dimecres, 19 de maig de 2010

Un article de premi


Una vista, oh oh, un comentari, ah ah!

El blogaire, ho hem dit en més d’una ocasió, és un ésser miserable. Gent amb l’ego més gran que les carències afectives de Mariano Rajoy però amb menys habilitat per a les relacions socials que Zapatero per a l’economia.

I com pot compensar aquest maremàgnum de carències afectives, manca d’amistats, ego disparat i orgull infinit? També ho hem dit, amb les visites.

Cada visita que un blogaire rep al seu blog és una carícia al clítoris del seu ego cibernètic. Cada comentari que li escriuen suposa una esquitxada seminal al teclat o haver de canviar el coixí de la cadira per l’excés de secreció de fluxos vaginals.

Però un dia descobreix que amb les visites i els comentaris no n’hi ha prou. Si bé cada cop que entra al Google Analitics o que respon un comentari els dits se li en van cap als genitals, cada vegada hi troba menys plaer.

Perquè sent tant bo, rebre moltes visites és una evidència; i sent tant brillant, rebre comentaris als articles és un fet normal.

Li cal reconeixement. Un reconeixement públic, notori, que pugui lluir i del que pugui presumir davant de les seves amistats virtuals.

I llavors troba la solució, inventar-se un premi i donar-lo als seus companys de l’endogàmica cibernètica.

— Premio diamante al mejor blog de narración amorosa
— Premio Torrebruno de oro al mejor blog amigo de los niños
— Premio Blog de Titanio al mejor blog intrascendente
— Premio Latino al blog más chévere
— Premio Bogavante al blog más echao p’alante

I el millor de tot és el mètode. No cal que un comitè d’experts internacional es reuneixi per valorar quins blogs destaquen sobre la resta. No cal obrir una consulta popular a internet perquè milers d’internautes votin els seus blogaires preferits. Només cal que un mònguer lliuri a un altre mònguer una merda d’estampeta dissenyada per un aprenent de Paint perquè la clavi en algun racó de la seva bitàcola virtual.

I és després, amb la columna lateral del seu blog farcida de premis horteres, quan el blogaire pot relaxar-se i tornar a masturbar-se l’orgull cibernètic.

Perquè el seu ego ja té premi.

15 comentaris:

  1. Ains... miri li comento per lo de la seva veina... (no ho diré gaire alt però jo tb trobo una collonada lo dels premis)

    ResponElimina
  2. Jo acostumo a llegir un blog fins que veig que rep un premi d'aquests i L'ACCEPTA! tot i que sóc nova en això d'escriure un bloc fa temps que en llegeixo, i sempre coincideix que quan un bloc està en hores baixes rep un premi. I també acostuma a passar que només les dones bledes els accepten.

    ResponElimina
  3. El següent pas en aquesta escalada de patetisme és fer-se un twitter.

    El nivell advanced, només reservat als mestres com jo, és que l'esmentat twitter no passi dels 4 seguidors.

    ResponElimina
  4. Premis imaginaris...però a quin nivell de cursileria estem arribant?
    Això és com quan reps un maleït powerpoint d'aquells amb fotos de gatets i dibuixos d'ossets en tons pastel: o elimines al remitent de la llista de contactes o t'empasses el puto powerpointdemerda i acceptes un bocí de subnormalitat a la teva vida.
    I que ningú s'ofengui, vaaa... que no volem baralles...

    ResponElimina
  5. Si, ho reconec, jo soc d'aquells que anhelo un premi pel meu blog... i no arriba!

    ResponElimina
  6. En ve bé el seu apunt, perquè fa dies que treballe en la creació d'un premi molt interessant.


    És un "premi-palla", és a dir que el faig jo i és per a mi...

    ResponElimina
  7. He rigut molt amb el premi Torrebruno... espero que algun dia li concedeixin: se'l mereix!

    ResponElimina
  8. I com és que aquells que critiquen els premis són els que en reben menys :), fora broma, jo crec en el que deia el gran Groucho... No acceptaria mai un premi que se'm donés de bon grat...

    ResponElimina
  9. Encara recordo quan em van fotre fora dels premis BlocCat.

    ResponElimina
  10. A mi em van nomenar al príncep d'astúries de blogs però el vaig rebutjar perquè el felip m'exigia dret de pernada. Jo proposo crear el premi "blog plagiat" que segur que en trobarem 'a cascuporru'.

    ResponElimina
  11. I aquells que t'escriuen un correu dient que t'han afegit al seu blog -un blog que no coneixia ni déu- a canvi que tu hi afegeixis el seu? Au home!

    Jo ni els seguidors, poso al blog (i tampoc m'he fet "seguidora" de cap blog, els que visito ja els tinc a la llista).

    Si el que rep un premi és un home, directament és infollable.

    ResponElimina
  12. Ostia puta com m'agraden els post on es raja d'altres blogs que tothom sap quins son però ningú els menciona clarament ( ironia completament OFF )

    ResponElimina
  13. Cal quedar al primer grau, el meu clítoris sembla més a un cogombre rosat qu'a la la roda del ratolí.

    ResponElimina
  14. Premi per un blog? Que serà el proper? Premi per un comentari?

    ResponElimina
  15. wueno...tambe es molt patetic comentar se mutuament els blogs que es el que fa practicament tothom...(a l odisfera i fora d ella )

    ¿Per que tothom raja del reconeixement i despres es posa ben content quant te un bon numero de comentaris....quina incoherencia !!

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails