Ella no participarà a l'acampada,
tot i haver caigut també a la xarxa corrupta
del sistema
Des de fa uns dies —massa dies— un grup de pollosos acampen lliurement en algunes places de diverses ciutats.
Sota l’etiqueta de spanish revolution, un grupet d’il·luminats desvagats tenen la pretensió de canviar el món muntant un campament d’estiu sobre les rajoles d’una plaça. Això sí, en castellà, no fos cas que «els de fora no ens entenguessin».
A la vegada, aquests demòcrates de fireta, pijoprogres de l’espanyolisme ranci, tenen els ous de negar-se a reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles. Perquè es veu que reclamar un dret reconegut per les Nacions Unides no fa demòcrata (espanyol, és clar).
Però tornem al tema de la macrorave que s’han muntat els quissoflautes, des d'ara rebatejada com a #spanishravelution.
La pregunta que a hores d’ara fa tothom és com evolucionaran les acampades, com duran a terme les dos-centes cintuanta-dues mil reivindicacions que debaten, consensuen i aproven cada dia. És a dir, què passarà el dia que es cansin de clavar les costelles sobre l’enrajolat i l’excusa de poder dir que t’has fumat un porro i has cardat un clau enmig de la Plaça Catalunya no compensi l’esforç de viure com indigents.
Amics, amigues, la resposta és clara. No passarà res. Perquè per passar alguna cosa haurien de voler pencar, de voler implicar-se, d’organitzar-se... en definitiva, de treballar cada dia.
I d’això em temo, que un cop passada la fogarada principal, no en tinguin massa ganes, perquè el problema principal és que tenen tant de revolucionaris com de ganduls.
I mentrestant, mentre ells decideixen les mil maneres d’arreglar el món, critiquen aquells que no pensen com ells, es munten les seves orgies ideològiques, passen d’anar a votar ni que siguin les opcions més transformadores a la vegada que critiquen el bipartidisme(«així els castiguem») i es creuen els salvapàtries de la nació [espanyola], la ciutadania acaba de premiar en Camps amb una folgada majoria absoluta i els de les retallades amb un grapat més de regidories, alcaldies i diputacions.
Spanishrevolution? Que us follin a tots.
Home, l'afirmació "t’has fumat un porro i has cardat un clau enmig de la Plaça Catalunya" es un reclam pel jovent d'avui en dia.
ResponEliminaM'ha agradat l'expresió quissoflautes. A partir d'avui l'afegiré al meu vocabulari habitual.
Per cert, veig que el bloc continua endavant. Es una bona noticia.
M'encanta quan algú altre expressa el que jo penso (és cómode). Em refereixo a vosté, no pas als pijiflautes. Aquesta mateixa sensació de NO PASSARÀ UNA PUTA MERDA, per molt que acampin la vaig tenir jo quan se'm va ocórrer passar pel Pl. Catalunya divendres a la nit. Si de fet ja estan pensant en ocupar un edifici per si plou i es mullen.... ains...
ResponEliminaTranquils que dissabte, amb la celebració del Barça, acabarà tot...
ResponEliminaBrutal, lo de quissoflautes hauria de mot subito... cada cop vec més que la crisi ha fet que la gent envií als seus menuts de colonies a la plaça de catalunya que els entretinguin amb la revolution gimcama... i de pas que els hi donin de menjar...
ResponEliminaBrutal!
ResponEliminaHauria d'imprimir l'article i penjar-lo a la plaça del seu puto poble, perquè mira que fan pena aquests quissoflautes amb pares forrats de pasta!.
El què hauria de passar és que caigués una tempesta com les de fa 15 dies i s'emportés tots els polls, les puces i fauna desaprofitada riera avall, a vall, a ball, aball...
ResponEliminaPerdonin que no trobi un eslògan adient en català, però aquest me l'han dit avui i és curt, concís i molt encertat: "Menos lucha y más ducha".
ResponEliminaPer cert Iaia, tinc entès que han desviat la cel·lebració del Barça a Arc de Triomf, no sigui que els culés molestin i cremin vius als acampats fillsdeputatots.
Llesca, per més que tv3 faci (amb les seves festes-Barça que semblen del club super3), si els homes culers són homes de debò, seguiran anant a Canaletes i plaça Catalunya com mana la tradició.
ResponEliminaCorrecte, a arc de triomf ens han muntat una pantalla gegant, però la festa serà a canaletes com s'ha fet tota la vida.
ResponEliminaI com ja ha dit la iaia, aquests dissabte hauran plegat per iniciativa pròpia, "no fos cas que molestéssim de debò".
Hi ha dies que m'agradaria ser Conseller d'Interior només per poder atonyinar quissoflautes
ResponEliminaEncara no heu entés que això només va de evitar que uns quants arrepleguin amb els calers que son de tots?
ResponElimina@c.e.t.i.n.a: Que els follin a tots, quissoflautes espanyolots de merda.
ResponEliminaSi volen evitar que uns quants arrepleguin amb els calers que són de tots, primer que comencin per reclamar a Espanya que ens torni el què ens roba. Ah, però això no! Spanish revolution, Espanya és intocable... Que els follin a tots de nou.
I els meus calers que no me'ls toquin.
Jo, per si de cas, si algun dia d'aquests he de passar per Plaça Catalunya, posaré la mà a la cartera i no la deixaré anar fins més enllà de Plaça Universitat.
Deistjo que algun día sigueu capaços de respectar als vostres germans. No ho oblideu pas això. Parleu de moltes coses de les quals n'esteu completament convençuts. No deixa de ser un punt d'opinió com qualsevol altre. Tot i això, mai podem perdre el respecte pels demés.
ResponEliminaUna vegada tots vam ser nois. Tots, vosaltres, jo, l'imigrant, el negre, l'aturat, el que protesta, el que protesta la protesta...
Ens separa un món... Llegeixo el que hi ha escrit aquí i m'en adono de la diferència existent entre uns i altres. Els nostres camins ens han anat separant des que un día varem decidir creixer. Tot i això, crec que cal recordar que un día vam ser nois i noies, sense cap mena d'odi o rencor. No oblidem que un día tots vam ser un mateix camí...
Defenso la protesta, i crec que el progrés com a societat no sorgeix de la diferència, sinó de la suma.
Un salut d'un català pare d'argentins.
Senyor anònim.
ResponEliminaVos el què necessiteu és 1) deixar les drogues, especialment les psicotròpiques 2) fotre un polvo de tant en tant i 3) deixar de relacionar-vos amb argentins.
Fins el dia que això arribi, i amb tot el respecte del món: que us follin també.
vaja...
ResponEliminapuc estar mes o menys d'acord en alguna coseta, pero "grupet de pollosos"? n'hi ha, pero hi ha de tot.
ResponEliminaNo reclamen l'autodeterminació:
Aixó es una cosa que está feta per reclamar coses que afecten a TOTS els que vivim a l'estat espanyol, si cadascu tira per la seva banda aqui no s'aconseguira res(si s'acosegueix alguna cosa, ja es veura...). A mes, si el resultat de tot aixo ens es favorable com a ciutadans potser catalunya en sortira ben parada y sera mes facil arribar a l'autodeterminació. En auqest cas no toca parlar de independencia si o no, no has entes res d'aixo, si tan encegat estas en fer-te el guay anant a la contra de la contra, tu veuras. Hi ha moltes coses que no m'agraden de tot aixo, pero el que dius es propi d'un tiu amb poca capacitat reflexiva.
Tambe he vist que en lloc de contraargumentar nomes saps insultar...molt be, aixo et desacredita, donat que al texte que has posat no has argumentat res, nomes has escupit.
@El Vengador de la Noche:
ResponEliminaEl què jo no entenc és com un moviment que reclama la "democràcia real", es nega a reivindicar el dret a l'autodeterminació, un principi fonamental —sinó el primer— de la democràcia, reconegut a més per Nacions Unides.
I no em vingueu amb collonades que això «ara no toca», perquè el dret que cada poble pugui decidir el seu futur (que vos confoneu equivocadament amb la reivindicació de la independència) és inalienable a qualsevol procés de democratització.
Bé que l'acampada ha reconegut el dret de cada poble a decidir què volem cultivar, no? Doncs amb més raó hauria de reconèixer el dret de cada poble a escollir lliurement com ens volem organitzar, com ens volem relacionar i com volem viure el nostre futur.
A més, la vostra afirmació «aixó es una cosa que está feta per reclamar coses que afecten a TOTS els que vivim a l'estat espanyol» fa riure per no plorar. Si vos considereu que el dret de decidir no «afecta TOTS els espanyols», més val que endreceu les pancartes i us aneu a casa a jugar la butifarra. O és que hi ha res més democràtic que aprofundir en les formes bàsiques de l’organització d’un Estat i com es relacionen els pobles i els ciutadans que en formen part? Això és la mare dels ous, senyor.
D'altra banda, hi ha molta gent que considerem que la revolució social és indestriable de la nacional, doncs molts (per no dir la majoria) dels problemes que pateix el nostre país provenen de la subjugació a Espanya, començant per l'espoli fiscal de 22.000 milions d'euros anuals al que l’Estat espanyol ens sotmet.
De què servirà establir noves eines de democratització a Espanya si aquest estat continua amb el xip hispanocèntric? de què servirà si Espanya continua sense reconèixer el dret que tenim els pobles com el català a decidir lliurement el nostre futur? si continua l’espoli? si continua la negació de la plurinacionalitat de l’Estat?
I mentrestant, els catalans, amb l’excusa permanent de «l’ara no toca», continuem fent el joc als nostres principals extorsionadors i expoliadors.
Vos podeu continuar vivint amb la il·lusió que «potser catalunya en sortira ben parada», però mai, repeteixo MAI, cap revolució espanyola ha suposat cap avenç per a Catalunya. Perquè els espanyols, revolucionaris o no, són ben conscients que el nostre país és el graner del seu.
Si voleu us recordo algunes paraules de grans «revolucionaris» espanyols, com les que pronuncià Manuel Azaña l’any 1934 emulant Espartero: «una persona de mi
conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la
necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años».
De fet, Pla ja va dir que el què més s’assemblava a un espanyol de dretes era un espanyol d’esquerres, i tenia tota la raó del món.
Amb revolució o sense, els espanyols continuaran tenint la mateix visió nacional de sempre, on uns manen (ells) i els altres obeïm (els catalans), on uns roben (ells) i els altres ens deixem robar (els catalans).
En el moment que el moviment «Democràcia Real Ja» català defensi el dret democràtic dels catalans a decidir quin ha de ser el nostre futur, tindrà tot el meu suport. Mentrestant, continuaré escopint el què em surti dels collons.
PS. Per acabar, em sembla no només paradoxal, sinó ridícul i fins i tot esperpèntic que l’acampada de Granada tingui entre les seves demandes el «reconocimento del derecho a la autodeterminación de las CCAA y los pueblos oprimidos» i en canvi la de Barcelona no gosi ni debatre-ho.
Els catalans, com sempre, de dretes o d’esquerres, revolucionaris o no, sempre mesells.
Llufa,
ResponEliminaVeig que el Quim Merdós ha provocat un petit tsunami a en el seu pas per ca'n Llufa.
Un parell de dies que no el vinc a veure (si li dic la veritat el Q.Merdòs em va desinflar una mica), i em trobo el seu bloc ple de "vengadores" i argetins???
I, d'altra banda, endut per l'oratòria gintònica, vostè ens caga unes parrafades seves tant llargues que, com que no tinc el costum de llegir gaire , em llaguen els ulls !!!!
Miri Llufa,... no em foti!!! Si té temps per fotre aquestes contestes, també té temps per fotre tres putos posts a la setmana. Usigui que andandu nanu !!!!