dilluns, 16 de gener de 2012

Mozos


Per protestar contra en Mas, aquesta mossa, en canvi,
només utilitzarà el francès.

De la nit al dia, com aquell qui no vol la cosa, tot el prestigi d’un cos se n’ha anat a prendre pel cul. I no em refereixo al de Fraga Iribarne, que de prestigi no n’ha tingut mai encara que fins i tot el nostre amic Duran i Lleida li llepi la tita en descomposició.

Parlo dels Mossos d’Esquadra. Fills de puta tots.

Tot i el què deien els càntics de la nostra joventut, “militars i policia, la mateixa porqueria”, ningú no pot negar que els Mossos sempre han gaudit d’una certa reputació al nostre país. O si voleu dir-ho d’una altra manera, no han generat mai un rebuig tan gran com el que provocaven altres cossos a Catalunya, com la Guarra Civil o la Policia Nazional, per continuar utilitzant l’argot de l’època.

Perquè si bé els Mossos no deixen de ser una policia com qualsevol altra, amb les atribucions corresponents i les inherents actuacions qüestionables al fet de ser policia, hem de reconèixer que també tenien una pàtina de simpatia que no tenien els altres. Simplement pel fet de ser catalans. Perquè així som els catalans, ens posen la senyera a qualsevol merda i se’ns cau la llagrimeta.

Coi, si fins i tot les mosses semblaven més melesfo que les altres polis!

Però tot això, amics, s’ha fos en un instant.

En el precís instant que els sindicats de policies van decidir pressionar al Govern dels Miyors deixant d’utilitzat la llengua del país.

En el precís instant que 400 mossos rebien al president Mas amb banderes espanyoles i cantant el Viva España.

Just en aquests moments, tot allò de bo que (encara) podíem veure en els Mossos se n’ha anat a prendre pel cul i ha enfonsat el prestigi d’aquesta institució per sota del que li pogués quedar als grisos (he dit grisos?) i als picoletus.

Això sí, hauran aconseguit entrar en temps récord en tots els llibres de màrqueting del món, perquè mai abans cap col·lectiu havia enfonsat la seva imatge tan ràpidament com ha fet aquesta xusma fins avui coneguda com a policia nacional catalana.

I ara sí, ja podem recuperar allò de “de azul, verde o marrón un cabrón es un cabrón. I en castellà, no fos cas que en català no ens entenguessin.

La Policia Nacional Catalana

6 comentaris:

  1. Disculpi sr. Llufa, aquest cop el photoshop és més que evident!

    ResponElimina
  2. Si visqués a L'Hospitalet ja s'hauria adonat abans de que els Mozos namés que parlen "castellano, para que les entienda todo el mundo"

    ResponElimina
  3. "Pàtina de simpatia" diu? com no la pàtina aquesta no sigui un truño de merda no sé a què es pot referir vostè.

    ResponElimina
  4. Que tenien prestigi diu?. Una colla d'ex-guardia civils i policies nazionals que es van fer mossos per la simple raó de cobrar més calers?. A cagar!.

    ResponElimina
  5. Bé, el sr. Gerent i el sr. Txisky m'han tret dels dits el que volia dir, per tant no cal afegir res més.

    ResponElimina
  6. Aquests no són els fillsdeputa que minen les carreteres de ràdars on les velocitats màximes són ridículament baixes per tal de "protegir" els ciutadans sense CAP MENA d'afany de recaptació? jo diria que són inclús més fillsdeputa que els "d'abans"...

    Muerte, martells als ràdars!

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails