Quina manera més asquerosa d'arruinar un bon dinar és que et toqui una paio d'aquests al davant.
Amic que insisteixes a ensenyar-me el menjar quan mastegues:
1. Ja he vist què menges, ho tens al plat. No cal que m'ho ensenyis també dins la teva boca.
2. Si el què vols demostrar és que saps mastegar, pensa que tant se me'n fot. Per mi com si t'empasses les croquetes senceres.
3. Saps els perills que implica menjar així? I si t'hi entra una mosca? o un mosquit tigre? o...
Per això, quan mengis en companyia d'algú, si us plau, fes el fotut favor de tancar la puta boca!
Aquesta noia també menjava amb la boca oberta,
fins que en comptes d'una mosca se li va ficar una polla,
pixelada, això sí.
Efectivament Sr Llufa, que algun filldeputa vulgui compartir la merda que menja amb la boca oberta és ignominiós i mereix un càstig sever i/o letal. Ja vaig escriure sobre una porca que m'ensenyava un plat precuinat carrefour amb una beixamel vomitiva al tren. Bàsicament la titllava de malaputa. L'altra cosa que odio és la gent que es pensa que allò que diu és tan interesant que s'esforça perquè tot déu el senti. I van mirant de reüll per veure si és el centre d'atenció i li riuen les gràcies. A aquests malparits només se'ls hi pot fer una cosa: el "corte corbata", de llarga tradició a Sud-amèrica, una honorable pràctica que consistia a seccionar el coll de l'individu en qüestió, fotre-li la mà pel tall i treure-li la llengua, que li penjava elegantment a mode de corbata.
ResponEliminano oblidi el so que emet la boca d'aquesta gent quan mastega
ResponEliminaHomaaaa, l'amiga Rebeca Linares!
ResponEliminaAquesta mossa, fou saludada per dos capellans més i jo, al FICEB de fa uns quants anys. Ella encara no era ningú i estava morta de fàstic a un stand. Ens vam fer fotos amb ella i hi varem xerrar una estona. Tant simpàtica com guarra.
Ara ja fa uns anys que corr per EEUU follant-se les clàssiques polles d'allà.
Llagrimeta, cada cop que la veig.
Per acabar de NO parlar del seu tema, sr. Llufa, li comentaré que havia entès el títul com: Cagar amb la boca oberta. Tot un concepte fascinant.
Recordi'm que tanqui la boca si algun dia mengem junts, doncs.
ResponEliminaSenyor Pare, veig que vostè també coneix a la basca que s'està follant mig Los Angeles. Ho cel·lebro.
ResponEliminaSense que serveixi de precedent torno al tema central: No se com no es cansen de menjar amb la boca oberta, proveu-ho, ja veureu com estareu suant com porcs i a causa de la barreja del menjar amb l'aire obtindreu una esferificació pastosa a la boca.
Ui per cert, jo també vui la certificació de blog de l'odisfera. Val, podria agafar la imatge i prou però...
ResponEliminaVironer: Prenc nota de l'estratègia per poder continuar dinant amb tota tranquilitat. El problema és que llavors dinarà amb el coll obert... però bé, tot fa pensar que deu molestar menys.
ResponEliminabule: Ja m'estan venint fàstics només de pensar amb el sorollet...
Pare: El vostre coneixement de la feligresia pecadora m'esborrona. Vós no mereixeu una parròquia, mereixeu el Vaticà!
Kashna: No sereu vos una d'aquestes que... no... segur que no.
Brandon: A més crec que en algun moment t'ha de cruixir la mandíbula...
Quant a la certificació, penseu que una part important de l'ideari de l'odisfera (és a dir, l'odiari —mateu-me si us plau per l'acudit) es basa en què cadascú faci el què li surti de la polla. Amb la qual cosa, l'entitat certificadora és un ens tan eteri que no existeix.
Ras i curt, pilleu la imatge i cardeu-la al blog (això sí, el mèrit del dibuix correspon a en Markutis, que va fer un curs CCC de costura i patronatge).
ei! i que m'en dieu de xarrupar la sopa!??
ResponEliminaDoncs jo ho faig i amb molt d'orgull. Faig uns xarrups que es senten d'aquí (de Montcada) a Cuenca.
Quin fàstic! Això si que no puc! Si hi ha confiança li dic però si no el coneixo m'aixeco i marxo
ResponEliminaJo havia de menjar-me l'entrepà a la feina amb tres paios cabrons que m'ensenyaven l'embotit mastegat amb el pa, la campaneta i algunes vegades mig esòfag també, amb aquell foradot al mig de la cara!
ResponEliminaI em parlaven al mateix temps, amb la qual cosa jo havia de parar compte que no caigués cap trosset d'aquella marranada al damunt del meu menjar.
Fer sorolls mentre menjaven també és un costum que tenien, els cabrits.
Vaig deixar la feina, evidentment.
Que una és una senyora, què collons!
El pitjor de tot és veure la transformació que pateix un suculent plat de filet amb patates, per exemple, cap a una pilota repugnant i marronosa dins d'una boca infecta. El horrooor!
ResponEliminaHi ha coses pitjors. A Cuba he vist un ianqui de 200 quilos eixugar-se la suor de l'aixella amb el mateix tovalló amb el que després netejava romànticaent els llavis de la jinetera menor d'edat que sopava amb ell. Després diuen que les cubanes no són treballadores.
ResponEliminaParaula de comprovació: loqua. Si és que és parlar de putes i...
ResponEliminaÉs admirable la seua capacitat pedagògica!
ResponEliminaJa m'ho deien de petit: "En boca cerrada no entran pollas".
ResponElimina