Sorayïsme II

Soraya, la causa de les pol·lucions diürnes

Quan era petit vaig llegir en un Muy Interesante que els testicles produeixen semen constantment. L’article deia que per tal que els collons no s’inflin com dues pilotes de platja, el cos humà ha previst una cosa anomenada  pol·lucions nocturnes, és a dir, que t’aixeques al matí amb el llençol i tots els pèls de la tita encartronats.

Aquestes escorregudes involuntàries passen sobretot a l’adolescència. Quan ets gran, es veu, poc importa que se’t facin grossos els collons, perquè ja hi ha moltes altres coses que te’ls inflen.

No tots els homes han experimentat aquest fenòmen fisiològic, de fet en són una minoria, perquè la majoria es maten a palles abans no es produeix aquest involuntari mecanisme regulador.

Jo, de fet, no recordo haver-me llevat mai amb els pèls de la tita enganxats com si se m’hi hagués vessat un pot de pegamento Imedio al damunt.

Fa uns dies, vaig recordar aquell article del Muy Interesante i, com a bon home de ciència que sóc, vaig decidir comprovar si allò que deia era veritat. Així que durant uns quants dies vaig resoldre deixar reposar la mà dreta i veure què passava.

I s’inflen. A fe de Déu que els collons s’inflen. No tant com per poder-hi seure al damunt, però sí que hom nota un cert increment conforme van passant els dies.

Aquests negritos de l'Àfrica tropical van desmentir
la teoria de les pol·lucions nocturnes

Hom a més, nota un augment de la sensibilitat a tot el què científicament s’anomena la collonada, així com a tot el perímetre de la cigala, fent que accions tant simples com posar-se els calçotets aixequin la bandera de forma immediata.

Donat que passaven els dies i les pol·lucions nocturnes no apareixien, i tot sospitant que aquell article del Muy Interesante tenia la mateixa credibilitat que les històries de «La mujer con vaginas en las orejas» o «Phaeton, el noveno planeta que desapareció en la nada», aquest matí he decidit donar sortida als milions d’espermatozous que s’acumulaven en els meus ous com els japonesos al metro en hora punta.

Així, que provist d’un got de Nocilla —sense Nocilla— mida familiar, he decidit comprovar si els ous se m’han inflat per l’acumulació de semen o bé per les declaracions que aquests darrers dies tots els amics polítics espanyols han dedicat al nostre procés d’alliberament nacional.

No m’han calgut més de dues manxades per comprovar-ho. Ple. Ple a vessar.

Llavors he anat a la cuina i n’he fet un flam.

Flam que aquest vespre portaré a la reunió de l’agrupació local del PP, perquè veient força improbable que algun dia faci realitat el somni de lefar-me a la cara de la Soraya, com a mínim els fatxes locals s’empassaran amb delit la llavor d’un independentista confés.