dimarts, 12 de maig del 2009

El mambo, en Puyal i la premsa esportiva



Mambooooo!

A casa sempre hem tingut la teoria que als alumnes «justets» de periodisme els professors els orientaven cap a la premsa rosa o cap a l'esportiva. Més que res per no computar-los com a fracàs escolar.

Raons no n'han faltades i les diferents transmissions i programes esportius de cada cap de setmana, començant per Estudio Estadio, no han fet més que refermar-nos en aquesta teoria any rera any.

Per exemple, en Puyal.

En Puyal, amics i amigues, fa cagar. Algú ho havia de dir.

En Puyal s'equivoca molt. Si haguéssim de comptar les vegades que en Puyal s'equivoca durant un partit, necessitaríem quatre marcadors com els que hi ha al Camp Nou.

En Puyal parla molt. En Puyal parla, i parla molt. Menys retransmetre el partit, en Puyal parla de tot i jo, el què vull, és escoltar el partit.

En Puyal necessita ulleres. En Puyal necessita ulleres i no ho sap, o no ho vol saber. «Companys, em podeu confirmar que ha estat X qui ha xutat?», «Em podeu confirmar que ha estat X el que ha fet falta?».

En Puyal deu tenir mala llet. Només així s'explica que els seus col·laboradors sembli que li tinguin por o bé sembli que li hagin de xupar la polla durant la transmissió del partit.

En Puyal peca de «creatiu». En Puyal creu que és creatiu. I els que l'envolten també. Només així es pot entendre que facin fortuna expressions com «Dooooooon Andreeeeeeeeés», «Ti-ti ti-ti-ti, ti-ti ti-ti-ti... enrí», «Més i més i més i més i messi», «ha marcat eto'o, ha marcat eto'o, to to to to to to, ta ta ta ta ta ta, to to to to to to...». Proveu de dir-les vosaltres en veu alta davant d'un mirall i coneixereu el significat de l'expressió «vergonya aliena».

I aquí, companys (com diria en Puyal) arribem on jo volia arribar, al darrer despropòsit perpetrat per aquest veterà de les ones hertzianes: «El mambo del Bernabeu».

Senyor Puyal, sabeu què és un mambo? Canti amb mi: Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho... maaaaaaambo, uh!

Us recordo els gols del Barça contra el Madrid: 6. I els dos que falten? (i no, no val dir que són els dos del Madrid)

I el pitjor és que ells saben que la van cagar, en són conscients; per això, quan en parlar del partit posen el mambo de fons, tallen la cançó en arribar al número 6.

Mireu, per no fer més el ridícul us regalo una alternativa ben nostrada: «La mitja dotzena del Bernabeu»

P.D. Per cert, no ho intenteu arreglar, l'altre mambo, el de Lou Bega, només arriba al 5.

8 comentaris:

  1. Em fa ràbia quan comença a cridar imés imés imés imessi...

    i no se sap què està passant a la jugada.

    ResponElimina
  2. Res, home , res... Ara mateix a Catalunya hi ha dos narradors que valen la pena: Joan Maria Pou i Lluís Flaqué.

    ResponElimina
  3. Al Puyal només el defensen els vells culés decadents. Foguera.

    ResponElimina
  4. no és per pujar-me al carro, però mai he soportat al Puyal, tot i que representa molt bé el barcelonisme: només coneix els jugadors del barça i algun del madrit. els demés, ni puta idea

    ResponElimina
  5. La BBC va fer una enquesta entre el seu públic per triar el comentarista dels partits del darrer mundial de futbol. Van haver de retransmetre amb so ambient.

    ResponElimina
  6. Si alguna vegada en Puyal marxa de Catalunya Ràdio comprovarem quanta gent escolta la transmi pel periodista i quanta ho fa per que la fan a La Ràdio Nacional de Catalunya.

    En Puyal fa cagar!

    ResponElimina
  7. Doc Moriarty: Jo el mataria quan canta "ti-ti ti-ti-ti" com un mongòlic assedegat de sexe.

    Markutis: No tinc el gust senyor Markutis. On es poden seguir aquesst individus? Perquè ahir vaig escoltar RAC1 i escolti, puta pena també.

    Valero Sanmartí: Jo diria que només el defensen els seus col·laboradors, sota pena de flagell, pluja de napalm i actes de sodomia.

    L'Illa dels Monstres: Ara mateix, en Puyal em sembla que només representa La Caixa.

    Josep: Creieu-me que aquesta seria la millor opció la majoria de les vegades.

    C.E.T.I.N.A: A casa el continuem escoltant perquè tenim la ràdio amb el dial d'aquests amb rodeta i, lògicament, sense comandament a distància. Vaja, per la puta manda d'aixecar-nos a buscar una altra emisora.

    ResponElimina
  8. Calla, que avui m'han dit de bona font, que és conegut, que la seva dona s'està morint...deu estar fotit des de fa temps el pobre...

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails