dimecres, 24 de febrer de 2010

Petits millets



Recull de frases escoltades els darrers mesos:

«A casa no gastem mai ni paper ni bolis, m’ho enduc tot de l’oficina»

«Ens hem empadronat a casa dels avis per poder matricular el nen a l’escola del seu barri, que la que ens toca no ens agrada»

«No coneixes cap trampa per pagar menys a Hisenda?»

«Això m’ho podeu facturar en B? L’IVA que el pagui sa puta mare»

«Sempre trobo aparcament, vaig amb la targeta de minusvàlid de la meva mare...»

«Cada dia m’enduc d’amagat pa, pernil, begudes o el que necessito del bar on treballo».

«Este mes me habré colao como veinte veces en el metro»


Escoltada avui:

«Ayer, al hacer caja me di cuenta que le había cobrao 20 euros de más a una clienta» «Y qué hicistes?» «Pa mi bolsillo, y que le den por el culo a ella y a la jefa»


La diferència entre en Millet i la majoria de nosaltres és simplement una qüestió de mida, oportunitat, barra i pebrots. Perquè en el fons, tots som petits millets.

25 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb tu. D'aquí ve la famosa frase: L'ocasió fa el lladre.

    ResponElimina
  2. Home, sí que som tots petits lladres, però tampoc no exagerem. No és el mateix fotre un parell d'hòsties que una pallissa mortal, ni robar una grapadora que molts milions.

    ResponElimina
  3. Jo reconec que un dia em vaig colar al metro i que el material d'oficina me l'emporto de la idem,fins i tot el dissabte vaig marxar del garito sense pagar tres canyes... però la meva ment criminal és una puta merda. Què he furtat, ni 20 putos euros...


    El dia que tinga els sants collons de fer la boda de ma filla (bé primer en caldran collons per tenir una filla) al Palau, carregar al seu compte totes les despeses i després dir-li al meu consogre que em deu 6 milions i... a la butxaca... Aquest dia podré dir que sóc un triomfador.

    ResponElimina
  4. Sempre pensant en els diners i en coses materials... veuen? jo en canvi només robo ànimes i vides. De fet, les possessions dels cadàvers les acostumo a deixar en una cantonada on sé que a l'endemà hi haurà un pidulaire que ho revendrà tot. Si en el fons sóc bona persona...

    ResponElimina
  5. En se d'un que per 100yuros et passa la I.T.V. d'un totxo amb rodes. Es treu més pasta així que amb el sou que cobra.

    ResponElimina
  6. Ja hi digué la gran filòsofa Lucía Lapiedra: el tamaño si que importa.

    I qui diu "tamaño" diu "Tamayo"

    ResponElimina
  7. per mi , aixo que estas diguent , es la principal diferencia entre nosaltres i els europeus....
    o sigui la mentalitat que subjau que genera aquestes actituts...

    e llegit a vegades que la cosa es que ells van tenir democracia molt me4s abans , i nosaltres en cambi varem haver de desarrollar actitus picaresques per subsistir....


    saluti Pere llufa !

    ResponElimina
  8. Sentit darrerament: "mi novio ha puesto que cobraba menos en la solicitud de la ayuda de 200€ para la vivienda y nos la han dao jejejjeje tkm NiÑaS sOis Lo MeJoR SuShO 4eVeR"

    ResponElimina
  9. Així ens va.... i jo també robo bolis de l'oficina!

    ResponElimina
  10. Els petits Millets no van de vacances a les Seyshelles.

    ResponElimina
  11. Noa: Per això som petits... perquè si fossim grans, Catalunya s'hauria de mudar a les Seychelles XDDD

    Per cert, sabíeu que Ikea ha retirat els pots de menjar infantil triturat de l'abast de públic? Eren i són gratuïts, però resulta que a l'Ikea de Badalona una treballadora em va explicar que hi havia gent que anava a dinar potitos pel sol fet que eren gratis... així anem i així continuarem!

    ResponElimina
  12. Robar clips no és un robatori, és un lleuger avantatge. A més, el volum fa el delicte. No és el mateix un furt que un robatori.

    ResponElimina
  13. Material d'oficina, cuberts, un llibre, un joc de taula, tovalloles als hotels ...
    ElSr. Modgi crec que ho aclareix força be això dels furts i els robatoris.

    ResponElimina
  14. A tots els que diue que no és el mateix jo us dic: Va home, va!! La única diferència entre Millet i nosaltres es troba en la ocasió. Si no furtem el mateix que el , no serà que no hem tingut al nostre abast la possibilitat? Si enganyeu a hisenda en el que podeu, no ho farieu si gestionèssiu un patrimoni milionari? Si us quedàveu el canvi d'anar a comprar el pa, què no fareu si podeu tocar una caixa poc vigilada?

    La única diferència és que si us enganxen havent robat milions, podreu pagar un millor advocat i després (previ passi per la presó, o no) a gaudir!!

    ResponElimina
  15. Gaia: Justa la fusta! El refranyer popular és com la prova del cotó, no enganya.

    sal i sucre: A nivell pecuniari és evident que no és el mateix, però potser cal reflexionar sinó és perquè no hem tingut mai cap oportunitat d’anar més enllà de la grapadora.

    Remitjó: Vos sou el què es coneix com un pringat. Sempre s’ha dit que si has de robar o estafar, fes-ho a l’engros. No val la pena passar el ridícul que t’enganxin per 20 euros. Això el Millet ho va entendre perfectament.

    Dr. Muerte: Sou un exemple d’altruïsme i generositat. Tan de bo n’hi haguessin més com vos.

    req: Jo en conec un que més o menys feia el mateix, però per 50. I quan el van enganxar: «yo pago impuestos, pa que lo queden ellos me lo quedo yo, que se han pensao, ladrones, etc.» Impressionant.

    Josep: Lucía Lapiedra hauria d’entrar al temari de la classe de filosofia i no perdre tan el temps en platons, sòcrates i altres collonades. Tamayo potser també.

    Super Felí: L’heu clavada. El poble ibèric, que d’intel·ligent en té poc però de llarg ho és molt, va resoldre aquest conflicte ètic inventant-se el terme «picaresca». Així, coses com «furtar», «robar», «estafar», etc., es van convertir en «picaresca» i tothom va poder dormir amb la consciència tranquila.

    Sergi: Ah l’apassionant món de les ajudes institucionals! I quantes segones residències no s’hauran inscrit com a primeres per pagar menys d’impostos. De fet, és el mateix banc o el notari qui et recomana que facis la trampa (i si t’enganxen, pagues i ja està; i si no, això que tens).

    Txisky: I moltes vegades ens hauríem de preguntar: «I els necessito els bolis?», perquè a més, sovint robem pel pur plaer de robar o de «fotre».

    Noa Literal: No, no hi van, però si sumem tots els furts, petits robatoris i estafes que es produeixen cada dia, podríem donar unes quantes voltes al món.

    No podem excusar-nos en la dimensió del delicte per estar tranquils. És com si un violador argumentés en la seva defensa «només l’hi he posat la punteta».

    surfzone: Això dels potitos és realment espectacular i demostra fins on pot arribar la nostra mesquinesa.

    Haurien de provar de posar gratuïtament el menjar dels gossos, a veure si es produeix el mateix efecte. Segur que més d’un també s’hi entaulava.

    Modgi: No és el mateix penalment, però moralment?

    Goculta: Us remeto a la resposta al sr. Modgi

    Anthony S.: Exacte. El què diferencia un furt d’un robatori és simplement l’oportunitat i aquí és on jo volia anar a parar. Per això tots som petits millets, o si ho voleu d’una altra manera, millets en potència.

    En tot cas, el què més em rebenta de tot plegat és la barra que tenen molts per vantar-se d’haver estafat a hisenda públicament i després cagar-se en en Millet, sense adonar-se de la contradicció moral que això hauria de suposar.

    Per exemple, la segona frase, la del canvi d’empadronament la vaig sentir dir a una persona que trenta segons abans s’havia cagat amb en Millet, amb el cas Pretòria i amb la classe política en general concloent amb un sonor «no tenen vergonya, són una colla de lladres».

    ResponElimina
  16. Jo ja he manifestat a diversos llocs que Millet és el meu heroi, jo quan sigui gran vull ser Millet! No entenc com és que no li concedeixen directament el títol de català de l'any!

    ResponElimina
  17. Això és com allò que -crec que- va dir en Groucho, però econòmicament a l'inrevés. Una cosa així com:

    - Señorita, ¿se acostaría conmigo por 1.000 dólares?
    - Sí.
    - ¿Y por 10?
    - ¡Pero oiga! ¿Qué se ha creído que soy?
    - Señorita, lo que usted es ya lo sé, ahora sólo estamos negociando el precio.

    ResponElimina
  18. si només fos que l'ocasió fa el lladre...Encara rai, que la gran majoria no roba per por al càstig i la vergonya de que t'enxampin.
    No hi ha consciència de societat. Visca l'individualisme i com que sempre trobaràs de més lladres, sempre hi haurà una excusa.

    ResponElimina
  19. ah miri, això mateix li intentava explicar ahir a una amiga, amb l'exemple de dos italians que estan fent el seu erasmus a París, que reben dinerets dels seus pares cada mes i després viuen en un pis ocupat (o okupat, com vulguin) i et venen a dir que berlusconi és un lladre i un corrupte...

    ResponElimina
  20. El millor és conèixer algú que treballi als jutjats, encara que sigui per anar a drenar les foses sèptiques d'on fan les autòpsies. Et pot treure des d'escopetes i tot tipus d'armes deixades a qualsevol racó, bàscules de pesar micres com a peces de convicció, tota mena de material decomisat apunt d'anar a la foguera...

    ResponElimina
  21. Últimas noticias, últimas noticias! Senyor Llufa, té vostè tota la raó, sóc un pringat. Vinc ara d'un IKEA i he furtat una merda de tirador, un pom d'un calaix. No en quedaven dels que volia i m'he dit: Què collons si tothom sap que és vostè un pringat (jo em parle de vostè), si l'enxampen pot dir que és un furt famèlic

    ResponElimina
  22. ... i tots creuran que vostè menja peces de ferro..."


    (perdó, però s'ha tallat)

    ResponElimina
  23. Explicació: em parle de vostè des que tinc el bloc i he d'adreçar-me a vostès d'aquesta forma. Un dia vaig dir-me: vostè va a mostrar-li més respecte a aquests fills de puta del que es mostra a vostè?

    (fi del bombardeig spam, ho jure)

    ResponElimina
  24. Petits millets... que més voldríem, no li arribem ni a la sola de les sabates! Absurts furts que no ens treuen de res, petites satisfaccions només. L'heroi nacional, un que l'ha feta molt grossa (diners i més diners, tants que no els veurem mai junts nosaltres, viatges exòtics i vici a dojo) i tot i això ningú té ous de tancar-lo a la presó, es passeja tan tranquil, com si res. Un heroi ja li dic...

    ResponElimina
  25. surzone: Teniu raó. Jo no sé perquè li van retirar la Creu de sant Jordi. Una altra li haurien d’haver concedit. Un paio que és capaç d’estafar 34 milions d’eurus (com han dit aquest cap de setmana) i anar tan panxo pel carrer, mereix un premi.

    Pare: Ben trobat, sr. Pare.

    Doctor J: Exacte. Si ens deixessin sols en una botiga, segurs que ningú ens regiraria la bossa quan sortíssim, què passaria?

    glory: okupes i italians, no calia esperar-ne gaire més. L’okupisme, a més, té la virtud de passejar-se sempre en el cinisme i la hipocresia. Només cal ornamentar-ho amb frases com «robo a l’Estat», «és un dret no un privilegi», «justícia social» i collonades per l’estil i ja tenim la justificació moral i ètica a les nostres perversions.

    iaiapunkarra: D’això se’n diu pragmatisme.

    Remitjó: Ho veieu com no m’equivocava. Els pringats vocacionals tenim un ràdar per localitzar altres integrants de la nostra espècie. Però podia ser pitjor, jo una vegada vaig robar una collonada (no recordo si era un barrufet o alguna figureta similar) i quan vaig ser fora de la botiga vaig penedir-me i ho vaig tornar a deixar a la prestatgeria.

    Proveu a parlar-vos de vos, encara dóna més llinatge.

    Thera: Reitero la meva voluntat de fer-li un homenatge, una estàtua eqüestre o dedicar-li un passeig. O millor, nomenar-lo directament President de Catalunya i posar-lo a negociar la independència amb els espanyols.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails