 |
| Fer turisme és fer amics |
Benvolguts fills de puta. Mongolodies tots.
Fa una setmana que en Pere està de vacances i ho ha fet per la porta grossa: un mes i mig sencer, com si fos un nen acabat de sortir d’escola.
A més, tenia tants dies acumulats de festa a l’empresa que he decidit sumar-los a les vacances i fer en total 90 (noranta) dies seguits de tocar-me els ous.
Digueu-me fill de puta.
...
Gràcies. Jo també us estimo.
Com que noranta dies donen per molt i la meva vida necessita d’emocions fortes que trenquin la rutina a la que estic cada dia sotmès he decidit tirar-me a l’aventura. No, l’aventura no és la veïna, malgrat que té un nom igual d’extravagant.
Així, que en una demostració de coratge, valentia i funky groove, fa uns dies vaig omplir el dipòsit de benzina del cotxe i vaig començar a tirar milles sense un destí concret. Emulant el gran Willy Fog i el seu company Rigodón, m’he marcat l’objectiu donar la volta al món en noranta dies. Deu més que ells, és cert, però l’objectiu no és pas superar la magna obra dels mestres.
França, Alemanya, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Romania, Ucraïna, Rússia, Kazakhstan, Mongòlia, Rússia, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Marroc, Algèria i Catalunya. I Espanya? A Espanya que la donin pel sac.
Un objectiu ambiciós, certament. Potser massa. Per això no us estranyi si d’aquí uns dies us escric des d’un cibercafè alemany dient-vos que el meu viatge s’ha acabat mentre m’amorro alternativament en una gerra de cervesa i en el mamellam d’una voluptuosa bavaresa.
De moment, ja m’he aturat uns dies a Cadaqués per degustar per darrer cop en molt temps els plats de la nostra terra, els vins dels nostres cellers i algun conill que em deixi el flaire i el regust per acompanyar-me i donar-me forces en aquest llarg viatge.
Filldeputa! (ja sap que sempre ho dic amb amor)
ResponEliminaVagi amb compte o no passarà de Cadaqués...
Aventuro que no passarà de Prats de Molló.
ResponEliminaAnirà a América en cotxe? És vosté el meu heroi!
ResponEliminaJa feia dies que no ensenyava la poteta per aquestes contrades.
ResponEliminaDel seu viatge em surten un parell de dubtes:
1- A Cadaqués, ha quedat ja amb la re-re- nascuda Noa?
2- Com pot gaudir de 90 dies de vacances en un mes i mig?
3-Bonus doubt: ens portarà alguna cosa del viatge (si més no, un imant per la gelera)
Ja sap home, quan vingui pels USA allunyi's de Califòrnia, que aquí ja estem prou apretats. Faci via per Oregon...
ResponEliminaEl que ha dit el Sr. Remitjó m'ha torbat... re-re-noa? no pot ser... si jo mateix li vaig clavar la darrera estocada!!! res, haurem d'esmolar el ganivet de les ocasions especials.
No pot ser, no, Dr. Muerte: ÉS. Xís bac.
ResponEliminaMossènyer Llufa, és vostè un cabró. Ara, que si restrega la cara contra el mamellam d'una bavaresa calibre Samantha Fox, faci una restregada per mi, si no li fa res. Li estaré molt agraït.
Comencem amb cortesia... FILLDEPUTA!
ResponEliminaSeguim amb altres qüestions i pronòstics:
El conillam o alguna trifulca relacionada (m'imagino el germà d'uns eslovaca volent-lo fer la pell) acabaran amb la seva odissea.
Paradoxalment, com més s'allunyi de casa menys ganes tindrà de tornar.
I el tema Noa, que altres han tret, comença a fer-me una gran basarda.
... com m'agradaria veure un lipdub Cadaqués - Califòrnia... hasta em compraria un biquini de cortineta estampat de leopardo per sortir-hi... si és que en el fons, no poden viure sense la Noa, jo ja ho deia...
ResponEliminaCabronàs, quina puta enveja li tinc!. Suerte y al toro!... ah, no! que està prohibit!
ResponEliminaA tots: Moltes gràcies pel vostre suport. Les vostres paraules són l'alè imprescindible per poder tirar endavant en els moments difícils, que encara han d'arribar.
ResponEliminaL'única cosa que em fa tremolar una mica les cames, a part d'una bona mamada, és l'idioma. Parlaran català més enllà de Salses?
De moment marxar de Cadaqués se m'està fent dur. L'almeja cadaquesenca és molt saborosa.
Remitjó: Sobre el tema del mes i mig de 90 dies l'explicació és ben simple, es tracta d'una equació molt senzilla.
Moltes empreses, entre elles la meva, computen les hores extra com a dobles a l'hora de bescanviar-les per vacances, així que un mes i mig tècnicament són 90 dies. En tot cas retoco l'article lleugerament per fer-ho entenedor a ments més simples que la meva.
Cetina: Senyor Cetina, espero i desitjo que a l'alçada de l'Estret de Bering un ferry pugui transportar-me a l'altra banda.
Merdevalista Si trobo una bavaresa del calibre de la Fox, m'hi quedo com a mínim fins a l'Oktoberfest.
Ompli el dipòsit de benzina... No es quedi amb pana de burro... i bons noranta dies! Tot s'acaba sap...
ResponEliminaGaudeix com un filldeputa, tros de filldeputa!!
ResponEliminaCom diria el gran Macario per boca del grandissim José Luis Moreno: aaaaaaaaaaaah.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSenyor Pere, no crec que parlin català, però, sempre li quedarà el consol de que tampoc parlaran castellà. Per tant, que tingui molt bones vacances i gaudeixi d'aquestos 90 dies que té. Aquest comentari li semblarà tot cordialitat, però, ara mateix li clavaria una daga al cor per tenir jo aquestos 90 dies i no vostè. Passi-ho bé.
ResponEliminabon viatge
ResponEliminaMestre, què no torna?
ResponElimina