dilluns, 28 de juny del 2010

Amors bitals

D'això sí ens podem enamorar.

Sempre m’havien dit que allò que diferencia els homes dels animals és la capacitat de raonar (tot i que jo, fins fa ben poc, entenia ‘enraonar’), de pensar, de discernir. Una teoria, però, llençada a les escombreries per fets com els de la passada revetlla de Sant Joan o per qualsevol dels guardons que cada any otorguen els Premis Darwin.

Sinó és la raó, doncs, què és allò que ens diferencia de les bèsties?

L’amor, amics meus. La capacitat d’enamorar-se.

Algú ara podrà dir que els animals també s’enamoren i que les plantes tenen sentiments. Si sou d’aquests «alguns» us convido a anar passant cap a un altre blog mentre recordeu la darrera prova d’amor que un ésser humà va rebre d’un animal [SFW].

L’amor és aquella capacitat només coneguda en els ésser humans que fa que hom senti una affecció viva envers una persona o una cosa.

Podem enamorar-nos d’una dona, de la nostra cunyada, de la nostra germana, de la dona del nostre millor amic; podem enamorar-nos d’un quadre, d’una pel·lícula, d’un llibre. Podem enamorar-nos d’un plat, d’un país, d’un cendrer o d’un senyor clavat en una creu. Fins i tot podem estar completament enamorats de nosaltres mateixos.

Tots, per estranys que siguin, són comprensibles.

«Ep, en conec un que està perdudament enamorat d’un segell del Rei d’Espanya». Sí, no és normal, però és possible, comprensible i racional.

Al capdavall, «el roce hace el cariño» que diuen els nostres veïns.

Però què passa quan l’amor sorgeix de forma estúpida i incomprensible envers allò intangible i desconegut? Quan l’amor esdevé il·lògic i irracional?

L’amor cibernètic, per exemple.

Internet està ple de casos de gent enamorada d’altra gent que no ha vist en sa vida. Persones que s’enamoren d’altres persones simplement per llegir quatre textos estúpids que pengen en un blog, o per quatre comentaris que hi deixen com a rèplica. Internautes enamorats de simples avatars, de textos de 140 caràcters, de falsos perfils socials.

No cal anar gaire lluny per conèixer algun cas d’aquests, a la nostra petita comunitat n’hi ha algun, capaç fins i tot de superar la llarga distància entre la costa oest d’Estats Units amb un idíl·lic poble pescador de l’Empordà.

Amors sense cap mena de fonament més enllà d’un somni, d’una imatge forjada a cops de teclat, d’una esperança idíl·lica basada en la transmissió de bits i megabytes. Amors bitals. Il·lògics. Irracionals.

I paradoxalment, aquesta capacitat d’enamorar-nos irracionalment, aquesta capacitat d’actuar sense cap lògica ni raó, és la que més ens diferencia dels animals.

21 comentaris:

  1. Visca l'amor pur i les palles ben pegades!

    El vídeo no l'he vist sencer. Ha arribat un moment en què ja no podia estrènyer més el cul i l'he parat.

    Vol dir que el que hi ha entre aquests dos blocaires és amor (supose que serà del tipus "los que se pelean se desean")

    ResponElimina
  2. Això vol dir que millor no li envïi la declaració d'amor que li tenia preparada a vostè, oi? Bé, de declaració d'amor en tenia poc, era més aviat una enredada i hàbil farsa per a treure-li els calers (tot i que primer hauria d'esbrinar si en té).
    Aaah... l'amor cybernètic... Potser, més que amor, en alguns casos hi ha ganes de cridar l'atenció perquè a casa van mal follades, més aviat. Vaja, ho he dit en femení? Què hi farem.

    El video, èpic... vull dir, hípic!

    ResponElimina
  3. Proposo que quan un blogaire estigui a les últimes, a punt de dinyar-la, confessi a quin altre blogaire s'ha follat (i a qui li hagués agradat de follar-se, potser hi hauria més d'una estirada de cabells).

    ResponElimina
  4. Malparit Senyor Llufa... li vaig dir tot això en confidència i ara ho va esbombant per tot arreu. Pregui perquè mai sàpiga on viu...

    ResponElimina
  5. Remitjó: ah si el sr. Kenneth Pinyan hagués fet el mateix que vos!

    Llesca: Podem fer una cosa, vos em feu arribar la declaració d’amor i jo la de la renda. I en l’intercanvi de papers fotem un clau. Perquè primer més val que follem i si veiem que la cosa funciona (és a dir, orgasmes múltiples), ja tindrem temps d’enamorar-nos.

    iaiapunkarra: No cal ni que us digui, recordi, manifesti i exposi que jo us estiraria raquesta faldilla ben a gust. Ep! i sense haver-la de dinyar.

    Dr. Muerte: Benvolgut Doctor, jo només em faig ressò d’un rumor. Internet en va ple.

    La vostra confessió està segura amb mi. Sóc una tomba.

    ResponElimina
  6. Ha dit amor? no ha dit sexe? Senyooors quin és el rumor? I que consti lo que jo tinc amb el sr. Remitjó no és amor...

    ResponElimina
  7. doncs de la dona de la fotografia no em podria enamorar mia... detesto les dones amb pulseres

    ResponElimina
  8. Quan l'he llegit, Sr. Llufa, m'ha vingut al cap aixó:

    http://www.youtube.com/watch?v=872rbwwvFJI

    El que no tinc clar és el paper que prèn cadascú ni qui completa el trio.

    ResponElimina
  9. Ara a l'estiu es quant es desperta més això de l'amor, per què serà?

    ResponElimina
  10. És vostè pitjor que salvame i tots aquestos programes que diuen el que però mai diuen el qui i a part d'això et foten 200 minuts de publicitat.

    Li perdono que no hagi dit el nom, perquè ens ha posat una foto d'una noia que ens ha distret uns quants segons que sinó...

    ResponElimina
  11. Dos coses:

    1.-Que el Doctor està enamorat de mi, no és cap secret. En tot cas, un secret a crits.

    2.-De mal follada res de res. No m'hi poso per menys de cinc (i de seguits).

    ResponElimina
  12. Caram, a la mossa de la foto li diria alló de "amb tú fins i tot m'hi casava!"

    ResponElimina
  13. Noa... 5?


    Potser si parle amb un parell d'amics... entre els tres....

    ResponElimina
  14. Jo ho porto en secret perquè tenia entès que era tot el contrari, que un blog era la criptonita del follar, però ep! s'accepten proposicions indecents, decents, i inconstitucionals.

    ResponElimina
  15. Caram, és ben escrit, i ben pensat, i la teua conclusió me sembla bona.

    Encarra que hi ha micos i ximpanzés tocant-se la pastanaga en davant de pantalles conectades !

    Penso qu'el contrari és possible també, tu pots detestar sense veure, com aqui en França, la gent detesta la seua equip de futbol sense veure'l jugar.

    ResponElimina
  16. Sense ànims de demerèixer el gran post que ha escrit, jo sempre he cregut què el que realment ens diferència dels animals és l'humor, a més crec que l'humor es al capdamunt dels processos d'enraonament, només cal veure que no hi ha ni un feixista que fagi puta gràcia. L'amor jo el veig més com el desig de posseïr fet no tan allunyat dels animals.

    ResponElimina
  17. L'humor fa que l'home perdi les faccions humanes, fins a transformar-se en mono. El riure fa que l'home deixi de tenir por de res, i per tant caigui en una amoralitat malaltissa. Aquells que afirmin haver llegit el segon llibre de la poètica d'Aristòtil menteixen, doncs la Providència impedeix que tal cosa hagi estat mai escrita...

    ResponElimina
  18. Doctor, la veritat es que ho he dit perquè era el que em semblava i mai m'havia parat a llegir res al respecte, però com avui he treballat de nit, i tinc algo de temps he buscat una mica i he trobat algo interessant d'un filòsof que es diu Bergson i que ve a dir que el riure es exclusivament humà i que qualsevol situació animal que ens faci riure es perquè té una semblança amb l'home. Tambè val a dir que nomès m'he dedicat a buscar fonts afins al meu comentari obviant les altres. Li he d'agraïr que amb la seva resposta m'ha despertat un interès sobre el tema en qüestió. Salutacions.

    ResponElimina
  19. Potser no és amor, però sé de gent que ha lligat amb el seu blog.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails