dijous, 11 de febrer del 2010
La culpa és de les filles que les vesteixen com putes
Fa trenta anys que tinc vint anys...
Camineu juntes pel carrer, de costat. Samarreta de l’Stradivarius i jaqueta del Bershka. Texans cenyits, un enorme cinturó blanc i les botes, inevitablement calçades sobre els pantalons, de talons alts. La bossa de mà de color plata i el cabell ros deixat anar.
Però ella té vint anys. I tu més de quaranta. De fet, t’apropes als cinquanta.
I els texans et fan bossa allà on abans hi havia un esplèndid cul, com el que ara té la teva filla.
I la samarreta, excessivament escotada, deixa a la llum una pell aspra i l’inici d’uns pits en decadència. Ja no són aquells pits ferms i desafiadors, com els que ara té la teva filla.
I les immenses ulleres de sol no poden amagar les bosses dels ulls, ni les potes de gall, ni la mirada trista. Ja no tens aquella pell fina, suau, delicada; ni aquella mirada alegre, seductora i brillant, com la que ara té la teva filla.
Però tu penses que encara li fas ombra, que encara pots competir amb ella, que compartiu parada en el mercat de la seducció. I creus que les mirades que us llancem els homes són per a tu.
Perquè creus que el pas dels anys t’és aliè. Que a tu no t’afecta.
I demà tornaràs a sortir al carrer, i tornaràs a creure que despertes passions, desig i luxúria.
I et mirarem, molts homes et mirarem. Però serà una mirada de compassió, fàstic i un cert menyspreu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No me'n parli Sr. Llufa. Durant una època gris (ara sóc més d'època blava) en la que volia amassar prou calers com per retirar-me vaig formar part d'un equip de cirurgia plàstica a la consulta d'un "amic". La de dones tristes que vam haver de suportar. I totes acabaven dient el mateix "es que claro, la que tuvo retuvo, pero una ayudita...". Per desgràcia cap va morir a la mesa d'operacions... i jo vaig pleagar als 2 mesos.
ResponEliminaSr. LLufa, quan he acabat de llegir l'apunt, als "you migh also like", eixia la seva entrada "Menjar figues" i no he pogut relacionar ambdos escrits. Aquestes senyores de hui, si són ben menjades (con déu mana que es menge una figa) fan "un caldo enorme"...
ResponEliminaQue vol que li digui, algunes MILF me la posen més dura que segons quines teens.
ResponEliminaTé vostè raó (encara que no és menys cert el què diu el sr. Josep). Jo penso que habitualment aquestes dones de qui vostè parla solen tenir aduladors amb l'edat mental i les calentors d'un adolescent, però amb tantes probabilitats de cardar com les de la mare del rei de protagonitzar un musical. Tot plegat és trist. Cal saber envellir (físicament, com a mínim)!
ResponEliminaÉs criticable que una dona de 50 tacos vulgui vestir com una nena de 20. Fins aquí d'acord, perquè s'ha de tenir prou seny per veure un mateix quines són les seves limitacions, que afavoreix i què no, què queda ridícul i què no...però d'aquí a convertir aquestes pobres dones, egoscèntriques segur, amb personatges fastigosos i menyspreables, hi ha un món. Conec senyores d'aquesta edat que van així, i fan el seu goig. Eren coquetes de jove i ho són ara de grans. El que sí és menyspreable és que els anys passin tan despressa, que la juventud sigui un sospir. Aixó sí és trist.
ResponEliminaHa dit la paraula clau, Pere.
ResponEliminaBERSHKA
Vade retro.
Doctor Muerte: Moltes es pensen que la cirurgia plàstica és l’elixir de l’eterna joventut, però obliden que la pell continua el seu deteriorament inexorable. I no hi ha res més trist i patètic que veure uns pits inflats de silicona en un cos arrugat.
ResponEliminaRemitjó: Ull, perquè la façana pot amagar que són figues seques i a vegades no es poden empassar ni regant-les amb abundant mistela.
Josep: Cert. I no seré jo qui les descarti. Però les MILF de veritat no compren a Bershka. Una senyora amb jaqueta, faldilles sobre els genolls i sabates de talons desperten més passions que una pelleringa vestida de Oysho.
Oriol: Jo posaria la mà al foc que són divorciades o separades, a les que el marit ha deixat per dones que vesteixen d’acord amb la seva edat. Normalment trenta anys més joves. I d’aquí aquest afany rídicul de competir.
Noa Literal: Quan el ridícul traspassa el llindar del patetisme, quan no saber envellir es transforma en un desordre mental que ens allunya de la realitat, només pots rebre el menyspreu i el fàstic com a resposta.
I sí, hi ha moltes dones madures que fan molt goig, és més, a moltes melesfo; però no us confongueu, no vesteixen com una putarrota adolescent.
Valero: Ull amb Stradivarius, que també té el seu suc.
Mares Que Em Fan Fàstic. Una nova perversió?
ResponEliminaHoly shit! Això és Marilyn Manson vestida del Bershka?
ResponEliminasi , i tant , per una dona envellir es terrible, d aixo en fare 1 post
ResponEliminaque les donin pel cul , x filles de puta , que en aquesta vida tot es paga i l wenlluernament que provocaven i la satisfaccio quels produia la seva joventut es tornara en menyspreu i fastic de la vellesa
Pere, en això us dono la raó.
ResponElimina