dimecres, 29 de juliol de 2009

L'efecte vacances, l'enculada laboral



Benvolguts companys de penúries, torno a ser aquí. Segur que molts de vosaltres ja pensàveu que havia marxat de vacances i que estaria remullant el cul en alguna platgeta de les Scheychelles o que estaria a Tahití practicant el sexe amb totes les nadiues amb collarets de flors que se m'apropessin per donar-me la benvinguda.

Doncs bé, la cosa ha anat de sexe, en això heu encertat, però en comptes de la cigala, el protagonista ha estat el meu cul. Els meus jefes i els clients de l'empresa porten un més donant-me pel cul de les pitjors maneres que us pogueu imaginar.

I tot, per què? Per l'anomenat «efecte vacances».

L'efecte vacances és aquell fenòmen pel qual jefes i clients comencen a exigir en una mena d'atac de bogeria col·lectiu tota la feina que no s'ha fet en tot l'any quan veuen que s'apropa el mes d'agost i demanen tenir-la llesta abans no s'acabi el mes de juliol.

Jo treballo en una consultora d'empreses —em penso que encara no us ho havia dit—. Sí, aquesta mena de corporacions importants que, parlant en plata, el què fan es vendre fum. En paraules d'un amic meu, són empreses que tenen la virtut de fer pagar al client per allò que ja sap.

Però bé, del mon de la consultoria ja en parlarem un altre dia. Tornem a l'efecte vacances.

A finals del mes de juny em van «ordenar» fer dos projectes que havien de ser enllestits abans no s'acabés el juliol. Dos projectes feixucs, d'aquells que en condicions normals, és a dir, si te'ls encarreguen al febrer, t'hi pots passar tres mesos o més, però que quan et demanen al juny el termini sempre és el mateix: 30 dies.

A més, quan et manen fer un projecte «abans no s'acabi el juliol» normalment sempre s'acompanya dels següents arguments:

1. «perquè el client ho vol tenir abans de marxar de vacances»
2. «perquè el client ho vol tenir per quan torni de vacances».

En ambdós casos, això vol dir que la teva feina es passarà el mes d'agost en un calaix o sobre un escriptori sense que ningú li doni ni tan sols una ullada a la portada.

Això sí, l'informe es podrirà en un despatx durant l'agost, però el client marxa tranquil!

No sabeu la tranquilitat d'esperit que dóna saber que gràcies a les teves jornades interminables, a haver deixat de banda amics, coneguts, saludats, familiars i tota activitat social des del blog fins el vermut durant un mes, a haver treballat a un ritme tres vegades més gran que l'habitual, a haver de conviure amb aquell tic a la cella que et dóna cada cop que pateixes estrès sever, el client podrà passar les vacances sense preocupacions, sense patir aquella coïssor mental que et provoca el saber que hi ha una feina que s'ha quedat pendent.

Ara bé, al setembre, quan el client torni de vacances, trucarà per demanar-nos la còpia de l'informe perquè el més probable és que s'hagi podrit, que la senyora de la neteja l'hagi llençat a la paperera o que el client no recordi on collons va arxivar-lo el darrer dia laboral del mes de juliol quan amb un somriure de satisfacció fa mirar la portada, va tancar la carpeta i la va posar a correcuita ves a saber on perquè a la porta del despatx l'esperava la dona amb els nens i les maletes preparades per marxar cap a la casa de Pals, a la masia de la Cerdanya o al creuer per les illes del Carib.

Aneu a cagar!

13 comentaris:

  1. Total, al país del "vuelva usted mañana" ja estem acostumats a aquesta merda. L'anys passat a la meva primera feina seriosa em va passar una cosa semblant, marxava de vacances al gener i l'exigencia era "El client ho vol abans de que marxis de vacances". Dues setmanes per fer un projecte aprovat abans de les vacances de nadal. Fillsdeputa.

    ResponElimina
  2. Ben trobat, senyor Llufa! jo era de les que pensava que estava a la illa de Lost, com a mínim.

    A mi m'ha passat el mateix a la meva feina, tot a d'estar acabat el 31de juliol... Però qué més dóna, si l'agost és un parèntesi que ningú s'entera si ho has fet a finals de juliol o a principis de setembre...?

    ResponElimina
  3. Quin estres la feina d'oficina. Crec que no la podria aguantar.
    No t'amoïnis aviat seràs tu qui donaràs pel cul a tots. Quan marxes a a les Seychelles? Je je

    ResponElimina
  4. l'opció d'enviar els clients a la merda es contempla en la teva empresa?

    A l'ajuntament del meu poble crec que es comença a aplicar

    ResponElimina
  5. La culpa és dels caps, que són la majoria uns incompetents, uns vagos i uns fills de puta. Ells haurien de saber com s'han de fer -bé- les coses, haurien d'haver fet aquella feina anys abans i saber el què suposa. I dir-li al client si una cosa és possible o no.
    Però com en aquest món, els càrregs s'ocupen per endolls, mamades o interesos, doncs així va la cosa.

    Jo l'apoyo, sr. Llufa!
    (llàstima que el meu apoyo li serveixi tant com un gos corrent pels Alps)

    ResponElimina
  6. Si et serveix de consol, a tots els oficis passa el mateix...

    ResponElimina
  7. Passar marrons és tot un art, senyor Llufa. Gairebé tant com saber evitar-los. Hi ha tota una cultura del modus operandi en treballs d'oficina. Ser nou, que no sé si és el seu cas, gairebé t'assegura menjar-te els marrons.

    ResponElimina
  8. La seua sinceritat és digna d'admiració. Espere que a la seua empresa no sàpiguen res d'aquest blog

    ResponElimina
  9. Brandon: I el pitjor dels casos és quan, arribat el dia D, el client diu que no li va bé fer la reunió de presentació de l'informe i que ja ens ho mirarem tornant de vacances.

    Kashna: Hi casos que cola ajornar fer la feina a principis de setembre, però quan el client se la vol endur de vacances...

    Gaia: Quanta raó. Hi ha dies que ho engegaria tot a rodar i me n'aniria a viure a un poble del Pirineu, però llavor seria un neorural de merda i encara seria pitjor.

    Bule: No, no està contemplada. És més fàcil cagar-se damunt dels treballadors.

    Pare: Com diria la saviesa popular "ahí las dao". Els jefes i els putos comercials que no saben dir que no, els primers per inútils i incompetents i els segons per la comissió.

    SM: Va bé això de sentir-se acompanyat.

    Markutis: El meu primer ordinador a la feina va ser un 386 i els primers informes els lliuràvem en disquets de 5 i quart. A partir d'aquí podeu deduir si sóc nou o no. :)

    El problema no és ser nou o no, el problema és ser bon currante o no. Jo, que sóc de la vella escola i encara em crec allò del compromís, de la feina ben feta i tota aquesta merda, tinc garantit menjar-me marrons la resta de la meva vida. El fet que les noves promocions tinguin el cocient intel·lectual d'una sardina i l'entrega laboral d'un koala ajuda força a fer-me més gilipolles.

    És més fàcil fer pencar més a un tonto que ja ho fa habitualment, que demanar esforç i dedicació a un puto inútil.

    Josep: Doncs espereu-vos al següent lliurament, que versarà sobre la incompetència.

    L'avantatge de ser dels pocs tontos que treballen de veritat a l'empresa és que et pots cagar en la dona, la mare i l'àvia del director general sabent que mai no et faran fora.

    Els jefes són inútils i incompetents, però no gilipolles.

    ResponElimina
  10. Per experiència personal li dic: no se'n refii. I no subestimi mai l'imbecilitat d'un iuppi de merda de recursos humans que ha de fer evaluacions de personal perquè és més important saber vendre el que fas que el que fas.

    ResponElimina
  11. A vegades un s'ha de saber posar malalt... Jo només deixo caure la idea....

    T'ho diu un pringat que porta messos treballant a ritme d'entrega setmanal. Quin mal exemple que soc!

    ResponElimina
  12. Si, o com una pringada com jo... que a l'entrar a treballar a la nova feina, el jefe em donava feina, i jo i la companya com no sabiem de què anava al tema... la feiem d'un dia per un altre (amb suor i esforç i amb un estrés que te cagues perque era molta). El tío flipava amb nosaltres cada dia quan li tornàvem fet. I ens anava donant més i més... al cap d'uns setmana em diu: escolta kashna... aquesta feina, no és urgent... no cal que deixeu la resta de feines per això. que el que us dono és feina per anar fent a ratos morts.

    toma ja! això s'avisa! que al ritme que anàvem estàvem fent la feina de nadal al juliol!

    ResponElimina
  13. Sr.Llufa, vostè té un problema i es diu 'principis'. La gent que li sua el rabo tot i no té sentit de la responsabilitat són els que viuen bé a les empreses. A més, com diu en Markutis, tot el temps que no passen currant se'l passen fent relacions socials per protegir la seva incompetència amb una cortina de popularitat. Es saben vendre.

    Sempre li quedarà la satisfacció de la feina ben feta. Ui sí, i els meus collons!

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails