dissabte, 14 de novembre de 2009

Mataria per un croissant


El de la foto cria malves després de desvetllar públicament el secret del bon croissant

De tant en tant m’agrada menjar un croissant per esmorzar. Una pasta sense massa secret. Dues banyes i un cos central, més o menys cruixent per fora i tou per dins.

Una pasta boníssima (obviant el seu origen francès), però amb un nom horrorós: «croissant». Com collons es pronuncia? Tal com s’escriu, ‘croissant’? ‘crussan’? ‘cruzan’?

Com a mínim els catalans hem tingut la decència de conservar-ne el nom original. No com els espanyols que l’han transcrit com a ‘cruasán’, una paraula que només llegir-la fa vomitar. Només per aquest motiu Espanya hauria de separar-se de la Península.

Però bé, deixant de banda debats lingüístics, centrem-nos en el tema principal del debat, que si no us he dit abans, és: Tan costa fer un croissant com deunostrusenyor mana?

Perquè de croissants ben fets n’hi ha ben pocs. Més aviat al contrari.


Hi ha el croissant cruixent.

És el fill de puta que es desintegra en cent mil molles a cada queixalada. Molles que cauen sobre el diari, sobre la camisa, sobre els pantalons, sobre la barra. Molles que s’enganxen com paparres al jersei i que en intentar espolsar-les es converteixen en moltes més molles tan filles de puta com les anteriors.

És el fill de puta que quan arribes a casa al vespre fa que la teva dona, només donant una llambregada a la roba, et digui: «Avui hem esmorzat croissant, eh?». Més delator que un rastre de pintallavis al coll de la camisa.


Després trobem el croissant pintat.

Sí, aquell fill de puta brillant, amb un vernís d’una mena de cola enganxosa que s’enganxa als dits com si fos loctite. Tot és agafar-lo, desenganxar-lo del tovalló al que s’ha adherit com una plepa, fotre-hi queixalada i intentar tornar-lo al plat; aquí comença una lluita titànica entre els teus dits i el croissant, en la que el segon resulta sempre el guanyador.

L’única manera de vènce’l és llepant els dits; llepar-los amb força i amb les dents intentar arrencar els trossets de croissant enganxats que, irremeiablement, passaran a enganxar-se a les dents. I s'hi quedaran. Tot el dia.


També tenim el croissant sec.

És fàcil de descobrir, és el que hi ha a la vitrina, amb textura de duna del desert i amb els ulls plorosos després de dos o tres dies sense que cap ànima piatosa l’hagi demanat.

Amb una capacitat de resistència tan gran que encara que el deixis tot el dia en remull dins del cafè amb llet, quan el treus continua sent tan dur com abans de ficar-l’hi.


No ens oblidem del croissant d’encenalls de xocolata.

D’efectes tan devastadors com el croissant cruixent, però amb una mena de petits canelons de xocolata. Encenalls que com la metralla d’una bomba iraquiana s’incrusten a la teva roba, a la teva pell, als volts de la cara, i s’hi desfan. Per sempre més.

L’avantatge és que en agafar-lo tres quartes parts dels encenalls es queden al plat.


I finalment, el bon croissant.

Espècie protegida. En queden pocs exemplars. És el croissant lleugerament cruixent per fora i al punt de tendre per dins.

El croissant que no deixa rastre enlloc, que no s’enganxa ni als dits ni al tovalló. Que no es desintegra. És el croissant perfecte.

Quan trobeu un bar que serveixi el croissant perfecte no l’abandoneu. Si cal compreu el bar, o caseu-vos amb la filla de l’amo, amb la cuinera, o amb l'amo. Però sigueu-li fidels.

I sobretot, guardeu el secret. Hi ha gent al món disposada a matar per aquest tipus de croissant i que serien capaços de torturar-vos per saber el lloc on l’heu menjat.

28 comentaris:

  1. Senyor Llufa,
    parlaré dels crusants de xocolata que són els que li agraden al senyor gerent. En aquest ram, hi ha dues grans espècies: els crusant amb rellenu de xolocata i els crusant amb rellenu de cagarrines.

    Els primers, són aquells en que la xocolata és dura, ferma, gairebé pur cacau, que quant queixales, s'esverla la xocolata i que estan boníssims (si compleixen la resta dels requisits que vostè exposa, clar).
    Els segons, són aquells que en comptes d'una bona peça de xocolata hi ha com una mena de cagaradeta llefiscosa de nosilla o similart, que t'empastifa dents, genives, i la nou del coll, i que acostuma a tenir un gust tant dolc que passes tres dies cagant dolç.

    P.D. Per cert, el crusant pintat és el més fill de puta de tots. Com s'enganxa el cabró.

    Estigui bonet.

    ResponElimina
  2. Al forn del costat de casa fan uns croissants de dos pams i escaig per 3 euros, 5 si porta xocolata. Potser li interessa.

    ResponElimina
  3. El pitjor dels crusants és quan se t'enganxen a o entre les dents: els trossets prims i enganxosos queden adherits fortament. I tu marxes tan tranquil i cofat d'haver-te menjat un excel·lent crusan.
    I fots el pena durant tot el dia: amb les dents incisives i canines "folrades" de color marró fosc, com si les tinguessis corcades.
    Quin ridícul més estrepitós!!!!
    O sigui que us aconsello mirar-vos al mirall després d'haver endrapat un especimen d'aquests!!!

    ResponElimina
  4. home, una anàlisi que ni sabrien fer els propis francesos, que s'omplen la boca parlant de croissants (crgoasaon, més o menys) i de pains au chocolat.

    ResponElimina
  5. Buff, moltes calories, grasses saturades i colesterol!
    Els pitjors són els croissants industrials (de bossa)!

    ResponElimina
  6. Benvolgut Pere Llufa,

    m'he descollonat viu amb les descripcions dels croissants. Coincideixo completament en què el més trist de tot és l'origen gabatxo... però bé, què hi farem, alguna cosa han d'haver fet bé, a la vida, aquella gentussa.
    Per cert, després d'haver fet un parell de vegades croissants a casa, et diré que és complicadíssim de nassos fer-los dos cops iguals, però que a mesura que es van coent i sents la flaira de mantega per tota la casa, a la família li va venint una salivera per caure de cul... l'últim dia ens vam polir uns 20 croissants en qüestió de 4-5 hores XDDD (i això que som 2 adults i 2 criatures de 3 i 2 anys).

    ResponElimina
  7. dissabte, crusan per esmorzar...diumenge, crusan per esmorzar...acaba sent un vici...

    ResponElimina
  8. Li donaré un disgust: a Espanya, a Madrid almenys, la paraula que usen és encara més repulsiva: "curasán". Per cagar-se.

    ResponElimina
  9. Senyor Pere Llufa, el beneeixo per la classificació. Tantes vegades preguntant-me perquè costarà tant fer-los bé, recoi... Hi afegeixo, però, el croissant de xocolata amb grapa a l'interior (crec que una vegada ja vaig informar al Senyor Gerent d'aquest accident) i el croissant de xocolata que te'l venen amb aquest nom i és una puta napolitana. Curiosament, el millor croissant que he menjat me l'he cruspit... al País de Gal·les. No va en broma.

    Tota manera, lamento haver-li-ho de dir, però tot i que l'origen del mot francès és un misteri, el croissant no és francès. És hongarès.

    Salut.

    ResponElimina
  10. Déu meu, quines ganes de menjar-me'n un ara!! Matava fins i tot, tan parlar de croissants que m'han entrat unes ganes impressionants. Són les tres de la matinada i ja en fa d'estona que són tancada les pastisseries i forneries... demà serà el primer que faci!

    Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  11. Em cago en vostè i les ganes que m'ha fet venir de jalar-me un puto cru-sang! malparít! que aquí no tinc de CAP dels tipus! bé, sí, els de mantega de l'Estàrbacs... però aquests millor ni olorar-los, que foten pinta d'embafosos...
    Ah, me n'oblidava... cabró per parlar-me de cru-sangs!

    ResponElimina
  12. Anem al gra: quant està vostè dispossat a pagar per un bon esmorzar? I a partir d'aquí, parlem de la qualitat del croissant, del cafè i del suc.

    ResponElimina
  13. El tema de veure de quina manera la gent es menja un croissant també donaria per post. N'hi ha qui comencen per les dues banyes i deixen el mig -el més bo- pel final, n'hi ha qui comencen per una punta i acaben per l'altra, n'hi ha qui deixen al plat les dues puntes, n'hi ha qui demana una forquilla i ganivet per menjar-se'l (si això ho fa un tio, ja sabem d'on vessa oli).

    Algun psicòleg entre nosaltres que s'animi a fer-lo?

    ResponElimina
  14. Jo cada matí a les 8, sense excepció, vaig a fer el meu café amb llet i un "croissant". Si no puc a les 8 "m'escaquejo" de la feina i hi vaig a les 10. Però des que he deixat de fumar (ara fa 22 mesos) ningú em treu el meu café amb llet i el meu "croissant"!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  15. Senyor Gerent: Excel·lent ampliació del tema. Ah els croissants amb nosilla i aquell regalim que et cau a la barbeta...

    Comtessa: Gràcies. I si teniu fam, jo no sóc un croissant, però tinc un bon farciment.

    Valero: El tamany no importa, sr. Valero, l’important és saber-la moure, coure en aquest cas.

    Gerardeli: Aquests són els fills de puta dels croissants pintats, s’enganxen a les dents com una capa d’esmalt. Hi passes la llengua i no els notes de tan que s’hi adhereixen els cabrons.

    Glory: És que els francesos són uns fills de puta.

    GAIA: Ja hi som amb les calories! deixeu-vos de mariconades i gaudiu la vida, home!
    I per cert, els croissants industrials no entren a la categoria de croissants, directament són merda.

    Illa: Gràcies, espero que molts croissanters se’l llegeixin.

    surfzone: Ai la flaire de mantega. Això és un altre tema per a un altre article: el gust i la olor dels croissants.

    No hi ha res que suporti menys que haver trobat aparentment el croissant perfecte i que en queixalar-lo sembli com si hagués baixat l’helicòpter de Flora i m’haguéssin embutit un pot de margarina a la boca.

    cargol: I no hi ha res que ho superi, ni donut ni ensaïmada.

    ie watadori: Disgust? Alegria! Això confirma que encara són més subnormals del què em pensava.

    Senyor Merdevealista: Sí senyor! Cal denunciar també les falsificacions: napolitanes, llunes, etc.

    I sobre l’origen del croissant, no sabeu vos el pes que em treieu del damunt. Només pensar que hi havia una cosa francesa que m’agradava... Ara sí que ja els podem exterminar del tot.

    jordicirach: doncs vinga! som-hi noi!

    Dr. Muerte: I això que al lloc on sou diuen que és com el Mediterrani!

    La merda que ha de ser el croissant de l'Starbucks no me la puc ni imaginar.

    iaia: Això de demanar-se forquilla i ganivet és per matar-los! El croissant es menja amb els dits!

    noa literal: Ja veig que per a vos, la qüestió és tenir algun vici... Parlem-ne.

    ResponElimina
  16. Ei Pere LLufa! has dedicat un comentari a tots i cada una de les persones que han escrit la seva valoració del croissant en el teu blog? Olé, olé! ets gran :-)

    ResponElimina
  17. Noa literal: Sí senyoreta. Sempre que tinc temps intento donar resposta a tothom. Fins i tot als que no s'ho mereixen.

    De fet, si fos per mi només respondria a les dones, per allò de mirar de pescar alguna cosa ni que sigui virtual. Però m'han dit que discriminar positivament no és èticament ben vist.

    Per cert, el coll de la fotografia és vostre? Podria deixar de banda el croissant per un moment si em caigués a les mans un coll així.

    ResponElimina
  18. Ep, que em deixava la resposta al (gran) senyor Josep!

    Josep: El preu d’un bon croissant és com el de les putes, el sostre només el marca la qualitat.

    ResponElimina
  19. Apunt per a la iaia: he de dir que no estic gens gens gens d'acord amb això de que el millor és el del mig. Jo sempre comence per les pates perquè em semblen la millor part, i el mig me'l menge pos perquè acostume a tindre fam i no vaig a deixar-ho, però em farien feliç si vengueren dels croissants només les pates.

    ResponElimina
  20. Comtessa: Confesseu però que amb cada pata us endueu un tros de farciment del mig.

    ResponElimina
  21. Sí, senyor Pere Llufa, el coll és meu. Però ho dic amb la boca petita perquè es veu que és delicte pressumir de feminitat en el món dels blogs. He rebut alguna crítica...

    ResponElimina
  22. Ai senyor, que els nois som uns eixerits per ensenyar més del compte i les noies són unes fresques... hi ha gent que té Internet a casa, però encara viu a les cavernes!

    ResponElimina
  23. Noa literal: Amb nosaltres podeu anar tranquila. Les úniques cítiques que rebreu seran en tot cas per ensenyar massa poc.

    La feminitat no només ens agrada, sinó que ens posa força burros.

    ResponElimina
  24. Senyor, no sé si ja li ha dit algú:
    Croissant, en francès es pronuncia "cruassant", que vol dir "creixent" perquè té forma de lluna creixent. L'origen no li explicaré, que li cagui un altre.

    ResponElimina
  25. Gràcies senyor J. Però descobrir que el seu origen és austríac amb reminiscències islàmiques no sé si arregla o espatlla la qüestió.

    En tot cas, una de les poques coses bones que ha fet un país tan intranscendent com Àustria. Per què, això serà tema per a un altre dia: Àustria, per què?

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails