Sistema de punts

«Ep, un nou setanta-cinc!»

Amb l’arribada de l’estiu, la proliferació de noies seminues pels carrers de viles i ciutats ha obligat els homes a dotar-nos d’un sistema eficient per classificar les femelles segons les seves virtuts. Un sistema que amb el pas dels anys hem anat millorant i perfeccionant, dotant-lo cada cop de major efectivitat i precisió.

A la pre-adolescència, quan el nostre bigoti començà a poblar-se dels primers pèls escadussers conformant el què llavors en dèiem la frenada de bicicleta, adoptàrem un sistema bàsic, senzill, però efectiu per la seva simplicitat: hi havia ties bones i ties lletges. I entre les dues, «el montón».

Per ex. «La Gemma està bona»

Més endavant, ja en plena adolescència, vam anar perfeccionant el sistema. Ja no era binari, sinó decimal, amb puntuacions del 0 al 10, on 0 representava la lletjor feta persona i 10 la deessa dels nostres somnis, la Kelly LeBrock de les nostres nits de clínex i simbomba.

Per ex. «Mira, allà va un 8»

Però no n’hi havia prou, ens mancava precisió, així que tot just entrar a la joventut vam introduir-hi els decimals, sobretot a les xifres altes. Un 7’2, un 8’9, un 9’5... I a més, vam inventar el primer sistema de geoposicionament, basat en les agulles del rellotge.

Per ex. «Ep! un 7'5 a les 3!»

Però, ai las! tot és millorable i encara podíem donar una quart de volta més al sistema per fer-lo perfecte, superb. Ens hem fet adults i hem trobat el sistema definitiu.

I sortim al carrer, i d’una hora lluny som capaços d’albirar uns pantalons curts que s’endinsen parrús amunt i que dibuixen un cul esfèric, rodó, perfecte, combinats amb una samarreta de lli que defineix uns pits joves, tendres i desafiants.

I és llavors quan hi clavem la mirada i amb una precisió matemàtica exclamem: «Aquesta melafo».