Un article de premi

Una vista, oh oh, un comentari, ah ah!

El blogaire, ho hem dit en més d’una ocasió, és un ésser miserable. Gent amb l’ego més gran que les carències afectives de Mariano Rajoy però amb menys habilitat per a les relacions socials que Zapatero per a l’economia.

I com pot compensar aquest maremàgnum de carències afectives, manca d’amistats, ego disparat i orgull infinit? També ho hem dit, amb les visites.

Cada visita que un blogaire rep al seu blog és una carícia al clítoris del seu ego cibernètic. Cada comentari que li escriuen suposa una esquitxada seminal al teclat o haver de canviar el coixí de la cadira per l’excés de secreció de fluxos vaginals.

Però un dia descobreix que amb les visites i els comentaris no n’hi ha prou. Si bé cada cop que entra al Google Analitics o que respon un comentari els dits se li en van cap als genitals, cada vegada hi troba menys plaer.

Perquè sent tant bo, rebre moltes visites és una evidència; i sent tant brillant, rebre comentaris als articles és un fet normal.

Li cal reconeixement. Un reconeixement públic, notori, que pugui lluir i del que pugui presumir davant de les seves amistats virtuals.

I llavors troba la solució, inventar-se un premi i donar-lo als seus companys de l’endogàmica cibernètica.

— Premio diamante al mejor blog de narración amorosa
— Premio Torrebruno de oro al mejor blog amigo de los niños
— Premio Blog de Titanio al mejor blog intrascendente
— Premio Latino al blog más chévere
— Premio Bogavante al blog más echao p’alante

I el millor de tot és el mètode. No cal que un comitè d’experts internacional es reuneixi per valorar quins blogs destaquen sobre la resta. No cal obrir una consulta popular a internet perquè milers d’internautes votin els seus blogaires preferits. Només cal que un mònguer lliuri a un altre mònguer una merda d’estampeta dissenyada per un aprenent de Paint perquè la clavi en algun racó de la seva bitàcola virtual.

I és després, amb la columna lateral del seu blog farcida de premis horteres, quan el blogaire pot relaxar-se i tornar a masturbar-se l’orgull cibernètic.

Perquè el seu ego ja té premi.