResponEliminaEl veig amb l'autoestima una mica decaiguda, Sr Llufa. Si li serveix de consol li diré que en Bon Jovi no l'he trobat mai atractiu.
ResponEliminaEstà clar,que els lletjos estan discriminats, els guapos viuen millor, acostumen a tenir un rang salarial més elevat, tenen un percentatge d'empresonats menor (recordem a Friné a l'antiga Grècia que la van absoldre quan va mostrar la bellesa del seu cos nu davant el jurat)
Ho té cru, Sr. Llufa
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminacom diu sempre el meu pare: admetre-ho(el que sigui) és el primer pas. En el meu cas em deia això perquè admetés que era un deixat, cosa que em nego a fer. Però tornem al seu cas. Ara que reconeix la seva lletjor serà questió de posar-hi remei, perquè ja poden anant dient que la bellesa està a l'interior, que amb una bona carcasa tens molt de guanyat. Sempre pot escriure un llibre i amb els diners de les vendes operar-se (per parts, que pel que sembla en vosté hi ha feina). Bona sort en la cacera!
ResponEliminaEl burro folla per pesat, no per guapo, li ho ben asseguro-li-ho.
ResponEliminaAmb una mica de sort potser és intel·ligent, i amb una mica d'espiritualitat orientalista, potser fins i tot feliç!
ResponEliminaPer l'apreci que li tinc i per les palles que m'he fet llegint alguna de les seves marranades explícites, li aconsello que no faci cas als comentaristes que li recomanen resignar-se amb tonteries d'utilitzar l'intel.lecte i la "bellesa interior", ni als "elles s'ho perden, tu vals molt". Cregui'm, que així sí que no montarà mai.
ResponEliminaMiri si la llengua l'utilitza igual que escriu dubto que tingui gaire problemes.
ResponEliminaaquí qualsevol es passa i s'en riu de la seva "bellesa", perquè no posen una foto d'ells als avatars (puto j. cameron) del blog?
ResponEliminaúltimament he après que normalment, els tios guanyem sense roba i molts cops elles empitjoren, meuques mentideres!
Afortunadament la natura és sàvia i fa que les persones amb algun tipus de mancança física desenvolupin altres sentits i virtuts per tal de compensar-ne el defecte. Així, diuen que els cecs tenen el sentit de l’oïda molt més afinat que la resta d’humans, i els sords la vista.
ResponEliminaEn el meu cas, deusnostrusenyor, que és un fill de puta però un fill de puta compassiu, va rescabalar-me amb altres virtuts molt apreciades entre el femellam. Ep, i no parlo de mida, sinó d’habilitat.
Així que, sortosament i malgrat tot, puc certificar la teoria del sr. Anthony S.
I és que quan una cosa no entra per la vista, l’has de fer entrar per una altra banda.
Això no treu, però, que lamenti no haver tingut una façana que, com bé diu na Gaia, em facilités més la vida. I és que haver de guanyar-t’ho tot amb esforç és cansat; a voltes massa cansat.
PS. Srta. Tiquismiquis, vos sabeu què és continuar tenint tremolor de cames tres dies seguits?
PS2. Senyores en general. Si Bon Jovi no és del grat general, puc canviar-lo per Val Kilmer (de jovenet, que darrerament s’ha espatllat força). Però accepto suggeriments, no fos cas que m’acabi trobant el geni i llenci un desig a les escombraries així com així.
PS3. Benvolguda iaia, crec que és un acte de justícia que avui me la peli en el vostre honor.
Jo quan no lligava, no tornava buit... sinó ben ple XDDD
ResponEliminaM'agrada el tamany de la lletra, així com per gent gran, la llegeixo sense ulleres i això m'agrada. Jack de Lost estaria bé per mi.
ResponEliminaMaria: No ho faig per vos, creieu-me; jo començo a entrar en aquella fase de la vida en què hom lamenta que els mòbils tinguin els números tan petits.
ResponEliminaEn Jack? És clar, i n'Hugo que el donin pel sac. Ho veieu?
Sr. només vaig veure un capítol de Lost i ja fa temps però encara recordo el nom del tio bo. He hagut de tirar de google per saber qui era Hugo en canvi. Vos volieu convertir-vos en Bon Jovi, (i no en el Sevilla, oi?, bé com el Bon Jovi no m'agrada gens li proposava un substitut. Afegiré també que el model amb sobrepès i pelut ja el tinc, eh, i m'agrada.
ResponEliminaPD: A l'Hugo que el donguin pel sac.