On planta la cuca en Carles Puyol?

Volem tomàquet!

Durant els anys 80 del segle passat, amb la recuperació de la democràcia, els llavors governants del nostre país van iniciar una croada que també ens permetés recuperar-nos com a país.

La idea era teixir unes mínimes estructures d’Estat encara que continuéssim sotmesos a Espanya.

Fruit d’aquesta voluntat van néixer TV3 i els Mossos d’Esquadra. I posteriorment es va impulsar el què es va anomenar ‘rock català’, amb la voluntat de normalitzar la nostra llengua entre un jovent que res tenia a veure amb els setze jutges i els cantants de Xàtiva.

Però enmig d’aquesta tasca normalitzadora es van oblidar de l’element més important de normalització i cohesió d’un país:
la premsa rosa.

Catalunya disposa d’un nodrit repertori de revistes de totes les temàtiques imaginables i per imaginar (naturisme, agroecologia, psicopedagogia, cunicultura, medievalisme, pensament cristià, caramelles...), però cap, cap, dedicada a escampar les interioritats i les vergonyes del famoseig català.

Volem saber on planta la cuca en Carles Puyol, quins són els embolics extraconjugals de n'Emma Vilarasau i a qui se la xupa na Marta Torné. Volem conèixer les fílies sexuals de n’Espartac Peran i veure la casa d’en Xavier Coral. Volem un «robat» de na Núria Roca en top-less i de na Pilar Rahola en una platja nudista.

Volem saber fins l’últim detall del currículum «professional» de na Mari Pau Janer i conèixer quines substàncies ingereix en Joel Joan. Volem veure la col·lecció de llenceria de na Montserrat Nebrera, saber on planta el cul en Josep Cuní i què se n’ha fet d’en Josmar.

Les marujes catalanes són un percentatge altíssim de la població i tenen dret a ser informades des d’una òptica catalanocèntrica com a via per assumir una veritable consciència nacional.

Perquè elles també voten, Catalunya rosa.