dimecres, 23 de setembre del 2009

La gent que parla fluixet



Al llarg de la vida m’he anat trobant amb tot tipus de persones. Baixes, altes, primes, esveltes, botorudes, grasses. Morenes, calbes, rosses, pèl-roges, canoses. Curtes de vista, coixes, geperudes, atlètiques, musculoses, camacurtes.

Així a simple vista, per les seves característiques físiques sempre m’ha estat impossible endevinar-ne el caràcter, més aviat m’acostumo a equivocar en jutjar-los per l’aspecte físic.

Quan em presenten un coix, gras i calb, tot fa pensar que serà un paio simpàtic i alegre, però pot ser molt bé que sigui un perfecte imbècil.

O, a priori, una jove rossa, alta i esvelta fa tota la fila que serà antipàtica i estirada, i en canvi cinc minuts més tard m’està explicant acudits mentres me la xupa sota la taula del despatx.

Així doncs, al contrari del què diuen els tòpics no hi ha cap norma escrita que relacioni de forma empírica característiques físiques amb caràcter.

Cap?

Hi ha una excepció. La gent que parla fluixet.

És gent que parla amb un fil de veu, com xiuxiuejant, com si t’estiguessin parlant tota l’estona a l’orella, de forma tènue i apagada. Amb un to de veu monòton, sense alteracions ni en la cadència ni en el volum.

Gent que d'entrada fa cara de ser educada i amable, tranquil·la i pacient, amb aquella veueta sense estridències.

Però aquesta gent, amics meus, és una autèntica filla de puta. La gent que parla fluixet.

Fugiu-ne.

8 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb una única excepció:
    Nawja Nimri, que si algun dia la veig en persona haurà de ser ella la que fugi de mi.

    ResponElimina
  2. La gent que parla fluix ho fan per estalviar forces per l'hora de començar a rebentar tot el que es trobin per davant. Estan tots bojos.

    ResponElimina
  3. Doncs miri que a mi normalment els pacients em parlen en veu baixa i no em molesta.. calla, ves que no sigui perquè s'estan desagnant per la traqueotomia innecessària que els practico només tancar la porta de la consulta...

    Senyor Albert, vostè és un malalt... algú amb aquesta veu no pot pretendre cantar. Ara, si el que vol és beneficiar-se-la de mala manera doncs res a dir...

    ResponElimina
  4. Parlar fluix és simptoma de desequilibri mental. Quan escoltes algú així, esperes que en qualsevol moment es foti a cridar i trencar-ho tot.

    No obstant, em fixaré més en el què vostè planteja i intentaré confirmar-ho, que no ho dubto pas.

    ResponElimina
  5. Jo vaig tenir un cap que parlava molt i molt fluixet, i era molt i molt fill de puta

    ResponElimina
  6. I els homes que parlen com carreters?
    I les dones que xerren pels descosits o com verduleres? Que me'n dius?

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails