Ella també plora la mort de l'avi. I fila prim, creieu-me.
La ment humana és ben misteriosa, i la gestió que fa dels sentiments encara més.
Per exemple, si demà caigués una bomba termonuclear a Igualada i l’esborrés del mapa no sentiria ni fred ni calor. O si una plaga biblíca assolés Mollerussa la meva cara no expressaria res més que uan fredor impassible.
En canvi, la mort ara fa dos dies d’en Llàtzer Escarceller m’ha deixat tocat. Sí amics, el traspàs de l’avi del Filiprim quasi em fa vessar una llàgrima, i encara no sabria ben bé dir-vos el perquè.
Potser aquella aparença de vellet entranyable amb certs aires de filldeputisme me’l va fer apreciar. Contràriament al què em passa amb la majoria de la gent, aquest petit avi em queia bé; m’era simpàtic, collons.
La seva mort, però, només em deixa una incògnita per resoldre.
Els mitjans han dit que en Llàtzer ha mort a l’edat de 96 anys. Però jo estic ben convençut que aquesta edat ja la sobrepassava quan tancava la paradeta al costat del sr. Bachs, ara ja fa més de vint anys.
Jo sentiria una calor intensa si caigúes una bomba termonuclear a Igualada.
ResponEliminaLa pròxima vegada busca una ciutat deshabitada.
És vostè net del senyor Escarceller?
ResponEliminaLlavors...és vostè germà o cosí del Makinavaja? (o el Maki himself, clar...)
L'Avi de filiprim era atemporal. Que al cel sia foten-li mà a alguna hostessa.
ResponEliminaPer cert senyor Llufa, em deixa astorat sempre com troba fotografies de senyoretes de bon veure per il·lustrar els posts. Com sempre, res a dir.
Jo el recordo més de Makinavaja, per l'edat. Se'm va quedar grabada a la memòria una escena en que anava al cotxe amb el Maki i el Popi i es fot un "peo de oló insopoltable" perquè s'està cagant. Al final paren i es posa a cagar darrere d'un arbust de l'autopista.
ResponEliminaEl chorisso má grande de to'l barrio shino. Llavors ja em semblava que tenia més de cent anys, com si hagués nascut sent ja un avi.
Un sentit homenatge al rebesavi que tots voldríem tindre.
ResponEliminaFa la pinta que L'Avi va viure intensament... i va tastar tot el que li van deixar.
ResponEliminadncs jo l'hagués canviat pel uns dels meus avis!
ResponEliminaPD: quins pitots!
Doncs jo em quedo amb els meus avis, respectuosos, educats i tot uns senyors (senyora).
ResponEliminaVisca los padrins!
Sentit homenatge ..
ResponEliminaServidor de vostès ja va sortir de farra amb en Llàtzer allà l'any 1912, i a mi ja em semblava gran l'home. Realment incombustible.
ResponElimina... jo és que no li acabava de trobar la gràcia... un vell verd, com tants d'altres...
ResponEliminaI sabeu que va començar la seva carrera artística als 70 anys? em dóna esperances...
ResponEliminasi era de Ribes de Freser, l'avi!. Si que tenia cara de tenir cent anys.
ResponEliminaOstres, però d'on treus aquestes fotos tan ben parides?. Això és art!.
fELICITATS!!!m´agrada molt el teu blog. De tant en tant va bé canviar una miqueta... ¡simplemen espectacular! BONA SETMANA. salud.
ResponEliminahaha
ResponEliminaHahaha, puc demanar les relacions entre les fotos i els posts?
ResponEliminaAina: Sí, podeu demanar-les.
ResponElimina