dijous, 2 de setembre de 2010

Sóc esclau del pa amb tomàquet

Com enyoro la cuina catalana!

Amb una pota i una punteta de la cigala ficada al Kazakhstan no tinc més remei que tornar. No és per falta de collons ni de ganes, perquè de bona gana m’estaria tota la vida gratant-me l’ullera del cul sense fotre ni brot, sinó que diverses circumstàncies m’han fet estroncar l’aventura.

El fill de puta del jefe [sí, llegeix aquest blog] m’ha requerit amb urgència tornar a l’empresa. Hi ha oberta una crisi descomunal i la meva presència és imprescindible per sortir del forat.

El molt subnormal s’ha donat compte ara del rol que ocupo a l’empresa. I és que de la cinquantena de dropos que hi treballen, inclòs ell, probablement jo sigui l’únic que sap com funciona tot. De fet, si ara mateix caigués un llamp sobre algun dels treballadors i el fulminés a l’instant, només notaríem la seva absència per la pila de cendra i la intensa olor de carn rostida.

És una de les pegues de ser un «encarregat» de la vella escola.

Un altre motiu són els diners. M’he gastat més del què podia. He estirat més el braç que la màniga i tinc el compte corrent escurat. Perquè en contra del què es pugui pensar, les putes són cares a tot arreu, les que cobren en metàl·lic i les que s’ho fan pagar.

I el viatge què? us preguntareu.

En gran part decebedor. Tret del paisatge i l’idioma, poca cosa diferencia ja un país d’un altre. La globalització —simbolitzada sobretot en el Kentucky Fried Chicken— s’ha anat imposant arreu i la cultura de les aletes de pollastre ocupa les places més cèntriques de qualsevol ciutat del món.

He viscut experiències extraordinàries, he vist paratges increïbles, he fet intercanvis culturals amb més d’una meuca d’arreu del món, però sincerament, de tot el què he vist em quedo amb el què ja tenia quan vaig sortir de casa.

No dic que res del què hagi vist no hagi valgut la pena, però m’he adonat que sóc esclau del pa amb tomàquet, de l’arròs negre, de la ratafia i dels vins del Pla de Bages. I no tenir res d’això a l’abast de la mà suposa una angoixa i un trauma més grans que veure-li la xona a una kazakhstana, amb tan pèl que podries omplir un matalàs.

Això sí, estic content perquè he anat més enllà del què en un principi, malgrat l’acurada planificació i l’objectiu marcat, pensava que arribaria. He vençut els pronòstics més negatius que aventuraven que no passaria de Cadaqués o de la Catalunya Nord.

I ara, assegut a la terrassa d'un bar d'Astana, la capital kazakhstanesa, mentre espero el subnormal que m’ha comprat el cotxe, aprofito per llançar la darrera mirada a tot el què deixo enrere i començo a marcar el telèfon de casa perquè em comencin a posar a taula una bona vianda.

Ara ja només compto les hores que em queden per tornar a la meva —nostra— dolça Catalunya, pàtria del meu cor, i poder-li clavar queixalada a algun saborós conill català. Jo ja tinc l’allioli preparat.

23 comentaris:

  1. Jo estava començat a pensar que havia parat vostè a descansar a un fosc motel de carretera d'un país de l'Europa més profunda i algun tarat havia fet servir les seues extremitats per a fer pràctiques amb la motoserra.


    Benvingut de nou al bloc i bon viatge en la seua tornada (física) a casa

    ResponElimina
  2. Llufa, vagi al tanto.
    Ara no s'afarti i li agafi l'empatx i haguem d'estar una altra llaaaaaaaargaaaaaaaa temporada sense els seus escrits.

    ResponElimina
  3. JO pensava que tal vegada l'havien segrestat per obligar-lo a ser esclau sexual i ens perdiem la seva "llengua" vull dir els seus escrits.

    ResponElimina
  4. Encarregat de la vella escola, all-i-oli, ratafia i conill a la brasa. Si és que en el fons és vostè un romàntic.

    ResponElimina
  5. O sigui que el Kazakhstan existeix. Hi havia la llegenda que el viatge d'en Laporta era un curt d'animació per demostra-li a la seva dona que no se n'anava de putes.

    ResponElimina
  6. D'acord, ha anat de putes. Però ha follat?

    ResponElimina
  7. guaita que bé, un blog interessant!
    enhorabona!
    jo també m'estimo més els productes de la terra!

    ResponElimina
  8. O sigui, no ha passat del (Puti)Club Astana de Terrassa, o entès bé oi?

    ResponElimina
  9. Com a casa no hi ha res. No cal anar tan lluny, a la Nacional abans d'entrar a Girona, se d'un club amb unes bones Khastaskaneses d'aquestes i que fan descompte ensenyant la tarja del Bon Preu.

    ResponElimina
  10. ... com l'he trobat a faltar, Sr. Llufa... amb la seva prosa directe i suant masculinitat...

    ResponElimina
  11. Tinc un dubte. És cert que les putes del Kazakhstan et fan descompte amb el carnet del Barça. Benvingut de nou!

    ResponElimina
  12. Doncs ja li ben regalo el pa amb "tomata" i la mare que el va parir. No sé on collons para això de kashalkaksga però amb les ganes que tinc de fotre el camp i perdre de vista tant catalanet "remilgat", que envejo profundament la seva aventura. I si hi ha anat sol, l'envejo doblement.

    ResponElimina
  13. Vostè si que és un Català de veritat i no aquella colla de subnormals de PSC. Que li vagi bé la tornada. O que tingui una bona "reentré", que es veu que si ara no ho dius en francès no ets tan 'cool'

    ResponElimina
  14. A hores d'ara ja deu haver tornat. Deixi de fer el ploricó i cap a treballar com déu mana, i encara té sort.

    ResponElimina
  15. Jo sempre que marxo de vacances, m'emporto un parell de fuets, per si la cuina de subsistència truca a la porta :-)

    ResponElimina
  16. "El fill de puta del jefe [sí, llegeix aquest blog] m’ha requerit amb urgència tornar a l’empresa".

    Encara estic esperant el post en què diu allò de "el doblement fill de puta de jefe m'ha despatxat. Sí, precisament per llegir aquest blog".

    I sí, com el producte nacional no hi ha res.

    ResponElimina
  17. Roda món i torna al born.
    Benvingut a casa i demana un augment de sou, que el tens ben guanyat.

    ResponElimina
  18. Mira, ho he de dir (amb dos collons)!: No entenc aquesta foto. Me la miro, me la miro...però no "ho" se veure.

    ResponElimina
  19. Senyoreta Sònia, diuen que el cervell humà no pot discernir imatges que continguin coses que mai ha vist, és a dir que la imaginació és simplement la unió de peces que prèviament coneixem. A la foto hi surt una llengua (que suposo que alguna haurà vist) i un cony depilat que està essent llepat. Si no és capaç de veure-ho deu ser perquè mai ha vist un potorrot pelat, així que potser que agafi la cera o ganiveta i es depili el conyot pelut d'una puta vegada.

    ResponElimina
  20. Jajajajaaaa...ai Doctor, això sí que és un festival de l'humor. Primerament, té raó, no n'havia vist mai cap de tan pelat. En segon lloc, segueix sense semblar-me un entrecuix femení normal. La seva pertuberància em sembla estranya. I en tercer lloc, no me'l depilaria mai d'aquesta manera. Pensi que on hi ha pèl hi ha alegria. I ara digui'm "gueta" si vol...

    ResponElimina
  21. saps quan a vegades dius o escrius alguna cosa i tens la sensació que no l'estàs encertant però tires milles? doncs això...

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails