Jo no crec en aquesta democràcia que [birra, birra] no representa a [porro, porro] ningú i que no ens deixa [sofà, sofà] ser partíceps ni col·lectivament [play, play] ni individualment [passejar el gos] amb uns polítics que no ens representen [festa alternativa] i que només busquen alienar [megavideo, megavideo] les nostres consciències [clapar, clapar] i subjugar la nostra iniciativa [pare, encara no m’has fet la transferència d’aquest mes...] esdevenint còmplices d’un sistema [assemblea, birres, festa] que coarta la nostra llibertat individual [gespa de l’autònoma] en benefici propi [quedem al bar?]...
A cagar!
Senyor Llufa, aquest parlament, demostra que l'autor és una persona compromesa amb el destí de la humanitat. Els parèntesis no confirmen sinó la seva condició de lluitador amb els peus al terra, prop dels problemes i les inquietuds de la societat.
ResponEliminaPer cert, la Senyoreta Tiquismiquis (aka Mrs, Cuixes Enreixades) ha sortit molt bé a la foto.
Democràcia?... si els grecs aixequessin el cap. Burrocràcia millor.
ResponEliminaPer alusions sr. Remitjó, li he de dir que amb cartells a la ma soc perillosa que acabo fent traus al cap a la gent (per cert m'agrada el nom que proposa, potser me'l canvio)
Poc a poc aniran tots vostès veient els avantatges del que jo sempre he defensat: una tirania absolutista. A veure quants pijippis quedarien, quants perroflautes m'emprenyarien pel carrer, i quants fills de puta podria arribar a pelar en una sola hora...
ResponEliminaSenyor Llufa.
ResponEliminaJo no crec que el problema sigui la democracia -sense accent perquè algun polític l'ha xoriçat- sinó les ganes d'estirar (parquet, parquet) més el braç que la màniga (2ª residència, 2 residència), el possibilisme que s'ha apoderat de la societat (solarium, solarium), els luxes innecessaris (Plasma, plasma) i les aparences faraòniques sustentades per equilibris financers (Cayenne, Cayenne) fets sobre un castells de cartes. El problema són les mentides i com la gent se les ha cregut (fills de puta, fills de puta).
El problema no és pas la democràcia. Més aviat és la absència d'auténtics demócratas.
ResponEliminaQui l'ha enganyat dient-li que vivim en democràcia?. Segueixen manant els de sempre!
ResponEliminaI quants escalfa-cadires (blog-blog)... autocrítica senyors meus, autocrítica.
ResponEliminaTens tota la raó, nen. Aquests perroflautes [clenxa de coca] no saben fer res més que queixar-se [explotació laboral] i tirar de tòpics [puta de luxe]. Si treballessin dur, com tots nosaltres [partida de paddle] sabrien el que es bo [pallissa a la dona]. En fi, és per culpa d'aquesta gentussa [vermut amb caviar] que el país no avança [especulació immobiliària]. Cal fer-hi alguna cosa [explotació infantil].
ResponEliminaUf, ens hem posat trascendentals. Perdonin, me'n vaig al bar a fer una birra. Avisin-me quan s'acabi la discusió i passin als fets.
ResponEliminasal i sucre: Aquí és on volia anar a parar i això és el que precisament volia denunciar: la manca d'acció.
ResponEliminaD'un temps ençà detecto molta gent que davant de qualsevol discussió política, ja sigui presencial o a internet, exclamen simplement "jo no crec en la democràcia" i es queden tan amples.
Mireu, de moment encara no s'ha trobat cap sistema millor que la democràcia. És cert que té moltes imperfeccions i és millorable. Però aquestes millores no les farem sinó actuem, sinó reaccionem...
Mentrestant, el discurs de "jo no crec en la democràcia" només és una postura que no amaga res més que un passotisme extrem envers tot el què ens envolta. Això sí, davant la "colla" queden de puta mare.