Jordi Labanda (El País, 27/08/2006)
«Antes me cabreaban mucho las copias. Ahora no tanto. Lo que me da rabia es que la gente copia muy mal, se queda con la epidermis.»
Jordi Labanda
...i als Estats Units a la dècada dels anys 50 del segle XX (30 anys abans que Labanda generés «un estilo tan potente que ha obligado el mundo a seguirle»...)
Anunci de Jos. Schlitz Brewing, 1958
Anunci de Jos. Schlitz Brewing, 1958
Il·lustració de Fred McNabb, 1956
... i a França, des de la dècada dels anys 60, Edmond Kiraz dibuixa...
...i a la revista espanyola Semana, als anys 70/80, G. Recal...
Aneu a cagar "innovadors" i creadors d'estils!
En Jordi Labanda és un putíssim càncer.
ResponEliminaSi li dic que vaig estar a la casa de Jordi Lavanda (amb B o V?) em creurà.
ResponEliminaFou per una bona causa, i jo no sabia qui era el paio eixe.
A mi no m'agraden els seus dibuixets però ell, tot i l'amanerament, me sembla guapíssim
ResponEliminaAi, Labanda...
ResponEliminaSense comentaris.
ResponEliminaPerò ho deixo palès, per si un cas.
(i si que és guapu, si)
Anava a deixar la meva ració diària d'odi- que el doctor em va recomenar- per cagar-me en el paio aquest. Però m'ha estranyat molt que la comtessa, amb qui sempre compartim gustos similars, digués que era guapo, així que he decidit buscar com era el tipu en qüestió.
ResponEliminaI.. merda. Sí que és guapo, sí. Jo que li volia dir de tot.
Val a dir que l'he buscat per imatges i no l'he vist en "moviment" a cap video.
Pere Llufa, ara m'acabes de deixat sense la meva ració d'odi diari.
Però vinga, va, que no sigui dit: Quina ràbia el paio aquest i tot el món que l'envolta. Dibuixos típics per nenes -i no tan nenes- que els porten a les bosses, carpetes i fins i tot a les calces, si és que en porten.
Pare Bukkàkez: A mi l'obra de Labanda no em molesta excessivament, mentres no me la regalin, cadascú és lliure de buscar la millor manera d'idiotitzar-se.
ResponEliminaEl què em molesta de Labanda és que ens vulgui fer passar bou per bèstia grossa (i ho aconsegueixi). Si Labanda té èxit, mireu, millor per a ell, però trobo una indecència afirmacions com "he generat un estil" o "estic fent una cosa que mai no havia fet ningú" (escoltada a CatRàdio) o que carregui contra els que fan servir el seu mateix estil de dibuix (ell en diu copiar), quan ell mateix beu (o copia també) directament de Kiraz, Recal o d'alguns il·lustradors americans dels 50.
La manca de modèstia em fot malalt.
Tot i així també queda una possibilitat, que en Labanda hagi estat capaç de generar un estil tant potent que fins i tot el copiessin 30 anys abans que nasqués.
Josep: El desconeixement de l'existència de la llei, no eximeix de complir-la. Pensi amb Lola Flores.
Comtessa, Kashna, iaiapunkarra: I després diuen que els homes pensem amb la polla! On ha quedat aquell sentit crític femení?
En tot cas espero que el visionat d'aquest vídeo les faci canviar de parer:
http://www.youtube.com/watch?v=-85e0Kgf5Sk
Doc Moriarty: Excel·lent el seu article, però em sembla que a casa seva té reserves de pintura de color carn per als propers cinquanta anys.
Jordi Labanda és escòria. Però de la pura, de la que fot una farum que empodega durant setmanes. Jo l'he tingut al davant i per increïble que sembli és tal com es mostra a les entrevistes però amb més oli.
ResponEliminaJo el vaig clixar només de veure el seu primer dibuix: fashion, cool i buit de contingut. Però que a sobre digui que és original!!!
ResponEliminaAh! clar, ell és un artisa revolucionàri del qual beuen totes les noves tendències actuals i ha marcat la direcció de l'art futur. Ningú havia pensat mai en retratar el món del glamour, l'snobisme i l'elitisme de forma còmplice i irònica. Mai, n'estic segur.
ResponEliminaA més, comprenc que doni molta ràbia el fet de que la gent es forri utilitzant aquesta estètica transgressora i completament trencadora i innovadora que portarà el disseny i la il·lustració a cotes mai imaginades, simplement dedicant-se al món de les carpetes i les llibretes que compren les nenes adictes al fúcsia.
T'has quedat amb "la epidermis" de l'assumpte. La seva genialitat és que ell ho recupera i mercantilitza l'estil. I el més important, aconsegueix que, per fi, els moderns catalans tinguin una propia imatge de referència. Perquè fòra d'España no el coneix ni Déu.
ResponElimina