Labanda: afirmacions (massa) categòriques?

«Cuando me puse a dibujar, todo eso salió y no tuve que gastar tiempo en encontrar un estilo. Y poca gente puede decir que ha generado un estilo tan potente. Que ha obligado al mundo a seguirle, en lugar de tener que cambiar y adaptarse a lo que se lleva, a lo que hay que hacer o lo que sea.»

Jordi Labanda (El País, 27/08/2006)

«Antes me cabreaban mucho las copias. Ahora no tanto. Lo que me da rabia es que la gente copia muy mal, se queda con la epidermis.»

Jordi Labanda

...i als Estats Units a la dècada dels anys 50 del segle XX (30 anys abans que Labanda generés «un estilo tan potente que ha obligado el mundo a seguirle»...)


Anunci de Jos. Schlitz Brewing, 1958


Anunci de Jos. Schlitz Brewing, 1958


Il·lustració de Fred McNabb, 1956


... i a França, des de la dècada dels anys 60, Edmond Kiraz dibuixa...








...i a la revista espanyola Semana, als anys 70/80, G. Recal...




Aneu a cagar "innovadors" i creadors d'estils!

"Wola! msn! per conexe gen i axo"

"Wola! ^^agragaunos al msn"

Suposo que aquestes alçades tothom ja sap què és un hoygan (Si no, ho podeu descobrir aquí o aquí).

Però, està el fenòmen hoygan restringit a la internet hispanoparlant? Hi ha hoygans catalans?

Una ràpida ullada a la internet catalana ens demostra que, malauradament, compartim informe PISA amb els espanyols i, el què és pitjor, amb els llatinoamericans.

Vegem-ho:

"ola!! et fa res i llegeixo els cumentaris de qui et cuntesti?jo tambe vull fer filologia catalana i tambe tinc els matexos dubtes!! buenu, ja diras alguna cosa!! dw**"
Segur? Segur que vols estudiar filologia catalana?

"Wola a totom soc nou per ki el forum i magradaria cunexer gent nova a poder ser noies si alguna esta interesada en conexem k dexi el msn merxiii!"
Wola, en Totom ha marxat i la Merxi no s'hi pot posar.

"Hola, soc nova aki, mu he estat mirant ila vritat es ke sta bastan be axi ke aprofito i aviam si em podeu ajudar. "
Amb què vols que t'ajudem, amb l'ortografia?

"Es guapísssssim i sembla simàtic. La cosa es ke no sé com llensarmi."
Si t'agraden els simàtics, llança-t'hi amb una liana.

"msn! per conexe gen i axo"
Per conèixer gen t'aconsello el Projecte Genoma

"yo tmb el dexu ^^, sc una tia d 14 tacus bstan emo i molt bja, plis agregeuma,,qe m'aburrexu MOLT! "
Si t'avorreixes, per què no llegeixes una estona, o et poses a estudiar?

"veureu, tink un problema i s k ja no se km solucionaru: tink 17 anys i en fa 3 k stic penjada del mateix tiu, pro kada kop k ell fa veure k li agradu"
Si aconseguim entendre el problema, segur que t'ajudarem.

"benu moltes gracies x esforçarvos a llegiru tot i x intentar ajudarme! ptns!"
No cal que ho diguis.

Wola, el hoygan català

I un cop desvetllat el misteri de l'existència de hoygans catalans, com els hauríem d'anomenar?

He estat buscant per la xarxa i no he aconseguit trobar l'equivalent català de hoygan.

Per això, llanço aquí la meva proposta:

— Wola (pl. woles): que és la forma com la majoria d'ells comencen els missatges: "Wola! kom steu?"


DONKS APA, HANEU HA KGAR WOLES DE MRDA!

Nenes que toquen la flauta

Fins a cinc nenes tocant la flauta vaig comptar ahir en el curt trajecte que va de la feina a casa.

Una d'elles, a més, va torturar les meves orelles —i les de deu persones més— a la cua del súper més de vint minuts sense parar, amb la combinació aleatòria i totalment cacofònica de les notes do, re, mi. Es veu aquesta setmana només arribaven fins aquí.

De qui va ser la idea que els nens aprenguin a tocar la flauta a l'escola? Quin odi profund i quin ressentiment cap a la societat amagava aquesta persona?

Per què les autoritats no han fet mai res al respecte? Si endureixen les lleis contra el tabac, per què no contra les flautes?

Hi haurà alguna relació entre el fracàs escolar i la flauta dolça? I per què li diuen dolça si hom pot comprovar a la seva pell que «flauta dolça» és un dels màxims exponents del què és un oxímoron?

Bé, només espero que aquestes nenes després de passar per l'escola pública o privada passin per l'escola de la vida i aprenguin la veritable utilitat de l'instrument que tenen entre les mans.



Aneu a cagar amb la puta flauta!

La meva primera llista: regals de diaris

Un bon amic, bloguer experimentat, després de revisar atentament el meu blog m'ha dit: «Nano, t'hi falta una llista, un blog no és un blog si entre els primers 10 articles no hi ha una llista».

I jo sense saber-ho. Resulta que si vull dignificar una mica aquesta merda de blog hi he de posar una llista. Si no ho faig es veu que Stephen Hawking és capaç de revifar de la seva tomba i rebentar-me el crani amb el seu ordinador parlant.

"I de què collons faig la llista?" he pensat. Per sort, El Periódico i la seva promoció d'ulleres de sol m'han donat la resposta.

No n'esteu fins als pebrots de jerseis i samarretes del Barça, vaixelles de Mariscal i Ferran Adrià, càmeres digitals, aparells de TDT, clàssics de la història del cinema, jocs d'intel·ligència, cursos d'informàtica, coberteries de la mare que us va fotre a tots putos editors de diaris sense imaginació?

Amb l'objectiu d'aportar una mica d'aire fresc a les promocions que setmana rera setmana ens ofereix la premsa diària, ofereixo públicament la meva llista de suggeriments que vosaltres, benvolguts lectors, sou lliures d'ampliar:

— Col·lecció d'anal intruders: et fa vergonya anar-lo a comprar a la botiga? Què millor que rebre'l al quiosc cada setmana enrotllat amb les pàgines del diari!

— Curset de formicofilia: aprèn a mantenir una formiga a la punta de la fava sense que caigui ni endins ni enfora.

— Kit casolà de circumsició: Ets solidari amb Israel? Demostra-ho!

— Kit casolà d'autoimmolació: Ets solidari amb Palestina? Demostra-ho!

— Col·lecció de manuals útils per a sobreviure al segle XXI: Com dibuixar el teu arbre genealògic (sense fer-te la pitxa un lio), de Josef Fritzl; Com fer de cangur infantils, Mr. i Ms. McCann; Com elaborar un currículum vitae, de Felip de Borbó; Com preparar una reunió amb el Ku Kux Klan, de Barack Obama; Com negociar amb èxit els teus problemes de finançament, de José Montilla, entre altres.

— Punter làser exterminador: per utilitzar al metro amb la gent que escolta música sense auriculars, amb la gent que escolta reggeton amb auriculars, amb la gent.

I vosaltres, què proposeu?

Aneu a cagar amb les promocions!

Estafateràpies

Una clienta i la seva esteticista

Avui, penjat a l'aparador d'un centre d'estètica de la meva bonica vila, he vist un cartell que posava "Exfoliació corporal amb yogurterapia: 35 €".

No, companys, per aquí ja no hi passo.

Puc admetre la cromoteràpia, l'aromaterapia i fins i tot la hidroterapia, però que et clavin 35 euros per fotre't un bukkake de iogurt... això sí que no!

Quina serà la propera oferta? Em-pixo-i-em-cago-a-la-teva-boca-teràpia?

Vinga va, home!

Aneu a cagarteràpia!

«Quería un libro pa mi novio»

Deu fer uns quatre, cinc o sis Sant Jordi, remenant en una llibreria, sento que una choni demana al llibreter:

— Hola, quería un libro pa mi novio.
— Has pensado en alguno?
— No sé, algo ligerito, es que no le gusta leer.
— Mira, tengo estas novelas que son muy ligeras y fáciles de leer.
— Ui, ahí va a ver demasiada letra.
— Pues así... esto. Pero no... esto es demasiado juvenil...
— Y un SuperHumor no tendrá?

A cagar amb la cultura.

Bona diada de Sant Jordi!

Marge d'error 2.551 Km

Llegeixo al pamfet gratuït ADN que la muralla xinesa és més llarga del què es creia fins ara. Exactament 2.551 quilòmetres més.

Però qui collons va prendre les mides? Ray Charles? L'empresa constructora del Palau de les Arts de València?

Per mi que van contractar una brigada de paletes espanyols:

— Buuuuuuuf! madre mía, ezo eh largo, ¿eh?
— Joer! ahí lan metío porland, pero bien metío.
— Y ezo ¿cuanto hará?
— Asín a ojo de buen cubero... alomeno 6.000 quilómetroh.
— ¡Quita! 6.000 quilómetroh...
— A vé, ¿cuanto mide una rachola?
— Esah zon alomeno de 40.
— Pue multiplica.
— Pffffff...
— Aver. 40 por 30, le quito una, ahí da esquinazo, menoh media... le sumo 8... 6.000 quilómetroh.
— Ahí tah pazao, ezo no llega a loh 5.000. Como te digo.
— ¿Y no tendríamoh que ir a medí..?
— Aver... Manolo! cual ha zío el número de los ciegoh de oi?
— Me parece ca zalío el 6259.
— Pueh venga, 6.259.
— Un carajillo?
— Venga.
— Y no tendíamoh que ir a medí..? ... De Zoberano?
— Dale. Y un purito Reig.

A cagar amb la puta muralla.

Demència antitabac

Una de les principals proves que l'estupidesa humana no té límits la trobareu en la croada internacional que s'està fent contra el tabac i, aquests dies, concretament a França, un país que, com bé diu el senyor Sanmartí, no hauria d'existir.

La Cinémathèque Française està organitzant una exposició sobre Jacques Tati. En el cartell de propaganda apareix l'actor i realitzador fumant la seva inseparable pipa.

Doncs bé, a l'hora de posar la publicitat als trens i metros de París, la RATP (que és alguna cosa així com una ATM a la francesa) ha fet canviar la pipa per un molinet de vent perquè segons aquests dements la seva presència va contra la llei Evin, una llei que prohibeix la tota publicitat directa o indirecta d'alcohol i tabac.

El mateix Claude Evin, l'impulsor de la llei (d'aquí el seu nom —el de la llei, no el del senyor), ha declarat que trobava ridícula la supressió de la pipa de Tati.

Segons el diari francès Le Figaro, aquesta no és la primera vegada que França fa el ridícul en aquest tema. El 1996 en un segell sobre André Malraux van esborrar la cigarreta que duia a la boca i el 2005 van treure el cigar que Jean-Paul Sartre tenia entre el dits en uns catàlegs d'una exposició. Per no parlar del bri d'herba que va reemplaçar el cigarret que sempre fumava Lucky Luke.

I és que si ser antitabac és fotut, ser a més a més francès és la pitjor sort que et pot tocar a la vida.

Aneu a cagar, francesos i antifumadors!


Per cert... i un molinet, per què collons un molinet de vent?

No sé, hi ha cinquanta mil alternatives millors que un molinet de vent, no?



P.S. Espero que valoreu el sacrifici que he fet havent de llegir premsa francesa i en francès! per documentar aquest article. Ara vaig a vomitar.

Prohibit ensenyar cuixa

A Cervera, aquesta senyoreta podia rebre un cop de porra

Llegeixo a El Segre la notícia següent: "Cervera retira l'ordenança del 1991 que prohibeix dur minifaldilla i blasfemar".

Es veu que la colla de tarats que governava Cervera el 1991 (oju! el 1991, no el 1891!) van decidir que portar minifaldilla anava contra de l'ordre públic.

Però qui governava Cervera l'any 1991? Torquemada? I qui votava a aquests inquisidors? només les monges i els capellans?

A més, els putes ho van fer bé, perquè si et volies cagar en Déu i en tots els sants del calendari per deixar-nos sense veure cuixa, pam! clatellada al canto, perquè també van prohibir blasfemar.

El què no acabo d'entendre és la prohibició d'«exposar l'alfombra als balcons»... a no ser, és clar, que en comptes de referir-se a la catifa del menjador haguessin volgut dir el felpudo.

Apa, aneu a cagar amb el civisme!

Consultori sexual

Arran d'alguns articles recents a l'odisfera (per posar-li algun nom), aquests dies m'ha vingut al cap el record d'un programa de ràdio que vaig escoltar temps enrera.

Tornava cap a casa després d'un llarg dia a la feina. A la ràdio, com sempre, no feien una puta merda que valgués la pena, debats, esports... De cop, no sé a quin punt del dial, vaig anar a petar a una mena de consultori radiofònic de sexologia i em trobo amb la primera pregunta:

— Bona nit
— Bona nit
— El teu nom i la teva edat?
— Maria, i tinc tretze anys
— Hola Maria, la teva pregunta?
— Doncs... volia preguntar quin tipus de lubrificant és el millor per a les penetracions anals.

Què ens està passant! Què ens està passant!

Ara sí, aneu a cagar amb vaselina.

Parlem bé, collons!

Un liró, pixafreda, i ximplet

Amics, destil·lar odi visceral cap a tot allò que ens envolta no només està bé si no que cada cop és més necessari. Acompanyar aquest odi amb insults és imprescindible per donar major força narrativa i descriptiva als nostres textos.

Però alerta! Massa sovint llegeixo en l'esfera blocaire, blogaire o com collons es digui, insults que no ens són propis. Manlleus, castellanismes i barbarismes com gilipolles, cabrón, maricón o mònguer sovintegen en excés en els nostres textos i només contribueixen a emprobrir-nos intel·lectualment.

No creieu que ha arribat l'hora de donar un gir patriòtic al nostre odi i optar per utilitzar expressions nostrades?

La nostra pàtria és rica i plena d'execracions, blasfèmies, imprecacions, insults, improperis, imprecacions i paraules gruixudes, per què renunciar-hi?

Aquí teniu una petita mostra d'aquesta riquesa lingüística. Feu-ne un bon ús.

• Abusananos
• Afemellat
• Agafa-sopes
• Alçapius
• Andoi
• Ànima de càntir
• Arreplegat
• Ase
• Bacó
• Bagassa
• Bajoc
• Bandarra
• Baranda
• Bardaix
• Barjaula
• Barragàs
• Barrut
• Beneit
• Berganta
• Besaculs
• Bleda (i bleda assolellada)
• Bocamoll
• Bordegàs
• Borinot
• Brètol
• Budellot
• Cabró (no cabrón)
• Caçacagalls
• Cagarro
• Cap buit
• Cap d'ase
• Cap de fava
• Capsigrany
• Caragirat
• Carallot
• Cuguç
• Cul d'olla
• Dropo
• Encantat
• Enfavat
• Enze
• Esgarracries
• Esquenadret
• Fanfarró
• Fardassa
• Fatxenda
• Fera corrúpia
• Figassa
• Figaflor
• Figatova
• Fleuma
• Galifardeu
• Galtes
• Gamarús
• Ganàpia
• Garranyeu
• Gatamaula
• Gripau
• Liró
• Llampat
• Llanut
• Llardufa
• Llepaculs
• Lloca
• Malànima
• Mal bitxo
• Malcuat
• Malnat
• Malparit
• Malxinat
• Manefla
• Marfanta
• Merdós
• Mesell
• Mitja merda
• Nyicris
• Orellut
• Palangana
• Pallús
• Panoli
• Paperina
• Pastanaga
• Pebràs
• Pendó
• Pixafreda (també titafreda)
  
• Pocapena
• Poca-solta
• Pollós
• Poll ressucitat
• Putxinel·li
• Renoc
• Rosegaaltars
• Ruc
• Saltamarges
• Sapastre
• Sòmines
• Sopes
• Talòs
• Tanoca
• Tifa
• Torracollons
• Tòtil
• Totxo
• Truja
• Ximple (i ximplet)
• Xitxarel·lo

I si tot i així, encara voleu continuar amb els cabrons i gilipolles de sempre, ja ho sabeu... aneu a cagar!

Autoretrats 2.0

Són floggers, bloggers, twitters i tumblrs, es comuniquen pel Messenger, es relacionen al Facebook, mostren el seu món al Flickr i les seves intimitats al Fotolog... són pura generació 2.0...

...però la majoria no ha descobert que les càmeres tenen disparador automàtic.

Aneu a cagar amb la tecnologia!

Ni cul ni faixion

Quatre modernes molt culs

Arran dels comentaris a un article de la iaiapunkarra on sortien paraules com brunch i raclette m'ha vingut al cul una reflexió.

No us heu trobat d'uns anys ençà que cada cop costa més mantenir una conversa normal i entenedora amb certa gent que se les dóna de moderna?

De cada quatre paraules, dues són en anglès, una en xava i l'altra en castellà. Cool, fashion, trendy, lunch, coffee-break, meeting...

Jo, depèn de amb qui parlo, hi ha dies que no entenc ni una puta merda del què em diuen.

Tan costa parlar com la gent normal? Per què un informe ha de ser un raport? o una entrada un ticket? o un anunci un spot? Per què una cosa no pot ser moderna sinó que ha de ser cool, i fashion, i trendy? O per què d'anar a trescar per les muntanyes cal dir-li trekking?

Com si no tinguéssim prou paraules en català al diccionari!

L'altre dia a la feina, sense anar més lluny, una proveïdora m'envià un correu electrònic en el que em deia "et faig un call i nos vemos". Un call... i què collons serà un call? Perquè un barri jueu no crec que sigui... I si un call fos una mamada la frase hauria d'haver estat "ens veiem i et faig un call" i no al revés...

Doncs, benvolguts amics i amigues, un call era una puta trucada!

Apa, aneu a cagar podrits moderns de merda!
(i això com ho diríeu en el vostre llenguatge cul i faixion, eh? eh?)

Les putes bosses sostenibles de l'Abacus

Avui he anat a l'Abacus a comprar quatre llibres per presumir de cultura davant les amistats.

Doncs bé, a l'hora de pagar m'han dit que ja no donen bosses, que ara s'han de pagar en pro de no sé quins collons de sostenibilitat.

És a dir, que o pagues per una merda de bossa de fècula de patata o te'n vas cap a casa amb la compra fotuda al cul sinó portes butxaques.

Això sí, la bosseta de merda està disponible en diferents models, per a totes les economies i tots els gustos. Des de 15 cèntims d'euro la bossa normal i corrent (biodesagradable i no sé quantes polles més), fins a no sé quants euros per una d'un teixit que fa pinta de ser texit a mà per alguna mena de secta budista.

Jo, com que sóc rata de mena li he dit a la caixera que no en volia cap de bossa, que ja feia servir una del Caprabo que duc a la butxaca, que potser no és sostenible, però que almenys és gratis.

Ella, tota servicial, m'ha donat un fullet on expliquen la polla aquesta de la sostenibilitat, els models de bosses que tenen, que ens condemnarem a l'infern tots si no les fem servir perquè provocarem que el món exploti en mil pedaços i totes aquestes mariconades ecologistes. He vist que l'anaven donant a tots els clients.

Jo m'he mirat el fullet, l'he mirada a ella i li he dit:

«A veure, em vols fer pagar 15 cèntims per una merda de bossa de patata per protegir el medi ambient i, en canvi, em regales un paperot a tot color i de no sé quantes pàgines que ves a saber els arbres que haureu hagut de tallar i els rius que haureu contaminat per fer-lo? Té, agafa el paperet i us el foteu on sosteniblement considereu més adient»

Ella, amb un somriure imbècil, m'ha recollit el fullet. Segurament ha pensat que jo era un gilipolles, però estic segur que també deu haver pensat que, en el fons, jo tenia raó.

Apa, aneu a cagar amb la puta sostenibilitat!

Com desempallegar-se de les teleoperadores

En temps de crisi, l'assetjament de les teleoperadores es torna més ferotge. Us deixo aquí unes quantes respostes que us permetran desempallegar-vos de tan molest animal telefònic en qüestió de segons:

a) "Ministerio del Interior, dígame?"

f) "Hola mi amor, has llamado a la línea caliente de X, el precio de la llamada es de..."

t) "Un momento por favor, en seguida le atiendo" (i enganxar l'auricular als altaveus de l'equip de música)

d) "Mira, ya que estás aquí... me ha pasado una cosa hoy, bla bla bla..."

ç) "Me puedes pasar con un operador que hable catalan?" Eficàcia: 100%

Aneu a cagar!

Comèdia en dos actes i un entreacte

Acte I
"quan la gent va a la Feria y beu ho acaba veient tot com el cartell, a trossos i de colors"
(Xevi Muntané, explicant el significat del cartell per a la 38a Feria de Abril de Catalunya)
20 Minutos, 31.03.2009

Entreacte
"Rebutgem que la Feria tingui esperit de discoteca"
(García Prieto, president de la FECAC, organitzadora de la Feria)
El Periódico, 01.04.2009

Acte II
"La dona amb cinc mans no té cap missatge amagat. Només va ser una opció estètica perquè volia transmetre moviment i dinamisme"
(Xevi Muntané, tornant a explicar el significat del cartell)
El Periódico, 01.04.2009

Aneu a cagar!

Aneu a cagar!

Començo avui aquest bloc després que diversos amics i coneguts m'han estat tocant els collons des de fa temps perquè m'incorpori al món blocaire.

«Tu tens molt a dir», «això que dius ho podries posar per escrit», «has pensat a escriure un bloc?». «fes un bloc al blogger», «això que dius s'ha de compartir» m'anaven dient.

Sí, sí... aneu a cagar!