dilluns, 12 de desembre de 2011

La resistència és fútil


Aprenent de jedi disposada a rebre les meves ensenyances
sobre el motor de deformació; anal, en aquest cas.



Molt encertadament, n’Steve Jobs deia que el món es dividia en dos tipus de persones: els intel·ligents i els imbècils.

I és que des que el món és món, la societat sempre s’ha repartit en dos bàndols antagònics, un caracteritzat per la intel·ligència i l’excel·lència i l’altre per la mediocritat i la ignorància. Malauradament, sense que això moltes vegades hagi significat la prevalença dels primers sobre els segons, sinó més aviat al contrari.

Rics i pobres, forts i dèbils, blancs i negres, gent normal i marietes… la història és plena d’exemples d’aquesta dualitat a vegades bàrbara, estressant, però sempre imprescindible.

Però tornant al tema dels intel·ligents i dels imbècils. Aquesta dualitat antagònica és palpable especialment en tots aquells temes relacionats amb el bon gust, com l’art, la gastronomia, la música, el cinema i tots aquells temes que requereixen tenir el cervell suficientment desenvolupat per discernir entre allò que realment és merda i allò que no ho és. Una capacitat cada cop més al llindar de l’extinció en la nostra espècie i que alguns molt pocs escollits encara mantenim.

Arribats a aquest punt, els que hagueu entès el títol del missatge i fins i tot us hagi eriçat tots i cada un dels pels de la polla o de la xona, podeu continuar llegint aquest article sense necessitat que la força us acompanyi. Per als que no, també podeu fer-ho, però sent conscients que us acabeu d’inscriure en el cercle de la ignorància sense dret a rèplica.

També en aquest punt, els que hagueu entès les subtileses del paràgraf anterior, podeu col·locar-vos tranquilament en el cercle dels intel·lectualment sobrats. Els que les hagueu captat però no les compartiu, demaneu que us facin lloc a l’altre bàndol. I els que no... bé, tampoc esperava massa dels meus lectors, sincerament.

Si de cas, permeteu-me disminuir el significat i el significant d’aquest article a nivells més comprensibles per a la vostra capacitat intel·lectual. Potser així, si bé continuareu sense entendre massa res, deixarà de capficar-vos pertànyer al grup dels imbècils i, sobretot, deixareu d’ambicionar equivocadament canviar-vos de bàndol; una acció, d’altra banda, totalment estèril. I mireu, pels temps que corren, estalviar-vos una nova frustració sempre és un plus que no cal desmerèixer.

Però tornem als grups i a les dualitats, amics meus, perquè a aquest pas no agafarem mai la velocitat de curvatura.

Us heu preguntat mai com algú pot preferir Mare Rosso a Bitter Kas? o un Big Mac a les braves del Bar Los Romeros? o un Limoncello a una copa de ratafia? o Windows a qualsevol altre sistema operatiu del món, inclòs el terminal d’UNIX? o els Manel a Roger Mas? O Chewbaka a Spock?

Doncs, amics meus, incomprensiblement la majoria es decanta per les primeres opcions fent de la veritat certesa i confirmant que en aquest món preval la imbecilitat sobre la intel·ligència.

I d’exemples com els anteriors en podria continuar posant fins que quedessiu extenuats per la lectura d’aquest article; en un exercici que, en la meva benignitat, no penso fer per no enfonsar-vos més en la vostra cretinitat.

Afortunadament continuo creient en la bondat de l’evolució i estic plenament convençut que de tal manera que al llarg de la història les espècies s’han anat dividint en diferents branques, podant-ne les més dèbils, ben aviat la nostra espècie, la mal anomenada sapiens, tornarà a patir una divisió, donant lloc a l’homo eruditus per una banda i a l’homo nescius de l’altra.

Aquest cop, però, l’evolució no n’exterminarà la dèbil, com feu quan l’homo antecessor es dividí en neanderthalensis i sapiens, sinó que destinarà el nou homo nescius a servir de mà d’obra barata i carn de canó de les ambicions i la intel·ligència de la gent com jo, els eruditus.

L’assimilació ha començat. La resistència és fútil.

10 comentaris:

  1. Punt nº 1: La mossa és reaprofitada. Vull dir, la fotografia. Bé, entengui el que vostè vulgui.

    Punt nº2: l'Alice Krige fent de reina Borg, ah...!!!!

    ResponElimina
  2. Senyor Merdevalista

    1. Cert, arreglat. Disculpeu les molèsties.

    2. Ja podeu anar passant cap al cercle dels eruditus. Benvingut.

    ResponElimina
  3. Vos també us vau posar verro amb el morreig entre en Data i la reina Borg?

    ResponElimina
  4. Resumint: segons vostè, molts mediocres es presenten com si fossen brillants, mentre que molts talentosos es disfressen de cretins (per fer gràcia, o per a no fer ràbia).

    O he entès bé? O no he passat de les natges de l'encapçalament??

    ResponElimina
  5. Des que la Noa va marxar, una part de l'odisfera resta més morta que viva.

    ResponElimina
  6. Crec que no ser marieta no és garantia de ser normal. Mal exemple. Però no em faci gaire cas, que jo sóc més de Chewbaka que de Spock.

    ResponElimina
  7. ... buenu.. si... jo penso que... si... bé...

    ResponElimina
  8. Avui he descobert aquest bloc... ja ens anirem "veient"
    de moment et deixo aquest comentari i... que vagi ve amb la veïna...

    ResponElimina
  9. Doncs Steve Jobs estava convençut de que podia curar-se el càncer a base de sucs... O sigui, que ser intel.ligent no sembla incompatible amb ser idiota.

    ResponElimina
  10. M'ha quedat clar que la noia de la foto té una meitat imbècil i una d'intel.ligent i no s´ñe per quina decidir-me. Em quedaré amb les dues i ja us la tornaré quan ho averigui...

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails