divendres, 20 d’abril de 2012

Vull ser espanyol


Jo també vull anar amb la roja

Envejo la tranquil·litat amb la que viuen els manxecs. Allunyats de qualsevol problema identitari, gaudeixen la vida amb plenitud, amb una plenitud espanyola.

Envejo com s’omplen la boca quan pronuncien la paraula Espanya i l’orgull que senten quan pel món diuen que són espanyols. Aquella satisfacció davant la rojigualda, amb els triomfs de la selección de Puyol i Xavi o amb les cistelles de Pau Gasol. Aquell tatarejar superb de l’himne sense lletra…

Envejo el llevar-se al matí sense conflictes ideològics, sense haver de qüestionar-se la seva identitat dia sí dia també, sense més problemes identitaris que la sobirania del Penyal de Gibraltar.

Aquella admiració per la cabra de la legió, aquell amor paternal per en Felip i l’admiració profunda per la futura reina Letizia.

I maleeixo haver nascut català. I sentir-me’n. I veure com la llengua, la cultura, el país sencer s’escola per l’embornal de les clavegueres d’Espanya, sense que res ni ningú hi pugui fer res.

Perquè aquest país, Catalunya, no té futur. Una classe política i una societat civil claudicant ens mena cap a una inevitable desaparició, en un procés autodestructiu que em genera impotència, neguit, mala llet, tristesa i mal de ventre.

I qui vulgui veure en les darreres mobilitzacions de l’independentisme català un bri d’esperança, que se n’oblidi. No és res més que aquell revifar que el malalt terminal fa pocs dies abans de morir. La metàstasi espanyolista està masa estesa en el nostre organisme com per fer-hi res. Som catalanament morts, però espanyolíssimament vius.

Perquè som catalans, i està en el nostre ADN ser receptors entre les anques de tots els mals de la humanitat i acceptar amb capteniment i un punt de satisfacció com el fal·lus espanyolista ens perfora l’anus un i altre cop.

Per això vull ser espanyol, com els manxecs, com els lleonesos, com els madrilenys. Un més. Un més d’aquella grande y libre, d’aquella Espanya donde nunca se ponía el sol.

Jo també vull gaudir dels triomfs de la roja, vull cridar amb fervor a les curses de Fernando Alonso, vull pintar-me la cara amb dues franges vermelles i una de groga, vull indignar-me amb Argentina i cridar sense complexes viva el Rey!

Amic Rajoy, no em facis patir més, acaba amb nosaltres, assimila’ns, fes la feina que els teus avantpassats no han sabut fer els darrers tres-cents anys. Rajor, fes-me espanyol.

Aquí t’espero, amb les dents netes i els genolls clavats a terra, amb el cul en pompa i les natges ben obertes per sentir tota la teva espanyolitat dins meu.

Vinga, repetiu amb mi:

Viva España! Viva el Rey!

18 comentaris:

  1. Hola company, la meva novia alemana, dimecres passat va anar a la seva primera classe de català. Des del febrer que buscava un centre lliure per anar a classe. Finalment, i per iniciativa pròpia, ha anat a classe. I n'està molt contenta, igual que tots els seus companys que en la ronda de presentació li deien a la profe que anaven sense cap pressió i perquè els semblava algo interessant. T'asseguro que el català està molt viu. I no saps què vaig sentir quan abans d'anar a dormr em va dir: T'estimo molt. Aprenc català per respecte a tu, a la teva familia i al teu poble. Visca Catalunya Lliure!!!

    ResponElimina
  2. Em desconcerten els mugrons d'aquesta al·lota.

    ResponElimina
  3. Què dimonis és la taca fosca que té a la cuixa la mossa de la foto?

    Realment és esgotador per la ment voler ser català. És pitjor que voler fer sudokus de nivell difícil al vàter un dia que vagis restret.
    Però no, jo no em dono per vençuda, vull seguir sent catalana i continuar tenint uns mugrons iguals entre sí.

    ResponElimina
  4. Gran Senyor Llufa, realment m'ha captivat! Jo també voldria poder sentir-me tan espanyol però la veritat no en sé! Que tranquils viuriem dins la ignorància de l'espanyolitat!

    ResponElimina
  5. Teniu tanta raó com aquest ànec: http://ducktorrat.blogspot.com.es/2012/01/quines-galtes.html

    ResponElimina
  6. si? segur?

    Ara, li dono la raó en que això s'acaba i que mentre no ens toquin els dinerets del nostre compte, tots tranquils..... putu sentit botiguer...

    ResponElimina
  7. gràcies al Josep anem per aquí i ens topem amb aquest blog ben trabat i que seguirem....a veure si deixes alguna petjada a la penya bogarde...gràcies.

    ResponElimina
  8. faci el favor de fer-nos una visita amb comentari, vinga, ànims. sigueu bogarders i ho sereu sempre...

    penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina
  9. Crec que li aniría bé, veure aquest video. A més, el protagonista té un esgarrifós semblant amb la seva foto de perfil.

    http://www.youtube.com/watch?v=iN8Njxr4YJk

    ResponElimina
  10. M'agradan tan els sudokus en Català que en Castellà.

    ResponElimina
  11. Jo no vull ser espanyol perquè no m'hi sento, tampoc vull ser espanyol perquè els espanyols són incapaços d'acceptar-nos tal com som. No dic que siguem millors, això només ho pot afirmar un curt de gambals, però si asseguro que som diferents, ni millors ni pitjors, només faltaria. A Catalunya també hi ha radicals, corruptes, i mala gent, com a tot arreu, espanya inclosa, però això res té a veure amb el fet que la majoria dels catalans no volguem ser espanyols.
    Quan viatgo per l'extranger, a diferència del que li passa a un espanyol, jo mai dic que sóc espanyol, encara que ho posi al refotut dni, em sento menys espanyol que norueg, per anomenar un pais llunyà qualsevol.
    Jo NO sóc espanyol! Sóc Català! I si no us agrada o no ho voleu acceptar, el problema el teniu vosaltres.

    ResponElimina
  12. Sempre la patria. Catalunya i Espanya només son noms. Jo em quedo amb les persones.Em quedo amb els que estimo. Adeu patries, visca la polinesia, visca la natura.
    Si tan estimeu la vostra terra, com permeteu que els vostres mars i rius contaminants i sense vida continuin de color gris?
    Quines similituds hi ha entre Barcelona i Olot? Cap. Independencia de tothom amb tothom

    ResponElimina
  13. @Anònim: jo més que amb les persones em quedo amb les ties, especialment si estan bones (bé, a partir del 4.5 en podem parlar). En això tampoc tinc fronteres.

    Per la resta, us ho podeu fotre tot al cul, sobretot els rius contaminats que se'n poden anar a cagar tranquilament.

    De fet, tot el vostre comentari se'n pot anar a la merda, puto espanyol.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails