divendres, 27 de novembre de 2009

«És d’ells»



Recordo amb nostàlgia aquells dissabtes a casa els avis, quan era petit, mirant la tele. Dibuixos animats al matí o alguna pel·lícula de l’Oest a la tarda. Un televisor en blanc i negre amb una roda que et permetia escollir entre la UHF i la VHF sempre que tinguessis ganes d’aixecar-te del sofà.

De tant en tant, però, en John Wayne o en Super Ratón desapareixien de la pantalla i donaven pas a una imatge plena de gra, amb un soroll com de fregit.

Tocava llavors aixecar-se del sofà, fer girar les dues rodes, tocar l’antena o donar uns cops a sobre de l’aparell de televisió. Si cap d’aquells trucs donava resultat l’expressió era solemne i concloent:

«És d’ells».

I tornàvem a seure al sofà, tranquil·lament, sense esverar-nos, a esperar amb parsimònia que retornés la imatge. Conformats. El problema no era nostre, era «d’ells».

Avui enyoro l’ús d’aquella fórmula màgica que ens permetia afrontar tots els problemes. Que feia possible seure davant l’adversitat i esperar que tot es resolgués. Al capdavall, la culpa era «d’ells».

— Que no va l’Estatut?
— És d’ells.

— Que no ens accepten el pressupost?
— És d’ells.

— Que no van els trens?
— És d’ells.

— Per què el Barça ha perdut?
— És d’ells.

— Per què ja no follem tan sovint?
— És d’ells

I seure al voltant de la taula, treure les cartes i jugar una partida a la butifarra o al set i mig.

11 comentaris:

  1. De fet hi ha un munt de gent que es passa tota la vida donant-li las culpes de TOT als altres.

    ResponElimina
  2. Això de donar la culpa als altres és de covards.
    TEVA, la culpa és TEVA!!!!!

    ResponElimina
  3. Perque els homes sempre mirem la pitrera de els dones?
    És d'elles.....sempre la culpa és d'elles...casum sant Judes !!!!

    Si en volen saber més, vinguin a veure'm.

    ResponElimina
  4. La culpa sempre és de la Bíblia i les seves ensenyances doncs ens ensenya que tots som pecadors!!!!!!! Sense aquesta propagació hauria menys sentiment de culpa!

    I si et sents culpable, és una manera excel·lent de provocar la compassió dels altres.
    Culpable jo? Mai

    ResponElimina
  5. Si et troben amb una altra dona també ho pots dir "és d'ella". I si cola, cola.

    ResponElimina
  6. Quan t'enganxen els mossos amb una bossa de maria.

    - És d'ells.

    ResponElimina
  7. M'agrada veure que també vostè abans feia més gràcia, sr.lllufa. avui dia amb la tedeté l'és d'ells ha passat a ser un "és per la pluja", encara més patètic i inquietant.

    ResponElimina
  8. CETINA: És que així tot és molt més fàcil. Jo fa temps que ho practico.

    Delfica: Us equivoqueu, Delfica. És d’ells.

    Goculta: Per això aquesta crida a recuperar-les. Des que ho he fet, tot és tan senzill...

    El senyor Gerent: «És d’elles», seria la versió global de l’expressió.

    Senyor Merdevalista: Així m’agrada, que us aneu imbuïnt de la nova filosofia. Però sempre és millor culpar-los a ells, així evitem el conflicte amb «l’altre».

    Gaia: Així «ells» són Jesús, Josep i Maria?

    Josep: Aquí és l’únic lloc on crec que la meva teoria té un punt flac.

    Krang: Excel·lent aplicació!

    Modgi: Efectivament sr. Modgi, és cert que abans fèiem més gràcia, però no som nosaltres, és d’ells.

    ResponElimina
  9. Ah! quins records, jo deia lo mateix. De fet crec que avui dia, amb la merda del TDT, com que al menys a casa meva hi han problemes endògens amb la qualitat de la imatge, encara cal diferenciar-los dels exògens i dir amb tota la quotidianitat del mon: “és d’ells”.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails