dilluns, 16 de novembre del 2009

«Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje»



Els blogaires, tothom ho sap, som una raça com l'arròs del Delta, a banda. Gent amb greus problemes de relacions socials però amb un ego més gran que la titola d'en Nacho Vidal.

Que ningú no ho negui. El blogaire no escriu un blog per mostrar les seves misèries al món, ni tan sols presumir de prosa, ni per esbravar les seves neures en públic. El blogaire escriu únicament i exclusiva per veure com la línia blava del seu Google Analítics es projecta verticalment fins a l'infinit. És la seva obsessió. El blogaire esmorza Analitics, dina Analitics i sopa Analitics.

El blogaire exitós no necessita sexe. Cada nou visitant únic és una felació al seu orgull cibernètic. Jo he vist blogaires masturbar-se amb el page rank de Google, amics meus.

De fet, al blogaire se la porten fluixa els articles, només són l'instrument per obtindre visites. I li suen la polla encara més els lectors, que només són osques a la culata del seu ego.

Socialment, això té el seu costat positiu. Sense blog, molts blogaires s'haurien convertit fa temps en franctiradors, violadors de monges, sodomites de downies o traficants de caramels a les portes de les escoles.

Però, com obtenir visites? Com aconseguir la dosi diària i ascendent d'autocomplaença. La paraula és promoció.

Pots fer-ho amb un anunci a doble pàgina a La Vanguardia, però el preu és tan escandalós que ni en Millet l'hagués pagat a compte del Palau si hagués tingut blog.

La forma més barata és el què els subnormals del món de l'empresa en diuen networking, els menys subnormals «treball en xarxa» i la gent normal en diem «fer contactes» o «fer amics».

Així, comencem a visitar altres blogs i a deixar-hi comentaris, amb l'esperança que algú cliqui el nostre nom i visiti el nostre espai a la xarxa. Comencem a posar enllaços de blogs amb més èxit que el nostre —i que ens importen una puta merda— per tal d'aconseguir que ells també ens enllacin. Intentem «fer amics».

El blogaire astut actua amb prudència. «Que se note el efecto sin que se note el cuidado» que deia l'afable Felip V abans de fer-nos quasi desaparèixer del mapa. No vol que la seva intenció real es mostri tan evident.

Així, el blogaire s'implica en altres blogs. Elabora els comentaris, els personalitza. En dues paraules: s'ho treballa. Sap que està fent una inversió de futur i que el retorn només és una qüestió de temps, paciència i esforç.

Avui, en una de les habituals/diàries visites al Google Analítics he examinat l'apartat paraules clau. Més que res perquè em diverteix l'original subnormalitat d'algunes cerques. I, perquè no confessar-ho, si els resultats són satisfactoris m'estalvia una palla.

«Temps era temps hi havia un poblat medieval», «exercicis on s'ha de posar ah, ah, ah», «moniatos disfressats» i «cançons per tocar en la flauta dolça» són una mostra dels textos que els intel·ligents visitants d'aquest blog han teclejat al caixetí del Google per trobar-me. Res de l'altre món.

No obstant, entre totes les paraules clau m'ha cridat l'atenció aquesta:

«hola! m'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)»

De seguida m'he preguntat qui podia ser el tros de subnormal que podia escriure això al Google per a fer una cerca.

I l'he trobat, amics, l'he trobat.

Aquesta ànima imperdible s'ha dedicat a copiar i enganxar la mateixa frase com a comentari a desenes de blogs catalans amb l'esperança i el desig —suposo— d'obtenir l'esperat retorn en visites que alimentin el seu ego. Promoció, ho recordeu amics?, promoció.

Però no només això, sinó que després fa una cerca de la mateixa frase al Google per tal de comprovar, imagino, l'èxit de la seva bustiada virtual.

Responem doncs a la crida del seu ego. Visitem el seu blog. Participem-hi. Enllacem-lo.

Penseu que si Hitler hagués tingut un blog potser no hauria envaït Polònia.

Qui sap doncs les coses que el nostre altruïsme cibernètic pot estar evitant en aquest cas. Només cal un clic.

27 comentaris:

  1. I té com 40000 blogs enllaçats com a blogs que segueix. Aquest jove no deu tenir gaires amics i deu tenir una vida social nul.la, si realment segueix tots els blogs que diu seguir. O ves a saber, potser se la remena tot llegint poemes i haikus d'aquells blogs que nosaltres no visitaríem mai si no és per intentar aviam si pesquem, ja que els odisfèrics ens tenim massa calats entre nosaltres ja.

    A part, sembla que vessi una mica d'oli, amb tanta cultureta. I si mires les fotos, ho reconfirmaràs.

    ResponElimina
  2. Hosti tu, donant-hi un cop d'ull, veig que he encertat de ple amb l'última frase del comentari anterior.

    ResponElimina
  3. xDDDDDDDDD Mare de Déu, la flora i la fauna d'internet han superat la de la realitat desvirtuada.

    ResponElimina
  4. A tu el que et fa ràbia és aixó

    http://imperdibleanima.blogspot.com/2009/11/tv3-i-catalunya-radio-recomanen.html

    ResponElimina
  5. Osti, senyor Llufa, doncs en aquest paio ara el té afegit als seguidors!

    ResponElimina
  6. Sr Llufa,
    ja veu que hi ha bloggaires que a banda de pelar-se-la davant el google analitics, encara se la pel.len més quant algún col.lega enxufat els fa aparèixer en algun dels mitjans de la "cultureta nostrada"... ncht! ncht", no nem bé no...

    Estiguin bonets

    ResponElimina
  7. Quin fàstic de paio, aquest. No perquè sigui un spamer, un pretensiós o un maricó. Si no perquè, essent seguidor de 3/4 d'internet, no és seguidor del nostre blog. Fill de puta, el meu ego no li perdonarà mai. Vull que m'idolatrin, que em venerin (amb malalties venèrees), que em sobrevalorin!

    ResponElimina
  8. Doncs avui li faré el servei complet, amb llepada, penetració i fins i tot un massatge al final. Gran, Pere, molt gran aquest post.

    ResponElimina
  9. Estimat senoyr Llufa: quant odi llegeixo a les seves paraules cap el prògim blogaire!!! està segur que no necessita un polvo???
    ;-)!

    ResponElimina
  10. això és nou: "Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]". És com: ahora con un 30% más de fibra!"

    ResponElimina
  11. iaia: El què jo deia, iaia, al blogaire onanista, el blog aliè l’hi importa una puta merda. Enllaça blogs amb l’esperança que l’enllacin a ell.

    Quant a l’altre tema (i aquí responc també a Caguntot, per a mi l’important no és la seva orientació sexual. Com deia el meu avi «mentre a mi no em toqui el cul, que faci amb el seu el què vulgui».

    L’important i transcendent del tema és que estem davant el primer spammer blogaire català —matusser i talòs, però spammer— i això quasi mereixeria un article a la viquipèdia.

    Efrem: Fa temps que la van superar la realitat. De fet transcorre per una realitat paral·lela fregant l’anomenada border line.

    Anònim: Ràbia em faria si l’haguessin recomanat les Mamachicos de Telecinco, però TV3...

    Senyor Merdevalista: El món del màrqueting és una jungla. Tot és vàlid per la promoció. I mireu per on, ha aconseguit un article dedicat. Tot un triomf.

    Senyor Gerent: Onanisme i fel·lació formen part de la mateixa estratègia de promoció.

    Pare: Doncs ho teniu molt fàcil. Enllaceu-lo. En el fons la promoció blogaire és com allò que deia en Torrente: «Qué, nos hacemos unas pajillas?».

    Tot i així entenc l’odi que sentiu. Passejar-se pels llimbs mentres veieu com alguns ascendim al cel de l’egolatria ha de ser una putada.

    Markutis: Gràcies senyor Markutis. Tot un honor llepar-nos l’ullera plegats.

    Dima: Odi? No pas. A l’odisfera exercim una mena de «neorrealisme costumista» que intenta retratar la nostra societat de la forma més fidedigna possible. El problema és que la societat és fonamentalment merda i això fa que els nostres articles supurin més cagarrines que cap altra cosa.

    Quant a la vostra proposta (per què és una proposta no?), estigueu-ne ben segura. La qüestió és saber si en necessito només un.

    Tot i així heu de saber que, amb la meva edat i amb el problema que tinc a l’esquena —la meva família diu que hi tinc un os—, jo sóc més de mamades que de polvos.

    Ep! que sóc un bon partit, no sóc en Nacho Vidal, però sempre vaig net de sota.

    Dani: Efectivament ens trobem en una segona fase de la seva estratègia de màrqueting, més agressiva sens dubte. Espereu-vos a comprar, tenim a tocar el 2 per 1. No crec que tardi massa.

    ResponElimina
  12. Jo al blog del Josep el vaig qualificar de maricón i altres coses però no se'm va fer cas. Llàstima.

    JAVIER ESPAÑa

    aqui una foto meva:

    ResponElimina
  13. Jo ja he visitat el seu blog, L'imperdible de l'ànima. El clip d'audio és graciós, igual el pose jo al meu.

    Per cert, estic patint un rar fenomen parablogaire.

    ResponElimina
  14. Enhorabona sr. llufa! He fet la prova de buscar aquesta frase al google i a la primera entrada m'ha sortit el seu blog! Així, involuntàriament, aquest individu ha acabat promocionant-lo a vostè! La paradoxa-llufa, en podriem dir.

    ResponElimina
  15. Javier España: Ja haureu llegit sobre la credibilitat i el cas als anònims, no?

    Josep: Això del clip d'àudio ja és 3.0 sr. Josep. Voleu dir que estem preparats per tanta modernitat?

    Albhert: No us hi heu pogut resistir, eh? La veritat és que la temptació era massa gran.

    Però perquè veieu com en sóc de bona persona, acabo de donar una empenta al vostre blog en forma de comentari.

    ResponElimina
  16. Avui dia, qui no té aquest comentari no és ningú!

    ResponElimina
  17. No fa ni un any que ets per aquí no? Es nota, jeje jeee...
    Pagerank, onanisme, endogamia... pardillo!

    ResponElimina
  18. Arnau: Distingit visitant mongoloide (ja que sense conèixer-nos de res, us creieu amb dret a insultar-me, permeteu-me que jo també ho faci).

    Calculo, sobre l'edat que m'imagino que deveu tenir, que probablement us tregui el doble d'anys, és a dir que quan vos no havíeu ni nascut jo ja corria per aquests móns de Déu cardant-me tota fresca que es posava a tret.

    Així que aneu amb compte a qui li dieu pardillo, ben tranquilament podria ser el vostre pare.

    ResponElimina
  19. Definitivament sóc un bitxo molt més estrany que la resta. Ni sabia què collons era Google Analytics i una vegada vist no m'interessa.
    D'altra banda això de les visites ho puc entendre en blocs professionals, però no en el cas dels qui som simples aficionats, i que per això podem passar totalment de la publicitat.
    Tornaré a la meva cova. Fins l'altra.

    ResponElimina
  20. Però és que jo no sóc un anònim, sóc Javier España. No tinc blog.

    ResponElimina
  21. El que vostè digui Sr. Llufa XD

    ResponElimina
  22. Així, Pere Llufa, sou un senyor? ho dic per l'edat. En aquest món dels blogs tendeixo a posar una edat mitjana a tots els bloggers...una edat d'entre 26 i 36 anys. Esteu fora d'aquest perfil?

    ResponElimina
  23. Ep, que consti que m'encanta la gent de 36 en amunt i de 46 i de 56...! prefereixo en un homa/dona la maduresa a la joventut :-)

    ResponElimina
  24. Noa literal: Vaja, per un moment pensava que ja m'havíeu descartat...

    Però tampoc em feu tan vell, tot i que reconec que el tercer ja em costa.

    ResponElimina
  25. Gràcies per fer memòria d'aquest apunt. He anat a visitar al cromo en qüestió i només de veure la foto he tingut el dilema de si patia de pèrdua d'oli. Un clic al seu bloc i m'ha quedat el dubte resolt...

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails