 |
| Na Margalida ara pot dormir amb sa finestra oberta |
L’activitat normal de l’ésser humà provoca un nivell de soroll de 55 decibels. Quan se superen els 65, el soroll comença a ser molest, i si se sobrepassen els 85 pot ser perjudicial per a la salut.
Quan el nivell de soroll supera els 80-90 dB, es fa difícil sentir el què una altra persona ens diu, fins i tot cridant. Quan supera els 120 dB, el soroll comença a ser irresistible i un cop passada la barrera dels 130 dB començarem a sentir dolor a les orelles.
A partir dels 140 dB, l’oïda patirà lesions permanents i si el soroll ariba als 180 dB es cremarà el timpà i quedarem sords per sempre.
Desconec a quants decibels va arribar la música dels tres individus de moralitat dubtosa al carrer Pare Francesc Molina de Palma el passat mes d’agost, però per una vegada i sense que serveixi de precedent, em trec el barret davant del jove Jorge Ignacio G.G., de 23 anys, per la seva actitud paradoxalment cívica.
Si la gent normal apliquéssim els mateixos correctius a tots aquells qui ens estaborneixen les oïdes amb els mòbils al transport públic o amb el cotxe sota la finestra de casa, Simon i Garfunkel ejacularien contra la tapa dels seus taüts.
Quan el nivell de soroll supera els 80-90 dB, es fa difícil sentir el què una altra persona ens diu, fins i tot cridant. Quan supera els 120 dB, el soroll comença a ser irresistible i un cop passada la barrera dels 130 dB començarem a sentir dolor a les orelles.
A partir dels 140 dB, l’oïda patirà lesions permanents i si el soroll ariba als 180 dB es cremarà el timpà i quedarem sords per sempre.
Desconec a quants decibels va arribar la música dels tres individus de moralitat dubtosa al carrer Pare Francesc Molina de Palma el passat mes d’agost, però per una vegada i sense que serveixi de precedent, em trec el barret davant del jove Jorge Ignacio G.G., de 23 anys, per la seva actitud paradoxalment cívica.
Si la gent normal apliquéssim els mateixos correctius a tots aquells qui ens estaborneixen les oïdes amb els mòbils al transport públic o amb el cotxe sota la finestra de casa, Simon i Garfunkel ejacularien contra la tapa dels seus taüts.
Per fi algú digne de ser votat en uns comicis. Visca Bateaman!
ResponEliminaNou ídol. Tot i que jo sóc més de destrals.
ResponEliminaConec un paio que va utilitzar el mateix sistema amb els seus veins de baix. I va funcionar!
ResponEliminaI el tradicional sistema de tirar ous? Estem perdent els clàssics.
ResponEliminaD'on treu aquestes il·lustracions?
ResponEliminaSERGI: tirar-li ous a un cotxe tunejat? És fer-li un favor!
ResponEliminaQuina elegància guanya qualsevol amb un bat de baseball a les mans. No se a que esperem tots per anar a la botiga d'esports del barri a comprar-nos-en un.
ResponEliminaPer cert senyor Pere, m'encanta com amb qualsevol pretext ens posa un nu d'una senyoreta amb uns pits generosos. Ep, cap objecció.
Es pot aplicar als mobils reggetoneros al metro?
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis sense cap tipus de dubte: SI.
ResponEliminaLa setmana passada, al meu poble vam tenir un cas similar, però amb un autor una mica més covard.
ResponEliminaA les 2 de la matinada, un cotxe va parar baix d'un edifici amb la ràdio a tope. Des de dalt li van llançar una llauna d'aquelles grans de tonyina (una pandereta, en diuen aquí) que li va rebentar el parabrisa. La policia no va descobrir l'autor.
Un altre gall ens cantaria si tots comencéssim a actuar així. Un aplaudiment pel batman (o sigui, home del bat)
ResponEliminaPerdó per l'acudit dolent...
Digueu que sí!
ResponEliminaMés gent així ens fa falta! Ara que no deixa de ser curiós que en aquesta ocasió (segons diu la notícia) la policia aparegués tot just uns instants després de ser avisats. També hi haguessin anat si un veí els hagués avisat del soroll que feien els del cotxe?
ResponEliminaAra resulta que fins i tot els no odisfèrics estan d'acord amb aquestes accions. ai calli... que només ho estan els que fan servir pseudònims i no diuen el nom de debò.
ResponEliminaPel que fa al bailet del pal, bé per ell. Aplause.
Brutal el del Bat i brutal na Margalida!
ResponEliminaCom mola la foto!
ResponEliminaÉs veritat, jo li vaig obrir la finestra a na Margalida.
ResponEliminaaquesta jove té els mugrons més grans que els pits de la meva iaia
ResponEliminasento dir-ho amb retràs, però esque no he pogut evitar fer una correcció sobre el text (no sóc lector habitual, de fet es la primera vegada que veig aquest blog, però weno, tot sigue per marejar la perdiu)
ResponEliminaa partir del 120 dB SPL (de pressió o intensitat sonora) és quan l'oïda humana entra en el llindar de dolor, a partir d'ací els oits comencen a fer-se pols. Si el so arribara a 130 140 dBs.... igual t'esclata el cap i tot.
De 70 a 80 dbs podriem dir que es e marge d'una conversa normal entre amics, 90 dB un carrer transitat normal,i més baix... 50 60 dB, per exemple, es el nivell que podriem obtindre a.. nose, una biblioteca
prengeu nota, chavals!!