dimarts, 29 de desembre del 2009

Emborratxa’t en català


La ressaca catalana, la millor del món

Tots aquells que seguiu aquest blog des de fa un cert temps us haureu adonat de dues coses: 1. M’agrada menjar, 2. m’agrada beure i 3. sóc un ferm defensor dels productes de la terra. Sí, d’acord, són tres coses en comptes de dues, però em feia mandra fer córrer el cursor per esmenar-ho.

En contra del què podria semblar, la meva defensa dels productes nostrats no té res a veure amb cap qüestió ideològica, ni nacional. Ni política. És una puta evidència: el menjar i el beure català són els millors del món. Punt i ratlla. I el que no pensi el mateix és un solemne imbècil.

Del menjar ja n’he parlat abastament, però si encara dubteu de les bondats de la cuina catalana, siusplau, llegiu en veu alta i a poc a poc: pa amb tomàquet, allioli, vedella amb bolets, arròs amb fesols i naps, fricandó, bacallà amb samfaina, olla de magre, trinxat, esqueixada, coques de recapte, civet de senglar, llom ofegat amb bolets, cargols, platillo de peus de xai amb pèsols, cargols a la llauna, fideuà, salmorra...

Quina salivera, no? I és que a l’hora de cuinar, els Països Catalans som els putos amos i no tenim competència.

Algú em podrà dir que al País Basc i a Galícia també es menja bé, que a Andalusia hi ha bona cuina. I jo li respondré amablement i amb molt criteri gastronòmic: «Vine i xarrupa’m l’ullera que hi tinc sobres del dinar». Perquè això només demostra que quant a cuina, aquest algú és un podrit analfabet.

I què hi ha del beure? Doncs tres quarts del mateix, amics meus. Els beuratges de la nostra maltractada terra mereixerien tenir un monument d’homenatge a la plaça major de tots i cadascun dels pobles que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

I quan parlo de beure no em refereixo només a la sobrevalorada Aigua de València o als ara tan alabats vins del Priorat, sinó a tots els vins, destil·lats, licors i combinats amb denominació d’origen catalana. Repeteixo, a tots.

Parlo dels bons caldos del Pla de Bages i de la Terra Alta, del xampany (sí, xampany) del Penedès, de la garnatxa de l’Empordà, de la ratafia de la Garrotxa (Russet, evidentment), del gin menorquí, del cafè-licor de l’Alcoià i del Comtat, de les herbes eivissenques, del palo mallorquí, de l’aiguardent de la Val d’Aran, de l’aiguanaf de Sant Quirze de Besora, dels aromes de la Segarra (i dels de de Montserrat), de les calderines Flors del Remei, del vermut Yzaguirre del Morell, de l’herber de la Vall d’Albaida, de la cassalla de La Safor, de la murtra de l’Alguer...

Parlo també dels combinats. No dels cubalibres, ni dels mojitos, ni d’altres merdes d’importació que acostumeu a demanar a qualsevol barra. Parlo del mau-mau, del burret i de la mentideta, de la pomada, de la mamadeta, de l’aigua de la Torre, de la barreja de Patum, del xiflis i de la pallofa, del rebentat, del masclet, del canari i la castanyeta...

Per això, quan veig algú que presumeix de beure malibú amb pinya, vodka amb llimona, jb amb cola, cointreau amb llima o qualsevol d’aquestes merdes que anomenen cocktails, em recorre el cos un sentiment de tristesa tan gran que enviaria els maulets del general Basset a rebentar tota aquesta botiflerada alcohòlica.

Perquè com veieu, no hi ha res comparable a emborratxar-se en català, ni cap raó que ens excusi de fer-ho.

I és que la millor cuina del món, havia de tenir sens dubte les millors begudes del planeta.

34 comentaris:

  1. Estic d'acord (sobretot en el que diu de l'Aigua de València). Ara mateix estava jo escrivint alguna fotesa per a penjar demà en el meu blog i alguna relació té amb el seu escrit de hui. Per cert, compte amb el cafè licor, que a l'endemà cagues negre...

    ResponElimina
  2. remitjó: Dic que l'Aigua de València està sobrevalorada perquè alguns la tenen com a beguda nacional dels Països Catalans quan, en canvi, alguns dels seus ingredients bàsics són ben foranis.

    ResponElimina
  3. Em cago en el seu èmfasi al "xampany".
    La mare que el va parir. Vingui cap aquí i l'intubem vi hòstia!!
    Les postres també tenen un lloc especial...la crema catalana...mmm

    ResponElimina
  4. No, no, si és que a més és una merda...Al final només fa gust a Fanta desbravada...

    ResponElimina
  5. Això és fer país i la resta són collonades! El que es perden els que ens fan boicot!

    ResponElimina
  6. Estic força d'acord amb vos, sr. Esfinter fluix. Dic força, perquè malauradament no he arribat a tastar la gran majoria de beures que comenta.
    Tot i així, permeti'm dir-li dos punts que m'han ferit:

    1.- S'ha oblidat de, probablement, el plat més català després del pa amb tomàquet: l'ESCUDELLA. Del millor que han parit les àvies catalànes. La d'aquest Nadal, a mi em va curar instantàniament una ressaca. Sujuru.

    2.- Em fot molta ràbia la gent que parla de CALDOS quan parla de vins. De caldos ja en tenia prous a l'institut i la universitat. I l'altre dia vaig fotre pasta a bullir en un Penedès i la sopa va sortir molt poc nutritiva però sí força espirituosa.

    ResponElimina
  7. Ho sento però el pa amb tomàquet li falta el pernil d'aglà, i aquí, d'això, anem una mica coixos.

    ResponElimina
  8. Jo de cuina encara, però aquesta exposició alcoholica no la sabia pas.
    M'he de posar al dia!

    ResponElimina
  9. Ara mateix vaig a buscar l'ampolla de ratafia per engatar-me una mica, que ara sí que m'he emocionat. Salut.

    ResponElimina
  10. Barreja de Patum en ampolla de fontvella, i anar passant.

    ResponElimina
  11. Ai, senyor LLufa, he de confessar-ho: sou el millor. Us admiro.
    Visca la puta terra LLIURE! i tot el que hem parit!
    Per cert, una curiositat: de quin any sou?
    criança? reserva?...

    ResponElimina
  12. Casum, feia dies que no em passava per aquí, disculpi Pere Llufa. Veig que parla dels caldos del Pla del Bages, i jo li dic: EP, PARLEM-NE. Ben vist, són excel·lents i a uns preus excepcionals. Especialment els blancs, fantàstics els Nisus.

    ResponElimina
  13. Osti, molt bo. Ara sí que li podré demanar una mamadeta a la cambrera del "luzde".

    ResponElimina
  14. Si una revolució no promou la bona vida, és que no val la pena.

    ResponElimina
  15. Visca la Ratafia Russet!!!! Avui també m'has fet emocionar. Una bona manera d'acabar l'any, torrat i amb producte català, i tant que sí! Bon Any!

    ResponElimina
  16. Cojons, un Amen com la puta catedral de Mallorca.

    ResponElimina
  17. Bon any o bona cagada 2010 (com li agradi més)
    Salut

    ResponElimina
  18. Li dono la raó en certes coses, però el Gin xoriguer és un brevatge malèfic que jo no faria ni per treure-li lluentor a un tanc de combat.

    ResponElimina
  19. Miri, m'ha agradat el que diu. El primer que faig quan vaig "a fora" és comprovar fins on arriba la quantitat de sucs diversos importats de Catalunya, i he de dir que aquí on sóc ara puc comprar gairebé de tot. Ara són les 8am però què collons, vaig a fotre'm un moscatell General Moragues.
    No cauré en allò de desitjar-li el bon any i bla bla bla... com a molt li desitjaré que el 2010 sigui tant melafo com el 2009.
    Salut !

    ResponElimina
  20. Hòsties Modgi, em fas por. Tornem a coincidir. El gintonic de Xoriguer és de las pitjors coses que he tastat en ma vida. Ratafia inclosa.

    ResponElimina
  21. l altre dia em vaig torrar de gin tonics i vaig acabar vomitant als llençols i a l alfombra(36)haha

    la tonica i la llimona em regiren l estomac...millor jb s cola qual xarnego i avall...

    amb les coses series millor no fer invents....

    ResponElimina
  22. wueno dde fet a mi l alcohol no m agrada nomes el faig servir per posar me ben "cego"

    m agraden l aquarius , el sucs , el cacaolat i mariconades similars,,,


    super felí

    ResponElimina
  23. "És una puta evidència: el menjar i el beure català són els millors del món. Punt i ratlla. I el que no pensi el mateix és un solemne imbècil."

    Amèn!!!

    ResponElimina
  24. mare de déu: a casa sempre n’hem dit xampany. En diem cava perquè els francesos no ens van deixar dir-ne xampany, i només per això, val la pena l’èmfasi.

    Albert B. i R.: Els que ens boicotegen es boicotegen inconscientment, però els imbècils no se n’adonen.

    Pare: Error imperdonable haver-me deixat l’escudella, teniu raó. Pagaré penitència fotent-me’n una de bona demà passat al migdia.

    Sobre el tema caldos, m’alegra que us faci ràbia. D’això es tracta, no? Si fem menys gràcia, com a mínim que fem més ràbia.

    Anònim: Per algun lloc hem de fallar. Però sempre podem envair Salamanca.

    Srta. Tiquismiquis: Ja m’explicareu.

    iaiapunkarra: Sí senyora. Un bon pet de ratafia, que ho cura tot.

    Delfica: I anar passant fins la ressaca...

    Helena Arumi: Caram, sra. Helena, només us ha faltat venir i fotre’m un polvo. Ep, parlem-ne!

    Lo Gené: Sí senyor. És que sembla que en aquest país només hi hagi Penedès i Priorat a vegades.

    Anònim: Ho veieu com la beguda catalana és collonuda?

    Josep: Imagineu-vos el dia que els catalans ens aixequem en armes!

    Thera: És que la ratafia o és Russet o millor pleguem. Ho sento per les altres.

    tito: I a darrera un got de Palo.

    Gaia: Salut i feina i un bon forat per l’eina!

    Modgi: I com farem les pomades, amb Bombay?

    Dr. Muerte: Estic convençut que podeu trobar més coses d’aquí allà on sou que a molts llocs d’aquí.

    CETINA: Puc fer la vista grossa amb el Gin, però el comentari de la Ratafia no us el puc deixar passar! Amos home!

    El gat: No sabeu el què us perdeu, una ressaca de barreja de Patum no té preu.

    Anònim: Efectivament, mariconades. Res a afegir.

    Sr. Merdevalista: Doncs més avall veureu un imbècil.

    Anònim: Gràcies per les vostres paraules, i benvingut al meu forn... perdó, blog.

    ResponElimina
  25. Estic plorant d'emoció... aaaai que bonic! :_)

    Quan mori, li donaré el meu cos perquè en tregui el fetge i pugui vostè fer un bon foie de ratafia :_)

    I al fill de puta que diu que al pa amb tomata lia falta pernil de glà... Que hi foti una Bona Escalivada i unes anxoves de l'escala i en acabat me la xarrupi! Ijnorante de la vida!

    Ostia... fot tant que no em cardo un burret... hi haurem de posar remei!

    ResponElimina
  26. xampany del Penedès?
    per començar no només s'elabora cava al Penedès i segona no es pot anomenar xampany perquè el vi escumós que porta aquest nom s'elabora a la regió de la champagne. daltre banda hi ha grans diferències entre un producte i l'altre, començant pel marc legal (temps minim de criança) i les varietats permeses entre daltres... aixi doncs no pots comparar un producte amb l'altre.

    si tanta importancia vols donar als productes d'aqui seria bo que t'informesis abans que res i no solament del cava.

    ResponElimina
  27. Benvolgut Anònim,

    a casa, del xampany sempre n'hem dit xampany. Quan jo era petit, les festes es regalaven amb un parell d'ampolles de xampany, als aniversaris es brindava amb xampany i celebràvem el cap d'any amb una copa de xampany.

    Van ser els fills de puta dels francesos qui van obligar-nos a canviar el nom argumentant que ‘xampany’ només se'n podia dir el que es feia a la Champagne. I els tribunals els van donar la raó.

    I això va ser fa quatre dies. Exactament el 1972, tot i que l'expressió 'cava' no va començar a a agafar volada fins a principis dels anys 80.

    De fet, l’Alcover Moll només recull el terme ‘xampany’ per definir el «vi escumós fet a l’estil de la comarca francesa de la Champagne». Però no pas ‘cava’, que és simplement «un celler sota terra».

    Si ara, per determinats interessos econòmics, comercials i fins i tot geopolítics (perquè no cal oblidar que cava és una denominació inventada i circumscrita en una realitat geogràfica i política), alguns voleu diferenciar un i altre producte com si fossin diferents (‘grans diferències entre productes, bla, bla, bla...), em sembla perfecte.

    Però no preteneu fer-nos canviar la terminologia popular per a definir un producte que, català o francès, és el mateix: xampany.

    En aquest sentit recomano l’article de Ramon Barnils, escrit el 1985.

    Contra Champagne, Cava, contra Cava, Xampany

    PS: I no em toquis els collons amb les diferències de mètode. El xampany francès es produeix segons el Mètode Champenoise i el català segons el Mètode Tradicional, que no és res més que el Champenoise canviant-li el nom.

    És cert que el xampany francès i català s’elabora amb varietats de raïm diferents, però els motius del perquè és així són tan obvis que considero estúpis explicar-los.

    ResponElimina
  28. Tio no coneixia el teu bloc y me he quedat molt sorpresa.A partir de avui aqui tens una seguidora fidel de les teves cagadas.
    El hortet de olga ( es el meu bloc )

    ResponElimina
  29. Per menjar, Botifarra de Cerdanya, Monjetes xai i Allioli, Ollada, Bullinada, i per beure, Banyuls, Maury, Ribesaltes, uns dels millors vins negres del mon... Mare de deu quina sort que tenim !

    ResponElimina
  30. us heu deixat la mistela de la marina, la palometa (cassalla amb aigua) la mentireta (cassalla amb aigua llimó) i moltes altres coses de la cultura alcohòlica tradicional catalana. i per cert un de les millors coses és una bona paella d'aladroc pescats als ports de la marina. La paella és lo milloret encara que la escudella... XD

    ResponElimina
  31. I el borinot, què?, aigua de València però amb llimó en lloc de taronja, típic d'Alacant, i el cafè granisat amb cassalla, collons!, de la Vila, Pollosa, i l'absenta, clandestina, que aixina mos bufem a l'estiu, amb la calor, i a l'hivern, per a calfar-nos, i el barrejat d'Algemesí; a l'hora de mamar no mos guanya ningú (que s'aparten els anglesos, i els altres, també). Mos bevem el país i mos el megem, a mos redó. De postres, caliquenyos de la Ribera, comprats d'estranquis; i per a dormir, pit i cuixa, també de la terra, i no!

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails